És una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per una porta d'arc pla arrebossat, salvant els tres graons de pedra que hi ha davant. Sobre la porta hi ha un petit òcul.
A l'interior, hi ha un senzill altar fet de rajoles ceràmiques decoratives, que es complementa amb tres plafons fixats al mur amb iconografia de Sant Pau.
La teulada és feta de maó pla i és plena de pedres, no com en les terres del sud per evitar que el vent s’endugui la teulada, sinó en aquest cas com a conseqüència de la ‘peculiar’ costum que tenien els ribetans en edat de casar-se de tirar una pedra al teulat de la capelleta de Sant Pau Xic, i si aquesta es quedada al teulat, s’interpretava que es casarien aquell any , i en el supòsit que caigués a terra que no hi hauria casori.
La secularització que comportaria la mal dita ‘carta col•lectiva dels bisbes del REINO DE ESPAÑA de data 1 de juliol de 1937, que no signarien :
Francesc Vidal i Barraquer (qui hagué que fugir d'Espanya, després de ser salvat per Lluís Companys de ser assassinat per membres de la FAI) opinava que la carta podia ser inoportuna i augmentar la repressió contra l'Església.
La IGLESIA CATÓLICA REFORMADA DE ESPAÑA, cismàtica de l’Església Catòlica Romana, admet que volien augmentar el nombre de ‘ màrtirs’ a les zones sota control república. Ja havien legitimat l’assassinat de sacerdots ‘desafectes’ per part del feixisme.
Mateo Múgica Urrestarazu (que havia abandonat Espanya l'octubre de 1936, per refugiar-se a Roma, després de ser acusat per la Junta de Defensa Nacional de tolerar propaganda separatista al seminari i de protegir sacerdots enemics del Moviment), li va dir a Gomà que no li semblava oportú signar estant fora de la seva diòcesi i que no volia signar un document d'exaltació dels nacionals (que havien assassinat 14 sacerdots bascos, acusant-los de separatisme). Encara que anteriorment a la presa de la diòcesi de Vitòria pels nacionals, la carta li semblava convenient.
Joan Torres Ribas, bisbe de Menorca, ancià de 92 anys, cec i malalt, confinat en la seva diòcesi i respectat pels republicans. Va morir el 20 de gener de 1939.
Javier Irastorza Loinaz, nomenat administrador apostòlic i per tant sense jurisdicció diocesana.
El cardenal Pedro Segura y Sáez, que estava exiliat a Roma i sense càrrec a Espanya.
Ha fet que aquesta i altres ‘tradicions barbares ‘ s’hagin deixar de practicar , afegim que gràcies a déu, oi ?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada