SANTA MARIA DEL CORCÓ. CABRERES

M’aturava per recollir imatges de l’església Parroquial de Santa Maria del Corcó; val a dir que més que el temple, refet desprès de la Guerra Incivil, m’havia portat fins aqui el topònim d’aquesta població ; Corgolone al Segle X,- en la tesis d’alguns estudiosos - té una clara relació amb la serra propera de Cavorca,- i al ensems amb els seus significats possibles :


a) Cava, Cova o Caverna


b) Vindria del mot àrab ALAQABA “ El turó, el pujol “


Així, en una traducció molt literal, Santa Maria del Turó i/o del Pujol.

Santa Maria va ser la capital administrativa del Cabreres des del segle XVII; el municipi al segle XVIII superava el miler d'habitants i des d'aquest moment fins al cens del 1857 la població havia augmentat en 729 h. A la segona meitat del segle XIX s'inicià una davallada que portà la població als 1 057 h el 1887. Santa Maria de Corcó ja era en aquests moments el municipi més important, quant a la població, de tot Collsacabra. Iniciada una nova revifalla, el municipi superà els 2 000 h el 1920, xifra entorn la qual es mantingué fins el 1970. El 1975 tenia 1 852 h. La població del 1991 concentrava 1 448 h a Santa Maria de Corcó, 284 a Cantonigròs i 265 a Sant Martí Sescorts.

L’església s'edificà entre 1721 i 1743, i fou completada amb l'esvelt campanar el 1762. Se n'ocupà dels plans i l'execució l'arquitecte vigatà Josep Moretó.

Destruïda el 1936 amb els seus antics retaules, a excepció del campanar, l'edifici actual fou bastit a partir del 1940, segons plans de l'arquitecte diocesà Josep M. Pericas.

El temple – en el que s’estan fet tasques de rehabilitació – està obert, i això en permet recollir imatges de l’interior.

Estic meravellat !; no hi ha – almenys no ho he sabut veure- cap fil i/o manega de llum i/o telèfon, penjada de l’edifici religiós. Això sol, ja justifica una visita de Santa Maria de Corcó, al Cabreres. Si us calen excuses.

© Antonio Mora Vergés