FONTS DE L’ANOIA. LA FORTESA.

Anàvem a Sant Pere Sallavinera, topònim que hom deriva del llatí vulgar (ip)sa labinaria ’barrancada d’aigua, petita depressió del terreny on s’acumula la neu’. L’article salat, era comú en el català anterior al genocidi de 1.714, actualment es conserva encara en alguns indrets de la costa gironina i a les illes Balears.

Localitzar l`accés a la Fortesa – no hi cap indicador per enlloc – ha estat tasca feixuga, fins que hem pogut trobar un santperenc que ens ha volgut portar fins al trencall, dins ja del nucli de Cafaf.

La Fortesa, fou inicialment independent del altres dos termes amb els quals formen el municipi de Sant Pere Sallavinera, la Llavinera i el castell de Boixadors.

Disposava d’una torre per la defensa del seu territori termenat, i d’aquí prové el seu nom que vol dir fortificació, fortalesa castell.

El poble de la Fortesa, en l'altiplà més clarament segarrenc, és format per un petit conjunt de cases, amb carrerons i arcs de passatge coberts, molt evocadors dels petits nuclis agrupats de la vella Segarra. Se'n destaca Can Ribalta, una gran casa refeta en part el 1760 i actualment ornada amb arcs de pedra i amb un gran escut portat de fora.

La família Ribalta era la que tenia cura al segle XVII de la capella de Sant Joan de la Fortesa, un petit edifici rectangular amb sagristia i capella annexa al costat de migdia. La capella actual es va refer al segle XVII. Recollirem imatges de l’església i el petit cementiri.

La Fortesa, documentat des del 1097, era un feu que posseïa el 1422 Guillem d'Oluja i que aquest va vendre a Ramon Berenguer de Boixadors, i així romangué definitivament integrat a la baronia o varvassoria, com se li diu des del segle XV, de Boixadors

És un lloc ric en aigües ; sota la font anomenada de la Morera, on hi havia els antics safarejos, - el lloc avui abandonat presenta un estat lamentable - hom explica que neix el rieral que la documentació anomena des del 1188 riu Anoia, per bé que, es reclamen també com llocs de naixement, el Moli de la Roda en el terme de Veciana, i la font dita de Mussa a Montmaneu.

Tenim un dubte quan a definir l’indret ; podem parlar de Turó , d'origen preromà imprecís. Elevació no gaire alta del terreny; muntanyola. I podem fer-ho també de Pujol , Puig petit. Aquesta combinació; lloc elevat i agrupació de vivendes, es una constant en aquestes terres; l’Aleny,Segur, la Rubiola,....

No conèixer l’Anoia és pecat.

© Antonio Mora Vergés