Documentada el 1005, l'església fou venuda per Guislabert, bisbe de Barcelona, al monestir de Sant Llorenç del Munt. El monestir de Sant Cugat se n'apoderà posteriorment, potser basant-se en el fet que les butlles papals de 1098 i 1120 la hi atribuïen. El 1331 retornà novament a Sant Llorenç. El 1561 fou agregada a la comunitat de preveres de Nostra Senyora del Pi, de Barcelona, fet que no fou gaire ben acollit pels castellarencs. L'antiga parròquia de Castellar Vell conserva una part més antiga romànica, coberta amb volta de canó parcialment soterrada, i fou reformada en estil gòtic senzill.
Cap el 1984 s'hi realitzà una primera consolidació per tal d'evitar-ne l'estat ruïnós. El campanar és de planta quadrada, amb obertures ogivals i de mig punt.
L'edifici és de planta en forma de creu. Té una nau, de planta rectangular complexa orientada en direcció O-E i dividida en dos trams (el de ponent cobert amb volta de canó i el de llevant, amb volta de punta d'ametlla). A la façana de migdia s'alça el campanar, de planat rectangular, i al costat de tramuntana, la sagristia.
L'anàlisi de les restes actuals ha permès identificar quatre moments constructius: Preromànic (nau de ponent i capçalera trapezoïdal d'un edifici preromànic), segle XI (volta de canó sobre arcs torals), segles XII i XIII (nau de llevant amb creuer, capçalera i base del campanar) i segle XVI (cos del campanar).
Es conserven en la part exterior les restes dels murs que corresponien a l'antiga rectoria parroquial. Des de 1985 any en què es va descobrir una sitja en eixamplar el camí d'accés a Castellar Vell, s'ha anat treballant pel coneixement i la conservació d'aquest punt històric. Es va procedir en el seu moment a l'estudi i la conservació des del punt de vista arquitectònic, evitant el progressiu deteriorament de l'edifici.
Des de 1996 l'Ajuntament de Castellar desenvolupa i finança el projecte de recuperació, que ha permès conèixer millor la història del lloc. Així sabem que des d'època alt medieval existia un nucli de població al lloc anomenat Puig Castellar, gràcies a les nombroses sitges trobades i als estudis que s'han fet de les restes trobades. S'han localitzat les sepultures d'una necròpolis de la mateixa època, això permetrà fer un estudi antropològic de les restes humanes.
A l'interior de l'església hi havia també un bon nombre d'enterraments que corresponen a diverses èpoques de la vida de la parròquia.
Ara que s’allarguen els dies una caminada fins a Castellar Vell és una bona opció per a tothom, aquí no us cal un equipament especial, com bàsic però, us recomanem un barret de palla i/o una gorra lleugera.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada