Llegia que l'any 1870, Manuel Galve i Garcia, sastre d'ofici i natural de
Jarque de la Val, Terol, demanà permís per fer un edifici, que encarrega a Rafael
Guastavino Moreno (Valencia, 1 de març de 1842 - Asheville, Estados Unidos; 1
de febrer de 1908), amb façana amb dues portes al carrer de la Llibertat. L'any
1891 s'hi afegí un pis i es reformà la façana, on s'incorporà el frontó
central. L'any 1922, Juli Galve i Brusson (Barcelona, 1866) directiu i
accionista de la Societat Anònima Cros, demanà un permís per fer la tribuna de
llevant i, el 1928, per adossar-hi un edifici-tribuna amb soterrani, planta
baixa i dos pisos. Aquestes reformes li acabaren d'aportar una configuració
similar a l'actual, on destacava la riquesa decorativa i el detallisme de les
escales i els vitralls de l'interior, molts dels quals conservats fins ara.
L'any 1947 es va eixamplar la façana principal i s'hi va col·locar una
escala de 4 trams aprofitant la paret de càrrega de la part nova de façana.
L'edifici era en aquella època una residència unifamiliar d'alt estatus i tenia
escala de servei i escala principal.
Després del seu ús com a habitatge de la família Galve, l'any 1956
l'edifici va acollir l'Escola Talitha, un centre educatiu que neix fora del
sistema educatiu oficial, amb un projecte que recuperà i rellançà la renovació
pedagògica catalana dels anys trenta. El projecte Talitha —que significa 'nena'
en arameu—, impulsat per Maria Teresa Codina Mir (Barcelona, 6 de març de 19279
i dut a terme per un equip de mestres i
en estreta col·laboració amb els pares, en un context sociopolític difícil,
cercava oferir una educació integral de la persona, que combinés la llibertat
amb la responsabilitat, en un ambient en què prevalguessin els valors
d'igualtat, austeritat i sociabilitat, de respecte a la llengua materna i a la
diversitat.
A l'inici l'escola era únicament per a nenes, tal com el sistema en vigor
obligava, però a partir dels anys 60 fou mixta, i va estar en funcionament fins
al curs 1973-74, en què va tancar davant les perspectives d'esdevenir escola
pública. El projecte educatiu de Talitha va contribuir a perfilar una escola pública
catalana de qualitat.
A partir de 1974 i fins a l'any 2003, el centre va prendre el nom d'Escola
Orlandai, amb un projecte educatiu obert al barri i amb vocació d'escola
pública. Una de les primeres activitats va ser l'elecció d'un nou nom per a
l'escola entre les propostes fetes pels alumnes. A més a més, el van elegir
votant quan encara la democràcia no existia al país i als adults no els estava
permès votar. A l'escola els nens i nenes, quan començaven la primària, ja
estaven acostumats a triar-se un nom per a la seva classe que els acompanyaria
durant la resta de la seva escolaritat.
Trenta anys més tard, el 2003, l'aleshores CEIP Orlandai es va traslladar a
l'avinguda J.V. Foix i l'edifici va quedar buit. En aquell moment l'edifici era
de propietat municipal i tant el veïnat de Sarrià com el districte de
Sarrià-Sant Gervasi van començar a pensar en el nou ús de l'immoble
L'any 2006 l'estudi d'arquitectes Ravetallat-Ribas en va dirigir la
remodelació i la rehabilitació i, paral·lelament, l'any 2007, es va constituir
l'Associació Cultural Casa Orlandai (ACCO) com a plataforma veïnal per
reivindicar que l'edifici municipal Casa Orlandai fos un equipament de
proximitat per al barri de Sarrià.
Finalment es va decidir obrir un centre cívic, que seria gestionat per l'AC
Casa Orlandai, formada aleshores per una vintena d'associacions del barri i
diversos particulars.
Casa Orlandai s'obria al públic a la
primavera del 2007.
Ens cal l’ajuda de tothom per recuperar la memòria històrica dels edificis escolars de Catalunya, anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, som conscients de que el tema no agrada gens, ni als feixistes de “ morro fort”, ni als altres, esperem la col·laboració de tothom a l’email castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada