El Josep Salvany
i Blanch (Martorell, 1866 - Barcelona, 1929) retratava l’any 1920 l’església
parroquial de Cóll, advocada a l’Assumpció de la Marededéu .
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/6243/rec/64
Joan Coromines i
Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de
1997) defensa quan al topònim Cóll, amb accent diacrític per tal de diferenciar
aquest nom del de Coll sense accent, que
no és derivat del llatí collum (mateix significat actual del comú coll'), sinó
de coleus (testicle), que també dona goll. Podria procedir de la forma
d'algunes roques immediates al poble
https://calaix.gencat.cat/handle/10687/15092?locale-attribute=en
L’arquitecte
Guillermo Sáez Aragones a finals de la
dècada dels anys setanta del segle XX , va realitzar obres de consolidació de
l’edifici per encàrrec de la Dirección General de Bellas Artes
La Catalunya romànica ens diu que l’església de Cóll, advocada a l’Assumpció de la Marededéu , mal dita Santa Maria – imagino que sota l’amenaça d’algun dany irreparable - és un edifici que consta d’una única nau, capçada, vers llevant, per un absis semicircular obert a la nau mitjançant un arc presbiteral.
.jpeg)
.jpeg)
La nau és coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, parcialment enguixada. La volta és reforçada amb dos arcs torals, el de ponent recolzat en unes pilastres semicilíndriques, coronades amb capitells esculpits esquemàticament. L’absis és cobert amb una volta d’un quart d’esfera.
Aquesta
planimetria tan simple es complica per l’afegitó d’una petita capella, coberta
amb volta de canó, oberta al mur nord, i per l’adossament d’un campanar de
torre al mur sud, el qual, a l’interior, s’obre a manera de capella i
s’enfronta amb la que es desclou al cantó nord. La capella del campanar és
coberta amb una volta d’ogiva enlluïda.
Immediatament
després, vers ponent, els murs laterals han estat descarregats amb dues arcades
de mig punt, que acullen dos altars moderns. El darrer element que altera la
simplicitat dels paraments interns és la intromissió d’un cor, situat a la part
de ponent de la nau, amb el tram de ponent cobert amb volta i allargat amb un
afegit d’embigat, amb una interessant barana de traceria gòtica. L’accés al cor
s’efectua per una escala de cargol encastada a l’angle sud-est de la nau.
L’església és
il·luminada a través de dos ulls de bou, situats un al mur de ponent i l’altre
(d’obertura quadrifoliada) al mur de llevant, a frec de la teulada de l’absis.
Així mateix, hi ha dues finestres, obertes una al mur sud i l’altra al centre
de l’absis. La primera és capçada per dos arcs de mig punt en gradació,
l’interior dels quals és monolític; la segona, en canvi, és acabada en un sol
arc de mig punt que delimita una llosa semicircular, disposada a manera de
timpà, on hi ha esculpits dos filets que dibuixen dos arquets concèntrics.
La porta d’accés
al temple s’obre a la façana oest i és feta amb un arc de mig punt, ressaltat
per dues arquivoltes suportades per sengles columnes.
El campanar,
constituït per una torre de planta quadrada, es dreça al cantó sud, prop de la
capçalera, cavalcant parcialment sobre la nau. Es tracta d’una torre de factura
gòtica composta de dos pisos, el primer dels quals és perforat per finestrals
apuntats, mentre que el segon, on s’allotgen les campanes, presenta unes
obertures poc o molt retocades.
L’edifici mostra
un aparell molt endreçat, fet amb blocs de pedra força voluminosos, ben
carejats i polits, que segueixen unes ordenades filades horitzontals, travades
les unes amb les altres amb trencajunts. La superposició de les filades es
concreta en uns paraments llisos, que només admeten com a element decoratiu un
fris d’arquets cecs, sostinguts per mènsules, que ressegueix les parts altes de
l’edifici, tret del mur de llevant, on la decoració es trasllada a l’absis. El
fris d’arquets cecs fa de suport d’una cornisa que només és absent al mur de
ponent, on els arquets s’adapten al pinyó de la façana i són delimitats per uns
ressalts angulars que també emmarquen la decoració lateral.
Cal afegir que,
llevat de tres, les mènsules que es fan subsidiàries dels arquets cecs són
llises, sense cap element esculpit. De les tres que són esculturades, una es
troba situada a l’absis i les altres dues al mur sud, just on aquesta part de
mur acull el campanar. No es pot precisar el tema de la de l’absis, a causa del
seu mal estat; les altres dues, però, exhibeixen clarament un capet humà i un
cap de bòvid.
L’edifici és una
obra unitària, bastida dins la influència de l’obra de Santa Maria d’Alaó i que
s’hauria de datar dins el segon quart del segle XII per coherència amb la data
de consagració d’Alaó. Aquesta hipòtesi té un difícil encaix amb la data de la
placa de pissarra de l’any 1110 trobada a l’altar, llevat que la placa no faci
referència al moment del començament de les obres.
Cal destacar la
presència del cor, que com el de Santa Maria de Lluçà sembla coetani de l’obra,
especialment per la presència de l’escala de cargol embeguda en l’angle
sud-oest de la nau, que modifica la lesena angular de la decoració de la
façana, que perd la seva coherència en aquest punt.
El títol “
Marededéu “ és un dogma de l’Església catòlica
reconegut solemnement al Concili
d'Efes de l’any 431. En llengua catalana és el normatiu per referir-se a Maria,
en altres llengües s’admet però, la
forma “ Santa “, que entenem pretén menystenir la seva importància cabdal, i
alhora palesa clarament els valors
masclistes d'aquella cultura .
La permanència
almenys des de 1714 en terres catalanes, ha provocat que en molts casos
s’admetés com a normal aquesta forma herètica.
L’Església al llarg de la seva existència ha
reconegut i reconeix poques santes, dit això, i amb tots els respectes, TOTES
ELLES son prescindibles, no però, la
Marededéu, oi?.
També s’arribaven
fins a la Ribagorça els que participaven
en l’Estudi de la Masia Catalana:
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/ribagor%C3%A7a
Que la Marededéu,
i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, kurds,
gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos,
aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos,
palestins , jueus , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ...
, i tots els col·lectius minoritzats i
reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada