dimecres, 18 de maig del 2022

IN MEMORIAM DE L’ESTUDI I LA COSTURA A L’EDIFICI DE L’HOSPITAL DE SANT DOMENÈC AL CARRER DEL CORRÓ 45-47 DE GRANOLLERS. EL VALLÈS ORIENTAL.

 

Ens sembla que localitzar i divulgar els edificis que havien donat aixopluc a l’ensenyament abans de la dictadura franquista  és una tasca essencial,  bàsicament per allò de “ qui perd els orígens,per la identitat   que ens recordava cantant el Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940), els soldats, ni aleshores, ni ara en terres d’Ucraïna , es dediquen a regalar llibres, quaderns i llapis a la quitxalla, oi?.  La feina dels militars és matar, i aquells, aquests, i tots els que s’hi dediquen la  fan amb molta eficàcia.

https://www.youtube.com/watch?v=4skMnle8R1c


Llegia; ..., destaca el vell hospital de Sant Domènec, on ara hi ha la Biblioteca Popular. Llavors un envà partia l'esvelta nau de l'edifici i a un costat hi havia la costura de noies de Donya Eufràsia i a l'altre l'estudi de nois del senyor Alsina, a qui succeí el senyor Grané.


En aquest estudi s'entrava pel carrer de la Riera i mai la gent hauria cregut que la costura i l'estudi fossin un mateix edifici, que va ser "descobert" pels granollerins, en ésser restaurat per l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 – la Garriga, 15 de setembre de 1937)




Una part encara del mateix hospital -aquell on ara hi ha l'Institut i l'Escola del Treball-, l'ocupava la costura de pàrvuls de donya Elivira, en la qual hi havia una escalinata que semblava un altar d'àngels.


Ens agradaria molt  poder “ recuperar” , a l’email castellardiari@gmail.com  les imatges dels edificis escolars que per intermediació del   Dr.  Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923)  s’aixecaven  a tot Catalunya i les Illes Balears ,  pensem que envoltats com estem de “ persones prescindibles    Catalunya  li ha  de  retre  un homenatge en ocasió del centenari del seu traspàs a aquest català universal, que sens dubte s’ho mereixia a la seva època i s’ho  mereix avui .