Em confesso ‘enamorat’ de la bona feina fotogràfica de
l’Àngela Llop Farré, activitat artística que em dona ocasió d’anar ‘ fent via’ en el camí infinit de
Conèixer Catalunya.
En aquesta ocasió retratava el pont de pedra granítica d’un sol ull que salva el curs del riu del riu Valira. Aquest pont formava part de l’antic camí ral que travessava el país partint de la frontera hispanoandorrana fins a dividir-se en dos a la sortida d’Andorra la Vella. En aquest punt, el pont permetia que el camí canviés de riba, passant de l’esquerra a la dreta del riu.
Amb uns basaments bens realitzats, presenta un arc d’esquena d’ase rebaixat de gran diàmetre, amb barana de pedra. Els seus murs mostren les diferents etapes constructives. El pont ha estat construït amb carreus i pedres diverses, així com dovelles de pedra tosca. Les pedres del pont han estat lligades amb morter de calç. El pont està empedrat en tota la seva superfície, igual que la part del camí ral a tocar del pont. Dels ponts medievals que s’han conservat, és el més alt i esvelt. Presenta una llargada des d’un extrem a l’altre de 33 metres i una alçada màxima de 9,20 metres, la llum és de 9,50 metres , la potència del pont a la part central d’1,60 metres i l’alçada de la barana de 0,80 centímetres, les filades dels paraments són de pedra disposades amb una intencionalitat de filades horitzontals. L’arc d’esquena d’ase es recolza sobre dos pilars de secció rectangular, un d’ells molt visible i l’altre cobert per l’heura i per les terres dipositades als costats que serveixen de suport al pont.
Les dovelles són de pedra tosca, per tal d’alleugerir-ne l’estructura, i els murs són fets en gran part amb pedres de granit dites valirenques, ja que havien estat arrossegades pel riu Valira fins al mateix lloc on s’aixeca el pont.
L’any 2007 es dugué a terme l’excavació en extensió del pont de la Margineda, dins del projecte integral de restauració del monument, que permetrà la seva recuperació i millora; aquests treballs han permès documentar les diferents fases d’utilització, el seu estudi arquitectònic i evolutiu, així com la recuperació dels seus paviments originals realitzats en pedra relligada amb morter de calç. Cal destacar la descoberta d’un canal fet en pedra per evacuar les aigües provinents de la part superior del propi pont, i que es localitza en el prat de sota de l’estrep esquerra del monument. Aquest canal es construí en el mateix moment que el pont. La documentació escrita recuperada durant l’estudi ha permès conèixer amb força exactitud el moment de construcció del pont. És a finals del segle XV, en concret a l’any 1487, quan es constata l’existència d’un nou pont identificat com el pont de la Margineda: el document escrit, recuperat de l’Arxiu Comunal de Sant Julià de Lòria, fa referència a l’existència d’un pont nou en aquest indret,
"…que del Coll de Vita Romana tirant al Pont Nou e de Prat Primer tirant a Palomera…". A més, aquest document en concret fa una descripció dels límits parroquials entre Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria on el pont de la Margineda restaria inclòs, de manera que facilita la seva identificació i ubicació exacta.
L’estudi permet concloure que el pont de la Margineda fou bastit entre els segles XIV i XV, i alhora , confirma i justifica la seva qualificació com a
‘medieval’.
