L’ Ana Ruiz Galaso, pública fotografies de l’ església Parroquial del Port de
la Selva, a la comarca de l’Empordà sobirà, advocada a la Marededéu de les Neus, dita Santa Maria,
per la mala influencia de la llengua
castellana.
Llegia que és una construcció de la primera meitat del segle
XX, de la que no trobava enlloc l’autor, aquesta circumstància massa habitual en aquest dissortat reialme,
on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat “. Ens
agradarà tenir noticia de l’autor del projecte a l’email castellardiari@gmail.com
L’any 1944, Josep Cartañà i Inglés
(Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de
1963) bisbe de Girona, que havia signat la Carta a favor dels revoltats feixistes,
inaugurà la reconstrucció, i el 1962 es
reinaugurà l’ampliació i modernització. Insistim en tema de l’autor del projecte a
l’email castellardiari@gmail.com
Es va fer en forma de creu llatina.
Les parets de l’Altar major són
d’obra vista, en forma de trapezi i els braços de la creu amb pedra vista del
país.
De fora estant, s’aprecien perfectament la nau antiga i les ampliacions
fetes.
Les capelles laterals, que es
conserven de l’església antiga, no tenen altars llevat d’una, encara que es
conserven les imatges en pedestals.
Destaca per la seva antiguitat la imatge de Sant Pere, d’estil gòtic de
pedra policromada salvada de l’espoli del Monestir i que es data al segle XV.
A les altres capelles hi ha la Mare de Déu de les Neus, patrona del Port de
la Selva, una imatge de la Mare de Déu del Roser, i a la capella de la Mare de
Déu del Carme, patrona dels pescadors, hi ha una preciosa col·lecció de
beneiteres donada pel matrimoni Sagarra i Trias.
A l’Altar Major, un Crist de ferro presideix el temple, obra de l’escultor
de Cadaqués, Demetri Kontos Batllori ((Cadaqués, 18.II.1925 – 24.XI.2001)
La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic. Gn 41,14-36, Josep interpreta els somnis del faraó:
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada