La Maria Luisa Arranz Berlanga, publica una fotografia de la façana de l’església
parroquial de Santa Teresa de l'Infant Jesús , que es troba ubicada al
districte de Gràcia i afronta amb la Via Augusta, i amb els carrers Sant Marc i
Benet Mercadé. Es tracta d'una església de tres naus i rectoria adossada.
La façana principal, que afronta a la Via Augusta, està recoberta totalment
de carreus de gres bicolor. Un gran campanar, que s'aixeca en el mateix pla que
la façana, i el portal d'entrada actuen com a eix de composició. En aquesta
composició són evidents les referències a l'arquitectura escandinava. La
portalada està formada per un gran arc de mig punt amb arquivoltes, flanquejada
per sengles ulls de bou on els vitralls i els remats perimetrals reprodueixen
la forma de creu grega. Per sobre, la façana es va esgraonant, estretint-se
cada cop més fins esser coronada per l'esvelt campanar, atorgant al conjunt
compositiu una forma amb tendència piramidal. Sobre la portalada un gran
finestral resolt amb arc de mig punt i arquivoltes perimetrals fa les funcions
de rosetó. El campanar pròpiament dit presenta en aquesta façana cinc estretes
obertures disposades a diferents nivells, fet que proporciona verticalitat al
conjunt. Al damunt s'hi troba una obertura en forma de creu grega i sota un
rellotge d'agulles molt simple.
La rectoria, adossada a la dreta de la façana principal de l'església, fent
cantonada amb el carrer Sant Marc, està construïda amb el mateix material. Les
seves petites obertures, resoltes amb arc de mig punt, atorguen a aquest
edifici reminiscències neoromàniques.
L'absis és semicircular però la façana absidal queda oculta a l'interior de
l'illa de cases. La teulada, a dos nivells, és a doble vessant, de teula àrab.
S'accedeix a l'interior per un petit vestíbul que dóna accés a una capella
lateral. Un cop dins es pot observar que de les tres naus laterals contenen
capelles. El temple està profusament decorat amb pintures policromes.
Fotografia de Josep Anton Pérez
L'absis semicircular està precedit
d'un estret arc presbiteral, similar a la resta dels arcs torals, que suporten
la coberta a doble vessant, recolzada sobre per bigues de fusta. Als laterals,
els arcs formers obren pas a les capelles laterals. Sobre la zona del vestíbul
hi trobem el cor.
La construcció es va dilatar molt en el temps:
1932: projecte de l’arquitecte Josep Domènech i Mansana (Barcelona, 15
d'abril de 1885 - 7 d'octubre de 1973)
.jpg)
1936: aturada de les obres quan les parets tenien quatre metres l'alçada,
calia esmerçar els pocs recursos en defensar la II República de l’alçament dels
militars feixistes encapçalats pel general Franco.
1939: reinici de les obres, malgrat
les pèssimes condicions econòmiques la dictadura – com a mostra d’agraïment –
va prioritzar la construcció i reconstrucció
de les esglésies, per davant de les escoles, o els hospitals.
1940: finalització obres de l'església
Fins a finals dels anys seixanta: obres complementàries i construcció de la
casa rectoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada