Segons l'etimologia, el nom de la població prové d'Ipsa Regalis, que ha derivat cap a la Reial o Sarreal i a l'actual de Sarral.
L’accés es des de la carretera a Cabra del Camp, a uns dos quilòmetres ,i en plena corba, surt un corriol que mena a les runes de l’església de Sant Pere d’Anguera, que és l’únic que resta d’aquell antic lloc.
Segueix Francesca Español: que en el seu llibre, “L’arquitectura religiosa romànica a la Conca de Barberà i... “ CECB. 1991; esmenta que un tal Bofill Oliva va rebre l’any 1076 dels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer i Berenguer Ramon, el Puig d’Anguera per la seva colonització.
No apareix cap altra documentació escrita fins l’any 1165, quan Pere de Puigverd fa donació dels delmes d ‘Anguera i altres llocs a l’arquebisbe de Tarragona, se’n van cedir també a Poblet, i això va originar una picabaralla entre el monestir i l’arquebisbat.
L’edifici fou bastit probablement a partir de l’any 1154, doncs en la butlla del papa Anastasi IV, que va dirigir a l’arquebisbe de Tarragona en aquest any, encara no hi figura. Per primera vegada queda documentada l’església de Sant Pere en el testament fet a l’any 1172 per un cavaller anomenat Pere d’Anguera. En la butlla pontifica de l’any 1194 ja hi apareix.
En el segle XIV, l’església va dependre del monestir de Santes Creus, si bé abans i sense concretar dates sembla ser que depenia del monestir de Vallbona de les Monges.
El Temple era un edifici de planta rectangular amb un absis semicircular a llevant. Deuria estar coberta per una volta de canó amb arcs torals, arrancant d’una imposta que recorre tota la nau. En el mur de tramuntana encara es veu una pilastra on es recolzaria l’arc toral. No és pot identificar on es trobaria la portalada. De les restes que avui dia encara queden, s’hi observen tres finestres de doble esqueixada. La de l’absis hi ha un arc monolític. La del mur de tramuntana és dovellada. Es considera que l’edifici pertany a la meitat del segle XII.
Prop de Sant Pere d’Anguera , hi ha les restes del pont que permetia superar el llit del riu Anguera. És un pont medieval d’un sol ull d’un arc de mig punt. Tant la sola com els pilars estan molt deteriorats, si bé darrerament s’hi ha fet restauracions amb ciment. L’arc, en si, es manté molt correctament. I no queda res de barana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada