Em referiré principalment a les bèsties domestiques, tant les que fan funcions auxiliars dels humans, com aquelles que son objecte d’explotació, ja sigui en regim de pastura, com d’estabulació. Quan a les primeres, els gossos tenen un paper principal en la tasca de guardar les propietats, avisar als propietaris i fer tasques de control, sobretot dels ramats de bens; m’explicava el Feliu Añaños i Masllovet, que en alguna ocasió ha trobat oques, i fins un polli, en la funció de guardià d’algunes masies. Tenim moltes anècdotes amb gossos i totes fins al dia d’avui de caire positiu; a la Datzira, finca que pertany a Castellcir, els gossos venien amb nosaltres, com al Ciuro, a Santa Maria d’Oló ; el cas més excepcional el protagonitzà el gos de Bigues a Granera, que ens feu funcions de guia, i quina història explicàvem al relat justament anomenat el Gos de Nostra Senyora de Granera. Normalment els gossos s’acosten fins a nosaltres, ens oloren, i en adonar-se de la nostra qualitat de “bona gent “ ens faciliten l’accés i/o el trànsit per les terres que tenen sota la seva custodia.
De bens n’hem vist per tota la comarca, des de Berengueres al terme de Castellcir, fins al Verdaguer a Santa Maria d’Oló, en un i altre extrem, els mateixos problemes, la manca de pastures i aigua en períodes de sequera, que fa difícil la continuïtat d‘aquesta activitat, sobretot si les previsions d’augment de les temperatures s’acaben fent realitat.
Els cavalls sovintegen també al altiplà, a Tantinyà al terme de Granera; sota Berengueres a Castellcir; a la bauma del Gai a Moià; a la Rovirasa de Santa Maria d’Oló, on vàrem comprovar les habilitats de l’Antoni Ibáñez Olivares, pel que fa a les relacions amb els equins. També l’aigua i les pastures, son un autèntic problema per als qui han fet de la ramaderia el seu medi de vida.
El bestiar boví és el més habitual , i malgrat la seva aparença és extremament dòcil i fins poruc, sempre que ens ha calgut creuar una propietat en la que pasturen bous i/o vaques, hem tingut cura en respectar el seu espai, evitant provocar-los qualsevol ensurt. En les finques que es troben al costat de rieres, aquest bestiar havia fet també tasques agrícoles i de transport; només unes quantes masies: La Vinyota a Castellcir; La Rovira dels Cerdans, en terme ja possiblement de Centelles; El Rubió a Monistrol de Calders, dins de quina propietat trobem els bullidors de la Riera de Sant Joan; El Coll a Granera ; les alçades de Sant Cugat de Gavadons, a Collsuspina, prop del naixement del riu Congost, ..... sou pregats de completar la relació.
L’activitat de cria en granges, l’estabulació, te una importància creixent en la mesura que els recursos fins ara “habituals “, pastures i/o aigua comencen a faltar cada any més aviat, obligant als ramaders a suportar despeses extraordinàries, que no podran recuperar de cap manera, amb els actual preus de venda, fixats en massa ocasions en indrets allunyats, i amb altres possibilitats pel que fa a la producció. Em sobtava llegir com a professió “ transport de bestiar de morro pla “ , i la meva sorpresa anava en augment, quan em confirmàvem la creixent importància de l’altiplà com a lloc de producció d’aquesta classe de bestiar.
És vital preservar les condicions que permetin la continuïtat de la activitat ramadera, en totes les seves manifestacions, de fet la presència d’animals pels camps dels Moianes, és una senyal d’identitat particular d’aquest altiplà.
© Antonio Mora Vergés
De bens n’hem vist per tota la comarca, des de Berengueres al terme de Castellcir, fins al Verdaguer a Santa Maria d’Oló, en un i altre extrem, els mateixos problemes, la manca de pastures i aigua en períodes de sequera, que fa difícil la continuïtat d‘aquesta activitat, sobretot si les previsions d’augment de les temperatures s’acaben fent realitat.
Els cavalls sovintegen també al altiplà, a Tantinyà al terme de Granera; sota Berengueres a Castellcir; a la bauma del Gai a Moià; a la Rovirasa de Santa Maria d’Oló, on vàrem comprovar les habilitats de l’Antoni Ibáñez Olivares, pel que fa a les relacions amb els equins. També l’aigua i les pastures, son un autèntic problema per als qui han fet de la ramaderia el seu medi de vida.
El bestiar boví és el més habitual , i malgrat la seva aparença és extremament dòcil i fins poruc, sempre que ens ha calgut creuar una propietat en la que pasturen bous i/o vaques, hem tingut cura en respectar el seu espai, evitant provocar-los qualsevol ensurt. En les finques que es troben al costat de rieres, aquest bestiar havia fet també tasques agrícoles i de transport; només unes quantes masies: La Vinyota a Castellcir; La Rovira dels Cerdans, en terme ja possiblement de Centelles; El Rubió a Monistrol de Calders, dins de quina propietat trobem els bullidors de la Riera de Sant Joan; El Coll a Granera ; les alçades de Sant Cugat de Gavadons, a Collsuspina, prop del naixement del riu Congost, ..... sou pregats de completar la relació.
L’activitat de cria en granges, l’estabulació, te una importància creixent en la mesura que els recursos fins ara “habituals “, pastures i/o aigua comencen a faltar cada any més aviat, obligant als ramaders a suportar despeses extraordinàries, que no podran recuperar de cap manera, amb els actual preus de venda, fixats en massa ocasions en indrets allunyats, i amb altres possibilitats pel que fa a la producció. Em sobtava llegir com a professió “ transport de bestiar de morro pla “ , i la meva sorpresa anava en augment, quan em confirmàvem la creixent importància de l’altiplà com a lloc de producció d’aquesta classe de bestiar.
És vital preservar les condicions que permetin la continuïtat de la activitat ramadera, en totes les seves manifestacions, de fet la presència d’animals pels camps dels Moianes, és una senyal d’identitat particular d’aquest altiplà.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada