Ens expliquen que el carrer fou el primer que s’edificà fora del clos murallat; la vila fou murada fins al segle XV i els vells documents i la topografia ens ho recorden : el Portal Major o de Barcelona, el portal d'en Vila i els valls o fossats de les Poses i del Palau de Baix.
Entre els segles XVI i XIX - el període d'eufòria de la parairia de Moià - tot, carrers, i edificis, fou refet i ampliat, per aquesta raó és difícil de veure avui dia cap element arquitectònic anterior al segle XVI.
La casa, de trets senyorials, fou aixecada amb les millors tècniques del moment, com ho palesen els arcs que sostenen les dobles voltes de canó del menjador.
Més enllà d’aquest espai acollidor, i del plou de pluvials que encara es conserva, és d’estricta justícia reconèixer el bon fer de la cuina de la casa, la seva aposta decidida pels vins catalans i el bon tracte del personal de servei.
Ens felicitàvem personalment en acabar el dinar, i ho reiterem ara. Us recomanem molt aquesta casa.
El Joan havia esmerçat molta feina per poder aconseguir el nostre objectiu del dia; la recerca de la Poua dita del Sailoic - possiblement perquè fou aixecada en terres que eren aleshores d’aquesta casa, avui enrunada – o del Padrós, que des de l’alçada senyoreja aquest tram per on discorre la riera. La teníem pendent des de l’any anterior, i continuem tenint-la desprès de quasi dues hores de voltar , seguint les coordenades - òbviament errònies – que havia trobat en una pàgina web.
Ho tornarem a provar, seguirem – quan toqui - les indicacions d’aquesta adreça :
http://www.perebascones.com/pousdeglac/inventari.html
Esperem trobar-la, en tot cas però, el que si tinc clar és que per poc que puguem tornarem a : http://www.lesvoltes.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada