dissabte, 16 de gener del 2016

ESCOLES NACIONALS DE CERDANYOLA DEL VALLÈS. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) va ser l’autor l’any 1912 del projecte de l'edifici de les Escoles, bastit en estil noucentista, que va donar nom al carrer.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; Edifici de planta rectangular. Té les façanes laterals al carrer de les Escoles. És una construcció d'una sola planta, amb coberta de teula a dues vessants amb el carener paral•lel al carrer, i pati posterior. Els dos frontis mostren uns estructura simètrica amb coronament mixtilini. Ambdós frontis tenen cossos annexos més petits. Totes les obertures de l'edifici són rectangulars. El ràfec és suportat per bigues de fusta. És remarcable la decoració del parament, amb esgrafiats simples que mostren elements relatius a les matèries escolars.

http://www.cerdanyola.cat/recursosweb/documentos/urbanisme/cataleg/Q4-48.pdf


Fotografia Amador Álvarez

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

Superava l’any 2015 , publicant únicament edificis escolars anteriors a la dictadura franquista les 500 entrades a : https://issuu.com/1coneixercatalunya/docs

Superava també les 3.000 entrades a :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/

Superava les 5.000 entrades a :
http://relatsencatala.cat/autor/antonio-mora-verges/81299

Dit això, no us sonarà estrany si afirmo que em queden MOLTES COSES per a veure, retratar i descriure a Catalunya, oi?.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

divendres, 15 de gener del 2016

EL CERDÀ DE LA GARGA. CENTELLES. OSONA

Llegia a patrimoni Gencat; es tracta d'un gran casal amb teulada a dues vessants i orientat al sud. L'alçada de l'edifici és considerable: planta baixa i dos pisos. L'edifici és molt regular i dóna una impressió de solidesa i austeritat. Totes les cantoneres són de pedra treballada.



A la façana principal destaca un gran portal dovellat datat de l'any 1733. Damunt del portal hi ha un balcó de pedra treballada. A banda i banda del balcó, a l'alçada del primer pis, hi ha dos esgrafiats mal conservats de la mateixa data, essent un d'ells un rellotge de sol.

Als voltants hi ha diferents masoveries i edificis auxiliars encerclats per un clos tancat que procedeix del mas i que conforma dues llices.

La primera documentació es remunta a l'any 1160. La masia patí diferents modificacions i l'actual estructura és la que es realitzà al segle XVIII.

En aquesta masia nasqué l'enginyer Ildefons Cerdà i Sunyer de Vilarestau (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 – Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) a l'any 1815 i l'heretà el 1850. Es compleixen ara els 200 anys del seu naixement

El segle passat s'hi allotjà durant un temps Jaume Llucià Balmes i Urpià (Vic, 28 d'agost de 1810 - 9 de juliol de 1848), molt amic de la família.

El cognom Cerdà s'extingí amb les filles d'Ildefons Cerdà i Sunyer de Vilarestau , passant la propietat a una família vigatana. Una placa a la façana principal perpetua el record de l'urbanista, realitzat pels amics de Centelles.


El propi Ildefons Cerdà i Sunyer de Vilarestau va fer realitzar algunes reformes, com per exemple la capella de Santa Magdalena.


El mas en l’actualitat acull tota mena d’actes i celebracions, això ha obligat a fer una gran tasca de restauració, que més aviat que tard, esperem que arribi també a la capella esmentada suara.

Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dijous, 14 de gener del 2016

ESGLÉSIA DE LA SANTA CREU. BELLATERRA. CERDANYOLA DEL VALLÈS. VALLÈS OCCIDENTAL

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019) davant la façana de l’església parroquial de la Santa Creu de Bellaterra, Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental.


Llegia que l’església de la Santa Creu es va començar a construir pels volts dels anys 1934-1935, i les obres es van aturar en el dies ‘foscos’ que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà ( 1936.39).

Amb la Pax Franquista es van reprendre les obres, que es donaven per acabades amb un petit edifici.

Posteriorment - ens agradarà saber qui va ser l’autor del projecte tècnic d’aquelles obres d’ampliació i/o reforma - es va engrandir afegint les capelles laterals, el porxo i el jardí.

En la recerca de dades trobava ; l'església de la Santa Creu va ser projectada l’any 1934 per l'arquitecte Andreu Audet i Puig (1868-Barcelona, 1938 ) .El bisbe de Barcelona, Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 1876 - Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1936), va estar present en la col•locació i subsegüent benedicció de la primera pedra.

Es tracta d'un edifici d'estil grec ortodox o bizantí. Els murs combinen L’arrebossat amb les cornises de maó en forma de dents de serra o denticles. La façana és presidida per un campanar quadrangular a L’angle dret.

S'accedeix al temple per un porxo o nàrtex amb arcs de mig punt sobre columnes toscanes.

https://www.rondaller.cat/2026/02/04/rajoles-del-parenostre/



L'interior esta cobert amb voltes de creueria. El cor esta situat als peus deI edifici i compta amb dues capelles laterals, a banda i banda.

L'absis és semicircular i esta decorat amb les pintures al fresc del pintor sabadellenc Fidel Trias i Pagès ( Sabadell, 18 de novembre de 1918 - 27 de gener 1970 )

 Un dels últims exponents de la pintura religiosa catalana del segle XX -seguidor de la pintura mural d'Antoni Vila Arrufat (Sabadell, Vallès Occidental 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989) – l’any (1958).




El disseny original d'Audet no preveia el campanar ni els espais laterals.

Va ser ampliat l’any 1958 per l’Emili Sala Pibernat ( 1903 + l'Ametlla del Vallès, 11 d'octubre de 1990 )
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1990/10/12/pagina-24/33460369/pdf.html?search=Emilio%20Sala%20Pibernat

I encara l’any 1966 es feien reformes – ens agradarà rebre informació del tècnic responsable a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , que van donar la ‘puntilla’ al projecte inicial de l’Andreu Audet i Puig.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/03/goigs-la-santa-creu-bellaterra.html

Només les Nacions Civilitzades esmercen recursos en documentar el Patrimoni Històric i/o Artístic, Catalunya no forma part – encara – d’aquest col•lectiu.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Que la Santa Creu, elevi a l'Altíssim la pregària dels catalans, Senyor; allibera el teu poble !!!

dimecres, 13 de gener del 2016

ANTIGUES ESCOLES DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA. ACTUAL CASA DE LA VILA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Rebia un email des de l’Ajuntament de Sant Llorenç de la Muga en el que m’adjuntaven un parell de fotografies i les següents dades: us adjuntem una fotografia actual de l'antic edifici de les escoles nacionals, que avui és la Casa de la Vila, i que a la seva planta baixa hi ha una sala polivalent per al desenvolupament d'activitats diverses organitzades per l'Ajuntament, entitats locals o els propis veïns del municipi.



El matrimoni Carles Camps Armet ( Figueres, Alt Empordà, 1857 — Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà, 1939 ) i Josefa Nicolau Dalmases de Camps ( + 1928 ) van patrocinar la construcció d'aquestes noves escoles, situades on hi havia hagut l'hospital de la vila, al costat de l'església, i que l'any 1925 van cedir al municipi.

No ens consta qui va ser el mestre d’obres i/o l'arquitecte de l'obra.

L'any 2010 es va rehabilitat tot l'edifici. Conservant l'estructura, es van repicar parets exteriors, substitució d'obertures i es van adaptar als interiors per a oficines de l'ajuntament a la planta primera i a la planta baixa hi ha una sala polivalent i l'arxiu municipal, també es va adaptar l'edifici per a l'accessibilitat de persones amb mobilitat reduïda.

Agraïm infinitament la col•laboració de l’Ajuntament de Sant Llorenç de la Muga, alhora que demanem urbi et orbe a qui pugui tenir dades de l’autoria d’aquest edifici que ens ho faci saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

dimarts, 12 de gener del 2016

ERMITA DEL SAGRAT COR DE TERRASSA-. VALLÈS OCCIDENTAL

Josep Maria Coll i Bacardí (Barcelona, 23 d'agost de 1878 - Terrassa, 24 de març de 1917), era l’autor l’any 1910 d’aquesta ermita de petites dimensions, que ens descriu així patrimoni Gencat; edifici d'una nau i amb coberta amb volta parabòlica de maó pla. L'absis, hexagonal, està cobert amb tres voltes apuntades que s'intersequen amb la nau mitjançant arestes, i amb una finestra d'arc apuntat a cadascun dels tres pinyons de les parets de l'absis. L'obra és de maó i estucada de color blanc, vorejada amb un sòcol fet amb còdols. La façana principal presenta un campanar de cadireta sobre la porta d'accés, que resta amagada per la construcció adossada posteriorment i a continuació de la nau que li resta qualitat.

Està situada al damunt d'un turonet, artificial, provocat pels rebaixos del terreny.



Suggereixo que atenen la suprema estultícia dels brètols que signen la brutícia de les parets de l’ermita del Sagrat Cor, se’ls faci – si més no – netejar aquestes mostres d’incultura i incivisme, impròpies d’una ciutat com Terrassa.

Demanaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) de l’interior d’aquesta església.

No trobava cap del promotor/a d’aquesta ermita , en la meva recerca però, llegia a :
http://joaquimverdaguer.blogspot.com.es/2015/09/can-boada-del-pi-la-masia-marcet-i.html ; a la façana, sobre la finestra, hi ha medalló noucentista amb la representació del Sagrat Cor, amb les lletres «Masia Marcet» al seu damunt.


Em pregunto – i us pregunto amics lectors – els promotors de l’ermita homònima que està just a l’altre costat del carrer, eren els propietaris de Can Boada, que posteriorment construirien aquesta casa ?.

Sou pregats de fer-nos arribar la resposta – amb indicació del nom i cognoms - a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Rebia un email de l’Arxiu Històric de Terrassa, en el que en relació a la meva consulta en deien:
Bona tarda,

Segons consta a la documentació del fons personal del mestre de cases Pau Gorina i Gabarró ( Terrassa, 2-7-1888 + 4.06.1983 ) que es conserva en aquest Arxiu, van ser els Srs. Josep i Miquel Marcet Poal els promotors de la construcció d'aquesta capella-ermita dins la seva propietat de Can Boada amb un pressupost de 3.173 pesetes.

També es coneix com "Ermita de Can Boada del Pi", degut a la proximitat amb aquella pairalia. De fet aquesta ermita ha servit de capella i panteó de la família Marcet, els quals tenien un magatzem a la vora.

Gràcies per la consulta.

Rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) imatges de la Capella del Sagrat Cor de la Masia Marcet a Can Boada del Pi, Terrassa, Vallès Occidental.


Exterior agost 1967

En els anys seixanta passà a ser sufragània de la parròquia de la Sagrada Família, celebrant-s’hi missa dominical i catequesis del barri. Per donar més cabuda es va afegir un cobert davant de l’ermita, la qual cosa donava una imatge llastimosa.

L’any 1986 la campana fou retirada i resguardada en un domicili particular, perquè uns brètols s’enfilaven a altes hores de la nit i batejaven la campana.

En els anys noranta l’Ajuntament adequà l’espai i el va urbanitzar i reforçant el turó amb talussos i escales per arribar a l’ermita. També s’enderrocà el cobert davanter i es reposà la campana. Aquesta té gravada, de la mateixa fosa, la imatge d’un Sagrat Cor i l’any en què va ser bastida, el 1929.


Interior 1-VI-1985

Aconseguia una imatge actual des d’una minúscula escletxa de ventilació, on s’aprecia que no hi ha fora de l’ara de l’altar, cap moble i/o imatge.


Terrassa ha de fer l’esforç de recuperar amb plena dignitat la Capella del Sagrat Cor, així com la Masia Marcet, s’hi juga ni més ni menys que el seu títol de Ciutat.


dilluns, 11 de gener del 2016

CAN CASAS ‘PETIT’. EL BRUC. L’ANOIA

Llegia al Mapa de Patrimoni del Bruc que L'edifici de numero 6 del carrer Bruc del mig, va ser construït el 1913 segons projecte de l'arquitecte Ricard Giralt i Casadesús( Barcelona 1884 + 1970 ), autor de la casa que està al costat d'aquesta i separada per una androna. El promotor va ser Joan Elías i Creus, propietari d'una bòbila i de la casa del carrer del Bruc del mig, 9.

La descripció tècnica ens diu que va ser construïda per a habitatge d'estiueig. Està formada per planta baixa i pis amb un jardí lateral. A la façana destaquen els elements ornamentals com la barana del terrat, d'obra vista, el fris de rajola policroma que arrenca dels brancals del balcó i la seva barana de ferro. La porta d'entrada i les finestres es coronen amb mosaic de colors i la teulada és de teula envernissada de color blau. Ha estat restaurada i ampliada recentment, canviant-se l'emplaçament original de la porta d'entrada.


El nom actual prové de Joan Casas de Müller, segon fill de la família Casas, propietària de l'edifici al carrer Bruc del mig 55, el qual hi va anar a viure.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

diumenge, 10 de gener del 2016

IN MEMORIAN DE LA CAPELLA DE SANT PERE NOLASC DEL MAS DEN BRIÀS. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

Llegia que segons Josep Mª Rovira, propietari del mas D'EN BRIÀS, deu el seu nom a un mariscal de les tropes de Felip V que adquirí el mas i alguna altra casa dins el poble de Santa Coloma de Queralt. Aquest home, reféu part de la façana, que ara es principal, i altres finestrals i també aixecà el sostre del primer pis, el mas però, és molt anterior, ja que el 1449 ja era abandonat, probablement per la pesta del 1348.

La descripció tècnica ens diu; gran masia en estat d’abandonament de planta baixa, dos pisos i un cos més elevat on hi ha les golfes. Aquest cos té un coronament ondulat, típicament barroc, a la façana posterior. A la principal, precedida per un pati tancat, hi ha un balcó emmarcat amb pedra, a la llinda del qual hi ha gravada la data de 1738. Al voltant de la construcció principal hi ha altres petites construccions com una reserva d’animals, una mena de cobert, etc.




Josep Oms i Piera indica que el nom del mas es deu a Francisco de Bryas de Malenghein, originari de Flandes i casat amb Coloma Castellet, propietària del mas l'any 1780.

Francisco de Bryas era Brigadier d'Estat Major de Tarragona.

Llegia a : Los extranjeros en la España Moderna

El coronel Francisco Brias de Malenghien al pretender en 1788 el corregimiento de Talarn; alegaba que «Por una caída del caballo se rompió la clavícula, de cuyas resultas, y por hallarse quebrado de un lado, padece mucho en las mutaciones del tiempo, de forma que no puede servir con aquella exactitud que desea». Los referidos argumentos, así como la recomendación de que fue objeto, propiciaron el nombramiento. Sin embargo, las minusvalías de Francisco Brias no debían ser sólo de tipo físico, ya que al frente del cargo mostró una conducta bastante problemática que obligó a apartarlo del mismo en reiteradas ocasiones.

No sabia trobar cap resta de la llinda de la capella dedicada a Sant Pere Nolasc l'any 1774, que havia retratat l’11-II-1973, el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), i que forment part avui del fons del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )


L’extrema sequedat d’aquest hivern de l’any 2016, feia dissortadament que el dia 8.01. es dones una certa harmonia entre el runam esfereïdor del mas, i la minsa presència de verd en els camps de cereals prematurament agostats.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Carlos Escribano m’enviava un email .

Hola,

Et preguntes on és la capella de Sant Pere Nolasc, al Mas d'en Briàs
(http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/01/in-memorian-de-la-capella-de-sant-pere.html)

És a un costat de la masia, enderrocada, però hauràs vist els seus murs.

La porta era a la dreta de la masia, si mirem pel darrera, on és el coronament ondulat.
Una fotografia de la façana, molt semblant a la que tu poses:
http://fitxers.cultura.gencat.cat/Dades_nucli_p/Arquit_imatges/fotografies/013062102.jpg

I una fotografia del lateral:


https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiluaSzhGHQvTFuAz9ZPpSDm5Dl-N8VoKfvUlJRxV2AvOJYybuttRo07gohtESnNAMGSwxzfP2Nnx2Gz1C6Qe6gde-ocpf8k4_jHTWDdqo9MGNniKwPZGW5f8HerbGRqFyf09QfzauhxAA9/s1600/1+mas1.jpg

Salutacions