_1.jpg)
Sortíem d’Alpens pel camí carreter que mena fins Santa Eulalia de Puig Oriol, havíem fet una xerrada amb l’Eliseu Fornells Doya, fill d’aquesta població, i vallesà d’adopció com jo mateix, amb residència a Sabadell, com el Feliu Añaños i Masllovet, company de caminada i fotògraf.
Ens confirmava l’Eliseu les nostres impressions sobre les proporcions i la magnificència de la pallissa del Graell.
Ens donaven un encàrrec al Casino – quan s’assabentaven de la nostra destinació - per la família dels masovers del Graell, que pel que sembla tenien un problema amb la línia telefònica.
En la tasca prèvia de documentació, em sorprenia desagradablement l’anunci de la pàgina web de l’ajuntament :
Estem treballant en el nou web municipal d'Alpens. Perdoneu les molèsties.
I no trobava per enlloc informació sobre la pallissa del Graell.
Així amics lectors, que no em sobtava l’entrada de la Gran Enciclopèdia de Barcelona :
Entre les importants masies del terme cal destacar el mas del Garell,[*] amb la capella de Sant Joan, feta el 1717. [ *] l’error és de l’enciclopèdia.
El text fa referència al mas conegut com el Graell, al terme d’Alpens, a l’altiplà del Lluçanès, dins la Catalunya interior.
Més enllà de la tradicional gasiveria informativa de la mal dita Gran Enciclopèdia de Catalunya, del Graell per arreu se’n parla de forma admirativa per diverses raons :
Hi trobem la pallissa o graner més gran de Catalunya, encara en activitat i en un estat de conservació excel·lent. Això sense cap ajuda pública – som a Catalunya – és quasi miraculós, tota vegada que l’activitat agrícola, avui absolutament desprotegida, i en clar perill d’abandó , deixa uns migrats rendiments econòmics, quan no pèrdues.
En un altre lloc del món, fins en qualsevol indret del regne d’Espanya, que no fos Catalunya, veuríeu per arreu la imatge majestuosa d’aquesta pallissa, i la trobaríeu esmentada en el catàleg de meravelles que cal conèixer.
La casa del Graell, amb una petita torre de defensa, llueix esplèndida sota l’ombra de la gran pallissa.
L’ermita de Sant Joan situada en una petita elevació, afegeix un element de serenitat, de pau, fins un xic de solemnitat al indret. Llegim a la llinda de la porta ; Feu edificar Francisco Agustí Graells Pagès.
Departirem breument amb el Josep Espelt, sobre l’edifici de la pallissa, i ens fa esment a tall d’exemple del cost que representa únicament mantenir la teulada en bon estat.
M’afegeixo al Feliu en la tasca de recollir imatges.
Ens acomiadem del Josep, agraint-li la seva amabilitat.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada