La "fadrineta" de Reus.

Ens explicava l’ermitana del Santuari de Nostra Senyora de la Misericòrdia de Reus, les dades més conegudes en relació a l’Aparició de la Verge a darreries de l’any 1.592, a la que anomenen les cròniques històriques “fadrineta” en el sentit de persona jove i lliure de compromís matrimonial; en algun lloc posteriorment s’afegeix a aquesta primera definició, que la seva presència en aquell indret era deguda, a que portava bestiar a pasturar.

Al lloc on s’alça avui el Santuari Marià que exerceix el celestial Patronatge de Reus, i d’una bona part del Baix Camp, i fins d’alguns termes municipals, assignats avui a la Comarca dita del Tarragonès, és desenvolupaven en aquelles dates tasques agrícoles, i més enllà del fet de pasturar bestiar, per part de l’esmentada “fadrineta” , era sens dubte un espai sense cap significació especial.

Segons la tradició la jove era molt pietosa, i acostumava a resar el Rosari. La tristesa del seu posat va estar en la primera Aparició de la Verge, que li preguntà per la causa d’aquest estat, i la jove contestà que la causa de la seva aflicció, era l’alt nombre de persones que morien a conseqüència de la pesta.

El text dels Goigs a llaor de la Mare de Déu de la Misericordia, explica de forma alhora planera i precisa, coincidint en tot amb la tradició, el desenvolupament dels fets que des de la primera Aparició, portarien ràpidament a instituir el culte a Nostra Senyora, sota l’advocació de Misericòrdia; el pas dels segles no tant sols ha consolidat aquesta devoció, sinó que clarament l’ha fet expandir més enllà de l’àmbit del Baix Camp, i àdhuc de la terra Catalana :

Vés a Reus i dóna’ls compte
De que en carn mortal m’has vist
i que un ciri encenguin prompte
Al davant de Jesucrist
I veurà desaparèixer
De la pesta el gran terror

Les autoritats eclesiàstiques i civils de Reus, no cregueren en un primer moment a la “fardrineta” que va tornar encara més trista a explicar-ho a la Senyora, que per tal que pogués demostrar de manera fefaent l’Aparició :

En ses galtes una rosa
Li estampàreu al moment
I altra volta en camí es posa,
Complint vostre manament;
El prodigi o bé el miracle
No podia ésser major

En aquesta segona ocasió, fou creguda i s’encengué de nou el ciri davant el Sant Crist de la Prioral de Sant Pere, on puc confirmar que crema avui encara. La pesta va anar minvant.

Per especial deferència de l’ermitana – El Cambril únicament es deixa visitar desprès de les celebracions litúrgiques - vàrem poder veure la imatge de la Misericòrdia, i constatar el fervor dels reusencs vers la seva Senyora, que es manifesta en la constant ofrena de ciris, que en prevenció d’incendis cremen a l’entrada del Santuari.

Ens explicaven encara dues històries en les que la intervenció de la Verge ha permès fer realitat allò que a la ciència mèdica semblava del tot impossible :

El cas d’una família que dia rera dia, abans d’anar a veure a la mare ingressada a la U.C.I i desnonada pels metges, renovaven davant Nostra Senyora de la Misericòrdia, amb un ciri i una pregaria, la petició del retorn a la malalta de la salut i la vida . I la constatació d’aquest prodigi en la visita de tota la família – la mare inclosa – ara per donar gràcies amb un ciri i una pregaria.

I aquella infermera de quiròfan, que comprova regularment que situacions com l’anterior, esdevén la norma i no l’excepció, i necessita agrair a la Misericòrdia que avui encara, es facin realitat aquelles paraules que recullen els Goigs :

Si un favor algú us demana
Tot seguit li aconseguiu;
Sempre, oh Verge sobirana,
Nostres supliques oïu;
De les gràcies tresorera
Vos ha fet nostre Senyor

Puix sou Vós la nostra Mare
I ho teniu en gran honor :
Verge de Misericòrdia,
Mireu-nos amb ulls d’amor.

Amics lectors, que la Misericòrdia ens tingui sempre també a nosaltres, sota el seu mantell protector.

© Antonio Mora Vergés