IN MEMORIAM. EL BASSOT DEL MARIAN. ULLDEMOLINS. EL PRIORAT SOBIRÀ.

 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5388/rec/3

El Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949) retratada  entre 1929 i 1933, “  El bassot del Marian, als afores d'Ulldemolins “, a la comarca del Priorat sobirà.

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/francesc-blasi-i-vallespinosa

El Salvador Palomar i Abadia (Reus, Baix Camp, 1956) , explica que els  bassots són dipòsits tallats a la roca o excavats a la terra i bastits amb pedra –i aleshores impermeabilitzats amb calç o alguna altra mena d’argamassa o ciment– que recullen l’aigua de pluja i emmagatzemen.

 N’hi  havien de descoberts i de coberts, habitualment amb estructures de pedra seca fetes amb la mateixa tècnica que les barraques i cabanes de tros.

A més, solen ser construccions aïllades –encara que sovintegen en les proximitats de masets o casetes de tros–, tot i que la seva ubicació ve determinada per la necessitat de poder comptar amb una petita conca de captació d’aigua.

No cal dir que aquestes construccions són força abundants, sobretot en aquelles zones de rocam.

Disposar d’aljub propi - A Ulldemolins, però, els anomenen sempre bassots- atorgava valor a una propietat. Per això, quan un tros no tenia bassot , aljub o cisterna, fet que era prou freqüent, sobretot en àrees on la propietat estava força dividida, calia anar a cercar l’aigua a algun tros veí, d’acord moltes vegades amb pactes no escrits que es transmetien de generació en generació.

https://magmussol.blogspot.com/2012/01/pedres-amb-historia.html

https://www.revistacaramella.cat/wp content/uploads/2018/02/c18_palomar.pdf

Hem documentat barraques de pedra seca:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/03/la-joia-de-talamanca.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/01/santa-eugenia-de-relat-i-la-barraca-de.html

Poues de glaç:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/05/els-pous-de-glac-testimonis-dun-temps.html

I, fins havíem trobat imatge de com s’hi treballava:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/05/in-memoriam-dels-pous-de-glac.html

http://www.miquelpuig.cat/2016/06/gel-al-pic-de-lestiu-els-pous-del-glac.html

https://www.lamira.cat/histories/2100/un-passat-fet-de-gel

Tines de pedra seca:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/07/les-tines-de-les-valls-del-montcau.html

Forns d’oli de ginebre:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/05/in-memoriam-els-forns-doli-de-ginebre.html

Tenim a Catalunya un tresor patrimonial inexplicat  que constitueix sense cap mena de dubte un actiu turístic de primer ordre, està clar que no per a un turisme d’alcohol i  drogues, sinó per a un turisme amb interessos culturals.

 Entretinguts en aquesta recerca " prosaica "  passen els dies, les setmanes i  dissortadament no s’atura   la "monotonia criminal"   als camps d'extermini de Gaza i Cisjordania, i  alhora  en un exercici de sadisme,  fa que bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

A nivell local. ningú vol recordar que Jesús perdonava a Sant Pere  el fet que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien, dissortadament continuem tenint  entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!!