El seu primer propietari , Cèsar Caballer Raüll de Verdier, perdia la r del primer cognom, en el trànsit des del carrer de Vic, 5 fins a l’espai que es coneix avui com la Plaça Joan Miro.
L’edifici que és avui Museu, s’aixecava als voltants de l’any 1920, pel famós ‘DESCONEGUT DE MONTMELÓ’ ; del promotor s’explica que va ser secretari i cap de la falange – no s’indiquen dates, però volem creure que desprès del genocidi contra Catalunya 1936-39, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La fitxa tècnica ens diu : Edifici aïllat de planta rectangular.
Consta de planta baixa, pis i dues torres. La coberta és a dues vessants i acabada amb un ràfec sostingut per bigues de fusta. El carener és paral•lel a la façana principal i té les teules de ceràmica vidrada verda. El sota ràfec està recobert de fusta.
Les façanes estan arrebossades i pintades amb una tonalitat rosada. A la façana principal una sanefa de petites rajoles verdes i blanques disposades en escacat separa la planta baixa del pis. Aquest motiu decoratiu es repeteix en altres parts de les façanes. Totes les obertures són de llinda plana.
La façana principal de composició simètrica té a la planta baixa quatre finestres i un portal. Al damunt d’aquest hi ha un buit amb balcó que sobresurt del pla de la façana i quatre finestres més. Aquestes obertures del pis tenen la part superior emmarcades amb la sanefa d’escacat verd i blanc.
Totes les reixes i baranes de l’edifici són de ferro forjat pintat de color platejat. Les finestres de la planta baixa i de la façana oest del pis duen reixa i les obertures del pis a la façana principal duen baranes. Les dues torres estan adossades a l’edifici principal, la de planta quadrada està a la cantonada entre la façana sud i est, i la de planta rectangular està a la façana nord. Les cobertes són a quatre vessants acabades amb un ràfec sostingut per bigues de fusta.
Les teules del carener i les arestes són de ceràmica verda. Les obertures són de llinda plana i estan emmarcades per un bordó de ceràmica verda. Ambdues torres tenen separat l’últim cos per una sanefa d’escacat com la de l’edifici principal. Cal destacar que l’últim cos de la torre de la cantonada té la planta més gran. Aquest cos se sosté amb vuit mènsules escalonades fetes d’obra, dues a cada costat disposades en els extrems. A cada façana hi ha una parella de petites finestres.
La rehabilitació de l'edifici com a Museu Municipal és va efectuar l'any 1997. La intervenció va mantenir l'aspecte extern de l'edifici; l'interior però, va ser totalment modificat. La Direcció tècnica de les obres es va encarregar a Juan Domingo Amores i Gerardo Francisco Gaona Gonzalez.
Que s’ha fet d’aquella nissaga Caballé , o Caballer Raüll de Verdier ?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada