És una esglesiola d'una sola nau amb un absis a llevant que té una petita obertura al bell mig, per il•luminar l'església.
Sant Bartomeu serà objecte de transformacions i reformes al llarg dels segles, i com la masia de la Vall de Vilaramo, molt especialment al llarg del segle XVIII; a la porta d’entrada hi ha la data de 1767.
L'església conservava un retaule barroc que escenificava la vida del sant, que fou dissortadament cremat durant la guerra civil de 1936-39; que deixaria també en aquestes contrades un tràgic rastre de destrucció del patrimoni històric i artístic.
És refeien els estralls fins on va ser possible, i Sant Bartomeu continua exercint com a capella de la masia de la Vall de Vilaramó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada