El nucli central de la parròquia es formà a l'extrem S del terme, en el vessant esquerre de la Tordera, a 528 m d'altitud, entorn de l'església de Sant Julià. Prop de l'església es formà una petita sagrera i, més tard, una concentració de casetes que rebé el nom de Poble de Montseny. Ara el poble, centre del municipi, és format per una placeta, un carreró i algunes cases, entre elles l'escola municipal.
L'església de Sant Julià de Montseny és formada per l'edifici romànic, ampliat i totalment transformat el 1767 i el 1872. Fora del campanar i alguns murs aprofitats, la resta és d'un estil senzill, sense decoració, i correspon a un tipus de barroc tardà, amb quatre trams de voltes de llunetes, tres capelles per banda i un presbiteri poligonal. Envolta l'església un espai enjardinat, restaurat, amb el campanar, entre el 1977 i el 1978, al qual feia costat una rectoria del segle XVI, renovada en part el 1652, que va ser enderrocada i construïda de nou el 1988. Els antics horts d'aquesta rectoria han servit per a situar una sèrie d'habitatges unifamiliars, que segueixen el mateix estil arquitectònic de la nova rectoria. A l'església es guarden restes d'antics retaules de Sant Marçal i Santa Anastàsia, dels segles XVI i XVIII, un pica baptismal del segle XVI i algunes peces d'orfebreria del XVIII i del XIX. Un document del 1096 fa esment de la canònica de Sant Julià de Montseny, cosa que podria fer creure en l'existència d'una comunitat canonical de preveres en aquesta església, però creiem més possible que es tractés d'una confraria de laics dita antigament també canònica. Eren copatrons antics de l'església, cosa que implica un edifici antic de tres absis, sant Pere i sant Miquel.
El municipi de Montseny, antigament de Sant Julià de Montseny, és l'únic que guarda el nom del massís del Montseny, que, com a part de la Serralada Pre-litoral, marca la separació entre el Vallès Oriental, Osona i la Selva. Precisament el municipi de Montseny (27,02 km²) es troba al punt de confluència entre les tres comarques, puix que termeneja pel N amb el municipi osonenc de Viladrau, des de Matagalls (1 694 m) fins al coll de Sant Marçal on es troba la Taula dels Tres Bisbes (1 140 m), i des d'aquí fins al cimal de les Agudes (1 706 m) amb el municipi selvatà d'Arbúcies. La seva demarcació s'estén per la vall o les valls que formen la capçalera de la Tordera, riu que es considera que neix a la Font Bona de Sant Marçal, i pel N s'enfila al turó de Sant Marçal (1523 m), el Turó Sesportadores (1600 m) i Matagalls, on coincideix en la seva creu amb Viladrau i el Brull.
El terme de Montseny té una forma sensiblement triangular amb dos notables apèndixs, l'un al NE, a la vall de Sant Marçal, encaixada entre les Agudes i els vessants sud-orientals de Matagalls, i l'altre al SW, sota els contraforts del pla de la Calma, entre la Castanya (el Brull), Tagamanent i Sant Pere de Vilamajor. Al punt més al SW d'aquest segon apèndix, al turó d'en Cuc (1 236 m), coincideix amb els termes de Tagamanent, Cànoves i Samalús i Sant Pere de Vilamajor.
El seu territori és trencat i abrupte, com ho revela el fet que del seu extrem S al N tingui uns 1 200 m de desnivell. Per les seves valls i xaragalls, ultra la Tordera, corren diferents rieres, com la riera Xica, la de la Castanya, la de la Bascona, la del Teix, i torrents, com el del Sot de les Illes, el del Sot dels Castellets, el del Sot Mal o el del Sot de la Pomereta, tots tributaris de la Tordera. La vegetació natural canvia molt segons l'altitud i així, a mesura que es va pujant, hom troba vegetació de ribera, alzinar muntanyenc (amb presència d'alzinar típic) en part explotat per l'home, i algunes obagues amb castanyers, rouredes entre els 900 i 1 000 metres, fageda entre els 800 i 1 000 metres i, a vegades, a altures superiors, alguns claps d'avetars i matollar de ginebró, que esdevé exclusiu a partir dels 1 600 metres.
Feta la visita – del tot obligada – , seguirem amb la nostra destinació del mati, en aquesta ocasió serà l’Esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor, possiblement dita antigament del Samon.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada