diumenge, 3 de juliol del 2011

Església votiva de sant Sebastià. La Selva de Mar. l'Empordà sobirà.

El Feliu i la Montserrat ens envien una crònica de la seva visita a la Selva de Mar, a la comarca de l’Alt Empordà, on a l'extrem de ponent de la vila hi ha el petit veïnat de Sant Sebastià, format per dos rengles de cases a banda i banda de la riera, comunicades per petits ponts. Enlairada en un replà, a uns 200 m del veïnat, hi ha l'església de Sant Sebastià, al costat del cementiri, dominant la vila.



El lloc és esmentat el 1068 amb el nom de Mata, i en les Rationes decimarum del 1279 figura l'església de Silva. Al segle XIV és troba documentada la parròquia de Sant Esteve de Mata, dita sovint, també de Sant Esteve de Mata de la Selva, i així encara consta a la fi del segle XVII i al llarg del XVIII (el 1742 encara és citada l'església de Sant Esteve de Mata de la Selva de Mar).

Els dos topònims, Mata i Selva, tenen un significat semblant, “zona de bosc espès”, que fa referència a l'esponerosa vegetació que antigament cobria tota la vall i les muntanyes properes.

L'església de Sant Sebastià de la Selva de Mar (o Sant Esteve de la Mata), antigament parroquial, és avui la capella del cementiri del poble, el seu emplaçament confirma la tesis que el primitiu poblament de la vall era disseminat.




És un interessant monument dels segles XII-XIII, d'una nau amb volta apuntada i absis semicircular, però que conserva a la capçalera vestigis del temple anterior, del segle X amb opus spicatum.

Al frontis hi ha la porta formada per tres arcs de mig punt en degradació, sense llinda ni timpà. Fou notablement realçada pel mur de la fortificació que s'afegí en època baixmedieval.

A l’interior – on no podien accedir - és conserva una pila baptismal semiovoide, tallada en un bloc de pedra i decorada amb relleus, del segle XIII.

La construcció d’una església al que aleshores era ‘ poble nou’ el segle XVII, va fer canviar l’advocació de Sant Esteve per la de Sant Sebastià, tradicional protector contra la pesta.



L’edifici fortificat al segles XV-XVI, és una curiosa amalgama entre castell, església i residència.

 https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=LA+SELVA&page=7&pos=68

Si teniu o trobeu els goigs d’aquesta església sou pregats d’enviar-me’ls al correu coneixercatalunya@gmail.com, us deixo un enllaç on en trobareu d’indrets propers
http://tionia1.pangea.org/Goigs/GoigFrameset-9.htm

 Que  sant Sebastià  i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ,  selvatans , bellcairencs ,  trempolins , llavorsinencs,    santjoanencs, Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya , usaris de la xarxa viaria de Catalunya,  monolingües genocidesandalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribatges de mama, iranians, libanesos , ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern