dimecres, 9 d’octubre del 2013

CAPELLA DE SANT JOAN BAPTISTA, DITA DEL PONT. CARDONA. BAGES

Retratava l’edifici descurat que aixopluga la Capella, que segons recull l’enciclopèdia de ‘ Barcelona’ , era adossada a un important hostal, del que curiosament no trobava cap referència, i del que ens agradarà rebre’n informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ni amb la OLYMPUS FE-100 podia obtenir una imatge l’interior, i recorria – una vegada més – a l’Arxiu Gavin, que em feia arribar una imatge del retaule.Datada el 22-IV-1979


En matèria de documentació del Patrimoni Històric de Catalunya, tenim greus mancances que només en una mínima part es podrien justificar en raons econòmiques; l’existència aquí i allà de petits grups de recerca i/o d’investigadors particulars, cal valorar-la com molt positiva, alhora que situar-la en el seu just valor, una gota d’aigua en el mar de l’oblit, l incúria i la desídia.

Acostumem a demanar la col•laboració de les ‘persones de bona voluntat’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i el resultat de les nostres recerques l’exposem de forma oberta, lliure i gratuïta entre altres llocs al blog http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Sou pregats d’afegir-vos a la tasca de recuperar la memòria històrica de Catalunya.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

EL PONT MEDIEVAL DE LA MARGINEDA. ANDORRA LA VELLA

Em confesso ‘enamorat’ de la bona feina fotogràfica de l’Àngela Llop Farré, activitat artística que em dona ocasió d’anar ‘ fent via’ en el camí infinit de Conèixer Catalunya.

En aquesta ocasió retratava el pont de pedra granítica d’un sol ull que salva el curs del riu del riu Valira. Aquest pont formava part de l’antic camí ral que travessava el país partint de la frontera hispanoandorrana fins a dividir-se en dos a la sortida d’Andorra la Vella. En aquest punt, el pont permetia que el camí canviés de riba, passant de l’esquerra a la dreta del riu.


Amb uns basaments bens realitzats, presenta un arc d’esquena d’ase rebaixat de gran diàmetre, amb barana de pedra. Els seus murs mostren les diferents etapes constructives. El pont ha estat construït amb carreus i pedres diverses, així com dovelles de pedra tosca. Les pedres del pont han estat lligades amb morter de calç. El pont està empedrat en tota la seva superfície, igual que la part del camí ral a tocar del pont. Dels ponts medievals que s’han conservat, és el més alt i esvelt. Presenta una llargada des d’un extrem a l’altre de 33 metres i una alçada màxima de 9,20 metres, la llum és de 9,50 metres , la potència del pont a la part central d’1,60 metres i l’alçada de la barana de 0,80 centímetres, les filades dels paraments són de pedra disposades amb una intencionalitat de filades horitzontals. L’arc d’esquena d’ase es recolza sobre dos pilars de secció rectangular, un d’ells molt visible i l’altre cobert per l’heura i per les terres dipositades als costats que serveixen de suport al pont.

Les dovelles són de pedra tosca, per tal d’alleugerir-ne l’estructura, i els murs són fets en gran part amb pedres de granit dites valirenques, ja que havien estat arrossegades pel riu Valira fins al mateix lloc on s’aixeca el pont.

L’any 2007 es dugué a terme l’excavació en extensió del pont de la Margineda, dins del projecte integral de restauració del monument, que permetrà la seva recuperació i millora; aquests treballs han permès documentar les diferents fases d’utilització, el seu estudi arquitectònic i evolutiu, així com la recuperació dels seus paviments originals realitzats en pedra relligada amb morter de calç. Cal destacar la descoberta d’un canal fet en pedra per evacuar les aigües provinents de la part superior del propi pont, i que es localitza en el prat de sota de l’estrep esquerra del monument. Aquest canal es construí en el mateix moment que el pont. La documentació escrita recuperada durant l’estudi ha permès conèixer amb força exactitud el moment de construcció del pont. És a finals del segle XV, en concret a l’any 1487, quan es constata l’existència d’un nou pont identificat com el pont de la Margineda: el document escrit, recuperat de l’Arxiu Comunal de Sant Julià de Lòria, fa referència a l’existència d’un pont nou en aquest indret, "…que del Coll de Vita Romana tirant al Pont Nou e de Prat Primer tirant a Palomera…". A més, aquest document en concret fa una descripció dels límits parroquials entre Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria on el pont de la Margineda restaria inclòs, de manera que facilita la seva identificació i ubicació exacta.

L’estudi permet concloure que el pont de la Margineda fou bastit entre els segles XIV i XV, i alhora , confirma i justifica la seva qualificació com a ‘medieval’.

dilluns, 7 d’octubre del 2013

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL ROSER DE FERRERES D’OLVAN. EL BERGUEDÀ JUSSÀ.

Veníem de l’Ajuntament d’Olvan, on m’havien atès de forma exquisida; anàvem el Josep Olivé Escarré , i l’Antonio Mora Vergés, a la casa de Ferreres, on voliem retratar la capella de la Mare de Déu del Roser, datada l’any 1770.

De la conversa que mantenien amb els propietaris sortien altres ‘elements d’interès’, que retrataríem desprès de recollir les imatges d’aquesta senzilla Capella, de tipologia ‘trentina’, planta rectangular, coberta a dues vessants, i amb la façana orientada a migdia.

A la façana principal hi ha la porta d'accés, allindada amb la data 1770 de la construcció de l'edifici,i dues petites obertures per il•luminar l'interior de l'església, un òcul i una finestra rectangular: la teulada és coronada per un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura.

El Josep Maria Gavín i Barceló , ens havia precedit en almenys dues ocasions , l’ any 1967 en que es data la fotografia de l’exterior



I, el 20-III-1983 en que s’obtenia la imatge del magnífic interior, en el que veiem – des de l’entrada - la figura de la Marededéu del Roser presidint; a la seva esquerra una imatge del Sagrat Cor de Jesús, i a la dreta una imatge de Sant Josep.



L’advocació de la Marededéu del Roser va ser instituïda pel Sant Pare Gregori XIII (1.502-1585), i el seu culte es va estendre arreu de la cristiandat.



Xerràvem amb els propietaris d’aquesta particular devoció, i els explicàvem alguns dels llocs on l’havíem trobada, com Gósol, i ens explicaven que Mn. Ramon Anglerill Vilar, rector d’aquella població, havia nascut en aquesta casa de Ferreres d’Olvan , el 10 de gener de 1938, essent ordenat sacerdot l’any 1962.

Diem en català que ‘el món és un mocador’, i que ‘els homes es troben i les muntanyes no ‘; els agraíem la seva amabilitat, i adquiríem el compromís de fer-los arribar la nostra crònica, i les imatges que havia recollit el Josep Maria Gavín i Barceló.

LA CAPELLA DEL SANT ÀNGEL CUSTODI DE CAL CAVALLER, CALLÚS. BAGES

Demanava informació a l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera ( Catalunya ), de la Capella del Sant Àngel Custodi, de la casa i colònia de Cal Cavaller de Callús, a la comarca del Bages.

Em preguntava en un recent article; Que se’n ha fet de l’Àngel Custodi ?. No s’explicitava que aquesta imatge fos destruïda en els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39.

De les imatges que em feia arribar el Josep Sansalvador Castellet, datades el 29-IV-1979, deduïa que la destinació de l’edifici de la Capella, havia estat el de magatzem auxiliar i/o de mals endreços, i que la imatge del Sant Àngel Custodi ja no es trobava en el seu lloc.



Només per deixar-ne constància per a futures generacions, reitero una vegada més la pregunta, que se’n ha fet de la imatge del Sant Àngel Custodi de la casa i colònia de Cal Cavaller de Callús ?.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com i també a arxiugavin@maristes.cat

diumenge, 6 d’octubre del 2013

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR. PLA DE L’ESTANY. GIRONA

El topònim Campmajor, en la documentació antiga Campo Majore (segle XI) ‘camp més gran’, és absolutament pacífic per als experts.

El Melcior Badosa Torras publicava al grup Sant Patrimoni, un parell d’imatges d’aquesta església de tres naus, la central més ample que les dues laterals. El temple conserva els absis romànics originals, llevat del situat a la banda de migdia, que presumiblement ha estat reconstruït seguint la forma original. Els absis presenten una cornisa amb arcuacions llombardes. El central fou sobre elevat quan es va reformar tot el temple al segle XVIII. La façana principal és d'estil barroc.


El campanar és de planta quadrada amb coberta piramidal. Les façanes presenten restes d'arrabassats, i són fetes principalment amb carreus. El portal presenta els brancals i el dintell fets amb carreus de pedra emmotllurada. A la part central del dintell hi ha l'escultura d'un cap humà amb ales. Sobre la figura hi ha un nínxol amb la part superior en forma de petxina i una escultura que representa Sant Miquel.


Sant Miquel es va reformar notablement durant el segle XVIII – amb els diners d’Amèrica - . En el dintell de la portalada, hi ha en unes cintes de pedra en les quals hi consta la següent inscripció: "Haec porta domini Insti intrabunt in eam". En els brancals els pot llegir la data 1736.

dissabte, 5 d’octubre del 2013

NOTRE-DAME DU ROSAIRE DANS LA VIEILLE VILLE SÚRIA. BAGES

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, per les terres del Bages, ho fèiem pel traçat de l’antiga carretera C-55 ( famosa dissortadament pel nombre de morts i accidentats que acumula ), i ens aturàvem – com s’ha de fer – a Súria per visitar alguna de les moltes ‘belleses’ que hi dins al poble, i en els seus voltants.




Pujàvem fins l’església del Roser – Advocada primerament a Sant Cristofol / Menna - al mal dit ‘poble vell de Súria’ , de la diuen que té l’origen en un temple romànic que data del segle XI, i del qual encara se’n conserven algunes restes.

La confraria del Roser fou fundada el 1591, amb autorització del Papa Gregori XIV.

El beneficiat de Santa Maria sa Vila rebia un censal de can Ribera de Coaner i cap el 1680 el benefici d'aquest antic monestir ja s'havia extingit, essent la seva dotació cedida a la confraria del Roser, que en quedà així encarregada del culte. Podem pensar que aleshores ja s’havia canviat l’advocació de Sant Cristòfol / Menna, per la de la Mare de Déu del Roser ?.

En la segona meitat del segle XIX - amb els diners d’Amèrica - s’hi va portar a terme una important ampliació que va respectar les formes romàniques de l’absis i la part baixa del campanar, deixant l’església amb la fesomia actual.
L’ altar dedicat a Sant Cristòfol, va ser destruït en els dies foscos del genocidi contra Catalunya , l’any 1936.
Arran de la restauració del Poble Vell, iniciada durant els darrers anys vuitanta, s’hi va incorporar un gran esgrafiat a la façana principal.

L’advocació de Sant Cristòfol s’estengué molt pel nostre país, i pel seu interès us convido a conèixer la tesi – documentada i rigorosa - del Josep Capdevila i Soldevila, en la que s’acredita històricament que Sant Cristòfol, i Sant Menna, - patró de Sentmenat, al Vallès Occidental - son en realitat una única persona; http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

divendres, 4 d’octubre del 2013

LA TINA DE GLANS DE REXACH, OLOST. EL LLUÇANÈS

Visitàvem Rexach, al terme d’Olost, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, el sufix ach , segons trobavem a : http://taller.iec.cat/filologica/alcover/documents/3BDLC_03.pdf

«Lo P. Fita diu que l’afix -ach- es de procedència cèltica y significa diminutiu.

Lo sufix -ach - té les metexes aplicacions, y probablement la metexa significació, que’ls sufixs et, ell, ol, que significan diminutiu, com Peret, collell, ventijol, pujol, que son diminutiu de Pere, coll, venteig, puig.

Donchs Brianach equival a fill d’Obrien, com si digués: en Brien petit, un Brien en diminutiu.

Xerrach: serra petita de fulla ampla, amb un mànech de fusta encorvat.


No ens portava fins a la casa però la toponímia, sinó el coneixement del Josep amb la família, i el desig de tornar-los a veure.

Tenien ocasió de parlar llargament, i fins sabedors del meu interès per qualsevol element històric i/o artístic, de portar-nos fins la tina de glans de Rexach, que es troba situada a uns 100 metres al nord-est de la masia, en una esplanada rocosa.


Es tracta d'un tina picada a la roca mare, de 3'80 metres de diàmetre interior, envoltada per un mur perimetral de maçoneria de pedra d'1 metre d'alt, coronat amb grans blocs de pedra. A la banda nord-est hi ha una entrada que permetia l'accés a l'interior de la tina.

Des de temps immemorials les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes, desprès de la mal dita ‘conquesta d’Amèrica’ , s'utilitzava sobretot el blat de moro).

Al Lluçanès central, en general, hi ha, i havia encara en èpoques recents en major nombre, grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda.

Per a conservar les glans, moltes masies tenien la tina, o el pou on hi feien anar aigua, i deixaven allí les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any.

Quan ens acomiadàvem, a banda de fer-los palès el nostre agraïment, adquiria el compromís d’enviar-los a mariamarot@hotmail.com la crònica i les imatges d’aquesta estada deliciosa.

La pèssima gestió politica i econòmica,  la corrupció , i altres " patologies " especifiques del REINO DE ESPAÑA,   donaven  lloc a la desamortització dels drets socials i polítics de la ciutadania - penseu per exemple en l'Indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM)  aprovat l'any 2004,  és  l'índex de referència a l'Estat espanyol pel càlcul del llindar d'ingressos en certes circumstàncies (com ara ajudes per l'habitatge, beques, subsidi d'atur…) , això explica que ara,  pagesos i ramaders, es manifestin arreu  per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els  atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA, .., ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes. 

  Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.