SANT ANDREU DE GRÉIXER.EL BERGUEDÀ

La Rosa Planell Grau, i el Miquel Pujol Mur, ens envien una crònica des de Guardiola del Berguedà, en aquesta ocasió visitaven la parròquia de Sant Andreu de Gréixer situada a la dreta del riu, dins la caseria del mateix nom. Estem a 1 100 metres d'altitud, al peu de les Penyes Altes de Moixeró, a la capçalera del riu de Gréixer —afluent del Bastareny per l'esquerra—, que neix al vessant Sud de la Tossa d'Alp. L’indret d’una rusticitat ‘natural’, és captivador, les cases conserven les formes de les construccions de muntanya, amb finestres i balconades de fusta.

El túnel del Cadí, una de les infraestructures més conegudes – i concorregudes – del Berguedà, es troba dins l'enclavament de Gréixer.

En relació al topònim, seguim la tesis presentada per Enrique Guiter a la Universitat de Montpellier : http://cvc.cervantes.es/literatura/aih/pdf/10/aih_10_4_041.pdf
La ubicació física dels Gréixer – aquest del Berguedà i el seu homònim del municipi de Ger a la Baixa Cerdanya – ens suggereix un significat que podria ser ‘ lloc dalt del cim’.



Sant Andreu, originàriament preromànica, va ser consagrada l’any 871 pel bisbe Guisad II d’Urgell . L’acta explica que fou edificada i dotada pel prevere Daguí i els habitants del lloc de Gréixer. El mateix bisbe consagrà les donacions fetes pel prevere i pels homes de Garexer a l’església, amb la clara intenció que es feien en remei de les seves animes. El prevere Daguí feia donació d’una casa amb les seves corts i hort i es reservava també una casa com a rectoria.

Quan Daguí passa a dirigir el monestir de Ripoll, cap l’any 879 Sant Andreu i el seu terme, van passar sota la dependència d’aquell cenobi, malgrat que el de Sant Llorenç, prop de Bagà , també tenia terres, vinyes i cases a Gréixer.

Fou reedificada novament el segle XII; és un edifici d’una sola nau amb coberta de volta de mig punt i amb un absis semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera.



L’església va ‘patir’ una restauració l’any 1.957; la paret sobreelevada damunt de l’absis a la mateixa alçada que el mur de ponent on es troba el campanar de cadireta, en son mostra palesa. No ens sobta tampoc trobar la porta de mig punt adovellada a la part nord.




Trobem documentada també l’església dedicada a Sant Nazari l’any 1255 , que segons les cròniques es va esfondrà poc després de 1343, i el seu culte es trasllada a la parròquia de Gréixer. No trobem però cap evidencia d’aquesta advocació en l’interior auster, espartà quasi, de la que fou església parroquial de Sant Andreu.

Hem trobat el nom de lloc amb l’accent a dreta i esquerra, sembla que la forma correcta és tal i com ho escrivim, agrairem qualsevol correcció a l’email coneixercatalunya@gmail.com