IN MEMORIAM DEL BALNEARI ROQUETA. LA TONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. OSONA

 

El Claudi Pagès Puig, compartia una fotografia , “Balneari Roqueta original sense les teulades d'uralita que es van posar mes tard per arreglar unes goteres de la pluja. Any 1900 aproximadament”.

Atribuït a l’arquitecte  Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849 – 27 de desembre de 1923.  Fèlix Domènech i Roura (Barcelona 1888 – Buenos Aires 1977), fill de Lluís Domènech i Montaner fou director del Balneari entre 1922-1931.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Balneari_Roqueta

https://web.archive.org/web/20100930175216/http://www.tona.cat/plana.php?idplana=276&idp=193&nomitem=&ipare=166&ifill=&nomitem2=Pou+Roqueta&planaaux=&directori=370

 

 La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:

Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans

Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 

D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  

Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com