Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Em sobta – encara – la critica ferotge no ja dels que tancaven les escoles durant la dictadura, sinó dels seus fills, nets o besnéts, que defensen la tesis de que el passat no s’ha de remoure.
Alguns d’ells tenen cognoms MOLT catalans, i de ben segur que porten la roba interior amb els colors de la senyera
Malgrat això – que no és un tema baladí - tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici, i val a dir-ho, sovint el desinterès per part de les direccions per aquestes “ qüestions històriques”
Val a dir que alhora que la presencia a casa nostra de persones foranes, la concentració de la població autòctona en àrees urbanes ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
Fa més el que vol que el pot. Catalunya, i per descomptat els vostres descendents, us demanaran comptes per la vostra inacció
Si us agrada compartiu-la tant com us sigui possible.
El Jordi Vila Juncá, publica una fotografia de l’edifici que havia aixoplugat
l’escola de Canelles de Segre , un nucli de població del municipi de Fígols i
Alinyà, a l'Urgell sobirà, situat gairebé tot a l'esquerra del Segre entre
aquest riu, a ponent, i la serra del Port del Comte, sud-est, on confronta amb
la comarca del Solsonès.
El terme municipal és drenat pels rius de Perles i de Canelles.
La majoria de les cases s'ha refet o reconstruït de nou, encara que n'hi ha
unes quantes que estan en runes. D'altres estan tancades d’ençà que els
habitants autòctons van marxar a viure a Organyà o Oliana, principalment, cap
els anys setanta.
S'hi troba l'església de Sant Marc i Santa Eulàlia, actualment sense culte.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/esglesia-parroquial-de-sant-marc-i.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada