Ens hi portava el desig de retratar la seva església dedicada a la Nativitat de la Marededéu, mal dita Santa Maria, per influencia nefanda dels nostres botxins, la consagració del temple consta del segle XII, encara que és probable que es tracti de la segona consagració, doncs es poden trobar elements arquitectònics anteriors. La major part de la construcció és d'època medieval: absis del segle X, mentre els arcs de les naus són propis d'un romànic tardà amb mires cap al gòtic.
Les capelles laterals pertanyen, aproximadament, al segle XVI i les posteriors dels segle XVII.
Retratava una majòlica que explica la història d’aquest edifici religiós d'una sola nau amb un annexa posterior situat sobre el lateral dret i que és utilitzat com a baptisteri i un campanar a l'esquerra de l'absis que encapçala l'església, pel seu l’accés exterior, hom defensa la tesis d’un primer us com torre de guaita i bada.
El sistema de cobertes és de dues vessants i la façana és coronada per una gran motllura ondulada d'estil català. La porta té un arc rebaixat amb senzilles motllures i un escut central.
L’església té un tancament de tot excepcional, que em recorda la nostra situació ‘nacional’ vers la veïna ESPAÑA que ens nega el pa i la sal.
De l’interior – al que no podíem accedir – llegim : queda presidit per l'absis circular i un arc triomfal quasi bé de ferradura. La nau de l'església es troba dividida en quatre trams, per dos arcs apuntats i un tercer de mig punt. Al davant del presbiteri s'observa l'antiga existència d'absidioles, avui tapiades. El cor amb balustrada senzilla i de fusta. El material utilitzat en la construcció és de pedra avui arrebossada, excepte l'absis.
Crisant Palau publica una fotografia – sense data - en la que l’edifici religiós era accessible
Pel que fa al topònim defensem com en el cas de Martorell, la tesis d’una evolució del llatí - Martyretula – petits cementiris, aquesta tesis reforça alhora una línia etimològica , defensada entre altres per Ángel María José Amor Ruibal (Barro, província de Pontevedra, 11 de març de 1869 - 4 de novembre de 1930)- en el seu cas per a Santiago de Compostela, que relaciona el significat enterrar del verb "Componere" amb el sufix "ela" que ve a significar sepultura o cementiri, per explicar un Campsentelles, com a veí.
L’embolcall de fils dels ‘mal dits’ serveis púbics - que son sempre empreses de capital español – em posa de manifest la vigència d’aquella paria per ‘dessolar la terra’ que s’imposava en el primer feixisme, i que dissortadament encara perdura, oi?. .
I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”
Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.
Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.
Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, la fi dels genocidis ètnics i/o culturals en aquest món, i les " morts evitables " provocades per la corrupció endèmica i sistèmica al REINO DE ESPAÑA
inFeliços els perseguidors dels justos, de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada