Se’m acorria el títol, mentre fèiem envoltats per la boira i el fred, inusuals en un dissabte 14 de juny, el descens des del Morralet de la Mare de Déu.
Ens havíem trobat a les 9,00 amb el Joan Escoda i Prats a Matadepera, a la rotonda de la carretera que comunica Terrassa amb Navarcles, veníem des de Sabadell : l’Antoni Ibáñez Olivares, El Feliu Añaños i Masllovet, l’Antoni Uriz i l’Antonio Mora Vergés. Deixaríem el vehicle prop de la Torre de L’Àngel [agrairé qualsevol informació per conèixer l’origen d’aquest topònim] , algú feia el comentari de l’àrea verda, que per descomptat comportava el de l’Hereu rapinyaire ; aquest comentaris situen les nostres sortides en un àmbit precís de l’espai temps, i malgrat la seva causticitat, son incomparablement millors que les referències homònimes dels anys 50, 60, 70 ..... en que patíem certament l’estultícia, la corrupció i la gasiveria, com en els temps actuals, amb la sensible diferència d’haver-ho de callar, i saber que podia afegir-s’hi fàcilment el dany físic. Creuàvem el llit eixut de la Riera de les Arenes, i començàvem la nostra ascensió que ens portaria primer a Can Garrigosa, la casa envoltada per un tancament perimetral de filferro, és manté força fidel a les imatges d’èpoques anteriors; continuaríem fins al trencall que mena fins a Can Pèlags, l’Antoni Uriz, Gran Creu de LLeonard [*], trobaria el corriol que segons el G.P.S s’inicia a la dreta del camí, i en un ascens continu, i en ocasions feixuc de fer, discorre entre un bosc dens, que esdevé gèlid per moments en aquest mati del dissabte 17 de juny de 2.008. Assolim l’anomenat Morralet de la Mare de Déu, les darreres pluges han donat lloc a una eclosió de la vida vegetal que de fet ha empitjorat notablement, les condicions ja precàries en que hom podia circular per aquest indret. Comencem a recollir els premis al nostre esforç, quan des de la Finestra, contemplem un ampli paisatge vallesà, en complau d’una manera particular la visió de la Mata Xica; els companys ens criden a l’Antoni Ibáñez i a mi, i ens guien pel laberint de vegetació fins sota mateix de la Balma Blava on esmorzem.
El lloc és d’una grandària i magnificència, que el fan mereixedor de figurar amb tot els honors, en el llistat on trobem ja : la Balma de l’Espluga a Sant Quirze de Safaja; la Balma Freda, en els límits imprecisos entre Granera i Monistrol de Calders; la Balma Rossa, sota mateix de Sant Miquel del Fai, o les Baumes obrades de Castellcir i Mura.
La Balma Blava, la trobem esmentada únicament en el mapa del Centre Excursionista de Terrassa, en aquesta ocasió, contràriament al que dèiem en ocasió d’arribar-nos fins a la Balma Roja, trobem una errada greu de la Editorial Alpina no fer-ne esment.
Em feia aquestes disquisicions mentre compartíem : cireres, dàtils i pistatxos amb els meus companys; era l’hora també de reconèixer el brillant treball tècnic i de recerca del Joan Escoda i Prats i del seu G.P.S; val a dir, que sense el seu treball, la localització de la Balma Blava hagués estat una tasca molt laboriosa. el Gran Camarleng de Mura és un mestre !!!
La boira ens regalarà paisatges fugissers ; l’espadanya de Sant Llorenç del Munt, o les grans cases de Can Pèlags i la Barata. El núvols van guanyat foscor, recordo l’expressió blau feixista, per definir aquest color que curiosament han escollit els “armats” de la democràcia. Les temperatures davallen de forma sobtada, i lamentem haver-nos cregut – nosaltres també - , que finalment lluiria el sol.
Quan ens acomiadem del Joan Escoda i Prats, comencem a caure les primeres gotes, la pluja ens farà companya durant tot el camí fins a Sabadell.
Fem el comentari de l’abstenció d’Espanya, en el tema de perllongar les jornades laborals fins a les 65 hores a la setmana; el Ministre de Treball, tenia quan va accedir al càrrec un mínim crèdit, personal i polític, que aquesta infausta decisió li ha fet perdre de forma irremissible.
En arribar a Sabadell, també les qüestions econòmiques se’ns presenten com un obstacle a la continuïtat de les nostres sortides, i es que en un país sense serveis públics de transport, haurem de començar a fer guardiola per poder comprar els derivats del petroli !!!!
Ja saps però amic lector, que vàrem fer nostres fa molt de temps, les paraules del poeta : continuarem fidels per sempre més, al servei d’aquest poble !!!!
[*] Fou l’Antoni Uriz, el qui va localitzar la creu de ferro, situada en el lloc on va ser assassinat el masover del Trullars, el dia 28 de gener de 1.939. La Creu de Lleonard. L’escena del crim
© Antonio Mora Vergés
Ens havíem trobat a les 9,00 amb el Joan Escoda i Prats a Matadepera, a la rotonda de la carretera que comunica Terrassa amb Navarcles, veníem des de Sabadell : l’Antoni Ibáñez Olivares, El Feliu Añaños i Masllovet, l’Antoni Uriz i l’Antonio Mora Vergés. Deixaríem el vehicle prop de la Torre de L’Àngel [agrairé qualsevol informació per conèixer l’origen d’aquest topònim] , algú feia el comentari de l’àrea verda, que per descomptat comportava el de l’Hereu rapinyaire ; aquest comentaris situen les nostres sortides en un àmbit precís de l’espai temps, i malgrat la seva causticitat, son incomparablement millors que les referències homònimes dels anys 50, 60, 70 ..... en que patíem certament l’estultícia, la corrupció i la gasiveria, com en els temps actuals, amb la sensible diferència d’haver-ho de callar, i saber que podia afegir-s’hi fàcilment el dany físic. Creuàvem el llit eixut de la Riera de les Arenes, i començàvem la nostra ascensió que ens portaria primer a Can Garrigosa, la casa envoltada per un tancament perimetral de filferro, és manté força fidel a les imatges d’èpoques anteriors; continuaríem fins al trencall que mena fins a Can Pèlags, l’Antoni Uriz, Gran Creu de LLeonard [*], trobaria el corriol que segons el G.P.S s’inicia a la dreta del camí, i en un ascens continu, i en ocasions feixuc de fer, discorre entre un bosc dens, que esdevé gèlid per moments en aquest mati del dissabte 17 de juny de 2.008. Assolim l’anomenat Morralet de la Mare de Déu, les darreres pluges han donat lloc a una eclosió de la vida vegetal que de fet ha empitjorat notablement, les condicions ja precàries en que hom podia circular per aquest indret. Comencem a recollir els premis al nostre esforç, quan des de la Finestra, contemplem un ampli paisatge vallesà, en complau d’una manera particular la visió de la Mata Xica; els companys ens criden a l’Antoni Ibáñez i a mi, i ens guien pel laberint de vegetació fins sota mateix de la Balma Blava on esmorzem.
El lloc és d’una grandària i magnificència, que el fan mereixedor de figurar amb tot els honors, en el llistat on trobem ja : la Balma de l’Espluga a Sant Quirze de Safaja; la Balma Freda, en els límits imprecisos entre Granera i Monistrol de Calders; la Balma Rossa, sota mateix de Sant Miquel del Fai, o les Baumes obrades de Castellcir i Mura.
La Balma Blava, la trobem esmentada únicament en el mapa del Centre Excursionista de Terrassa, en aquesta ocasió, contràriament al que dèiem en ocasió d’arribar-nos fins a la Balma Roja, trobem una errada greu de la Editorial Alpina no fer-ne esment.
Em feia aquestes disquisicions mentre compartíem : cireres, dàtils i pistatxos amb els meus companys; era l’hora també de reconèixer el brillant treball tècnic i de recerca del Joan Escoda i Prats i del seu G.P.S; val a dir, que sense el seu treball, la localització de la Balma Blava hagués estat una tasca molt laboriosa. el Gran Camarleng de Mura és un mestre !!!
La boira ens regalarà paisatges fugissers ; l’espadanya de Sant Llorenç del Munt, o les grans cases de Can Pèlags i la Barata. El núvols van guanyat foscor, recordo l’expressió blau feixista, per definir aquest color que curiosament han escollit els “armats” de la democràcia. Les temperatures davallen de forma sobtada, i lamentem haver-nos cregut – nosaltres també - , que finalment lluiria el sol.
Quan ens acomiadem del Joan Escoda i Prats, comencem a caure les primeres gotes, la pluja ens farà companya durant tot el camí fins a Sabadell.
Fem el comentari de l’abstenció d’Espanya, en el tema de perllongar les jornades laborals fins a les 65 hores a la setmana; el Ministre de Treball, tenia quan va accedir al càrrec un mínim crèdit, personal i polític, que aquesta infausta decisió li ha fet perdre de forma irremissible.
En arribar a Sabadell, també les qüestions econòmiques se’ns presenten com un obstacle a la continuïtat de les nostres sortides, i es que en un país sense serveis públics de transport, haurem de començar a fer guardiola per poder comprar els derivats del petroli !!!!
Ja saps però amic lector, que vàrem fer nostres fa molt de temps, les paraules del poeta : continuarem fidels per sempre més, al servei d’aquest poble !!!!
[*] Fou l’Antoni Uriz, el qui va localitzar la creu de ferro, situada en el lloc on va ser assassinat el masover del Trullars, el dia 28 de gener de 1.939. La Creu de Lleonard. L’escena del crim
© Antonio Mora Vergés
1 comentari:
I like your photos!!!just great..
Publica un comentari a l'entrada