La denominació d'aquests cavallers, sigui o no cert l'origen que se'ls dóna, no deriva de cap paraula llatina, sinó de la mateixa catalana, que sona i significa el que en castellà vulgar, lloc o estada, com si diguéssim homes de "paratge", és a dir, lloc conegut, o de casa pairal, a la manera dels gentilhomes; no és presumible que el Comte convidés amb el seu privilegi indistintament, sinó a persones d'arrelament, o millor als homes de les "Masies", alqueries o cases de pagesos al camp, , "respectables per la seva hereditària honradesa"-sense la qual no hi ha noblesa en les famílies ni en els individus-" , per la seva riquesa habitual, i també per la seva antiguitat que es remunta als primers segles de la restauració".
El títol serà reconegut al Principat de Catalunya i al Regne de València, fins al segle XV. I hom l’acabarà identificant amb ; ‘ home de llinatge conegut, generós o honrat que, procedia de llinatge militar o aloer i tenia una casa pairal (un domus, torre, sala o quadra), que gaudia d'un patrimoni suficient per a no haver-se de dedicar a treballs manuals o mecànics i era apte a ésser fet cavaller, disposava de cavall i armes si era cridat pel sobirà, però no era cap professional de la milícia, com el cavaller. No formava cap estament propi dins la jerarquia social, sinó que era inclòs dins la categoria dels donzells, i alguna vegada en la dels generosos.
Tenia els mateixos drets que els cavallers, excepte els derivats del fet d'haver estat fet cavaller.
Eren considerats com la més petita noblesa de caràcter rural.
Trobava una connexió entre el Bages i el Vallès, en la persona de l’hereu Josep Salvany i Oller, (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Historiador. Publicà Reflexiones críticas sobre la antigüedad de la parroquia de Sabadell... (1844, 1888), Idea de la antigua iglesia de San Salvador de Rahona... i Memorias históricas, eclesiásticas y políticas de la villa de Sabadell.
De l’actual casa dita de l’Oller del Mas trobava :
Mas de grans proporcions format per diversos cossos i tancat per un mur de pedra que dóna lloc a un gran pati davant la façana de llevant, on hi ha l'accés.
La construcció està bastida en pedra, en part vista i en part arrebossada. A façana de migdia, un cos de galeria afegit, amb arcs rodons i pilars de secció quadrada, de pedra arenisca, amb capitells. A les golfes s'obre un ritme d'obertures en arc rodó. A la façana de llevant, s'avança un cos a nivell de planta baixa en forma de porxo, amb tres voltes de canó bastides en pedra i amb una terrassa al damunt. La resta de la façana és arrebossada, amb predomini del ple sobre el buit. Presenta cobertes a dues i quatre aigües en els diferents cossos.
Es conserva un campanar d'espadanya de línies barroques, com a resta d'una capella que s’esmenta l’any 1783, acollint aleshores possiblement l’advocació de Maria Santíssima de la Concepció.
Els nostres ‘ homes de paratge’ han estat majoritàriament sempre fidels a Catalunya; la mal dita noblesa – baró, vescomte, comte, marquès, duc ,.. - contràriament s’ha aliat secularment amb els nostres botxins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada