https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1015
Ermedàs és un poble situat al cim d’un pujol poc enlairat, a l’inici dels
Terraprims, terres de relleu suau que limiten, a ponent, la plana al·luvial de
l’Alt Empordà. Ermesdàs es troba a uns 2 km al sud-oest del cap de terme, el
poble de Garrigàs.
Fins al segle XIX Ermedàs i el poblet veí de Vilajoan havien format un
municipi independent.
Situada a l'entrada del nucli d'Ermedàs,a darrera de la masia coneguda com
Can Marisc. L’edifici que retratava el Joan
Bonmati Nierga és un temple d'una nau amb absis semicircular. Al costat de la
nau hi ha restes d'una altra nau, avui mig enrunada, però no és visible que hi
hagi hagut comunicació entre ambdues. La façana manté una capa d'arrebossat que
no veiem a la resta de la construcció. A la porta figura la data 1798, època al
que pertany el rosetó d'aquesta façana. El mur de migdia de la nau resta amagat
per la rectoria. L'única obertura romànica visible és la finestra del centre de
l'absis. La volta de la nau és de canó amb dos arcs torals, sense pilastres.
L'arc triomfal és de mig punt, sense impostes i sostingut per pilastres
rectangulars. A cada banda de la nau hi ha tres arcs de mig punt, amb impostes
de bisell que queden imbuïts en els murs laterals.
https://www.terresdegirona.cat/alt_emporda_garrigas.htm
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email
castellardiari@gmail.com , castellardiari@proton.me
Quan al topònim Ermedàs:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=17264
El sostre demogràfic de Garrigàs s’assolia al cens de 1857 amb 947 ànimes,
es tancava l’exercici 2024 amb 472 habitants de dret.
Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA, amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta - és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.
El 1714 els catalans perdien la llibertat, la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “ celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial. Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.
Que la Marededéu , elevi a l’Altíssim la pregaria dels garriguencs , empordanesos, linyolencs , Noguerencs , Prioratins , aranesos, bascos, gallecs, catalans, palestins, sudanesos, iemenites , sud americans,.., i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, continuen en llibertat
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada