dijous, 18 de febrer del 2016
SANTUARI DE COLL DE L'ALBA. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ.
La descripció de patrimoni Gencat en di que consta d'església i hostatgeria, encara que actualment no hi viuen ermitans. En tots els sectors l'estructura de l'edifici és medieval, amb nombroses modificacions posteriors. Es troben adossades i conformen un perímetre, en principi tendent al quadrat, però posteriorment alterat per haver adossat un porxo a la façana de l'església. L'exterior medieval té encara caràcter de fortificació, amb murs gruixuts d'escasses obertures, en forma d'espitllera, especialment en el sector del presbiteri i contigu a l'hostatgeria. L'església és de planta rectangular, amb una nau de volta de mig punt i absis també quadrat amb volta gallonada sobre trompes. Les mènsules que sostenen els arcs segueixen model gòtic. En el sector contigu al presbiteri s'obren dues capelles a la nau, determinades per una arc de triomf de tipus barroc. En el tram dels peus hi havia un cor, ara tombat per refer-lo. A l'exterior, l'església s'obre mitjançant un porxo gòtic de cinc arcs apuntats sobre esveltes columnes de capitell prismàtic. Posteriorment es va afegir un altre porxo al davant, determinat per un gran arc escarser. La sagristia es veu refeta d'època barroca; resta força malmesa la fornícula amb emmarcament decoratiu de guixeria. L'hostatgeria, a la banda N, manté a l'exterior l'aparença de fortificació en l'extrem posterior: sembla la base d'una torre, ara escapçada. La banda davantera i l'interior han estat força alterats modernament. Són interessants les decoracions dels permòdols del porxo, realitzades amb pintura, bastant esborrades.
Destaca la imatge de la Verge que es venera en aquest santuari.
El lloc era conegut a l'Edat Mitjana com Coll de l'Alma. Es tractava d'una parada obligatòria en el viatge de València a Barcelona, d'ací la seva importància. Possiblement en primer lloc hi existí la torre, que permetia la construcció de l'església posteriorment. Era també lloc estratègic de defensa per ser aquest el camí que seguien sempre els exèrcits estrangers, ha estat zona de lluita avançada en tots els atacs a Tortosa. L'ermita és possible que es bastís pels voltants de 1422, data que figura sobre la porta del porxo gòtic. En un principi s'hi realitzaven romeries per demanar aigua, el que determinà una gran devoció envers ella. Era també venerada com a protectora dels navegants. El 1450 el capítol disposà que part de les ofrenes que se li fessin es destinessin a la sagristia de la catedral. Al segle XVIII, el capítol tenia reservada habitació a l'ermita.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dimecres, 17 de febrer del 2016
ESCOLA RAMON LLULL. BARCELONA
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar imatges i dades de l'escola Ramon Llull, que es troba a l'avinguda Diagonal de Barcelona propera a la Sagrada Família. Va ser projectada, com la majoria dels edificis escolars barcelonins de l'època, per l'arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 1936) i es va dedicar al filòsof i erudit Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1232 - Tunis, 1316).
Es va projectar el 1918 i es va construir entre els anys 1923 i 1923. Presenta dos cossos inspirats en l'arquitectura barroca catalana units per un cos baix monumental que pren la forma d'una llotja en la façana posterior.
Són també remarcables els esgrafiats i la decoració pictòrica obra de Francesc Canyelles Balagueró (Barcelona, 1889 - 1938) on es poden veure, entre d'altres, infants jugant, estudiant, observant els cels.
Us deixo un enllaç : http://escolaramonllullbcn.cat/index.php/2015-11-20-14-39-45/breu-historia/8-breu-historia
Issu em deia que tenim a dia d’avui 2,035 lectures, 11,292 impressions, i 467 usuaris han compartir alguna de les 608 publicacions d’edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista.
Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu amb hon roses excepcions com aquesta és difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, i deixant constància del meu personal agraïment al Josep Estivill Pérez, arxiver municipal de Constantí, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
dimarts, 16 de febrer del 2016
ERMITA DE SANT CRISTÒFOL, NOSTRA SENYORA DE MONTSERRAT I SANT ROC DEL PERELLÓ. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA
L’any 1976 amb la col•laboració de tots els perellonencs, s’acabà finalment l’ermita, que està però, dedicada a Sant Cristòfol (patró dels conductors), a la Mare de Déu de Montserrat (patrona de Catalunya) i a Sant Roc.
La descripció ens diu ; església de planta circular. La planta ve donada per sis contraforts que serveixen d'estructura per formar aquest cercle. A la part central superior de la façana es troba una peça triangular, a mode d'espadanya.
A la part superior de la porta principal, hi ha un voladís, i als costats de la porta hi ha gelosies d'obra que serveixen de finestres.
No trobava cap dada de l'autor del projecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l'email coneixercatalunya@gmail.com
Els Perellonencs trigaven 19 anys en donar compliment al vot de poble, Sant Roc però, assumia la seva part del compromís des del primer dia.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dilluns, 15 de febrer del 2016
IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT VICENÇ. GALLINER. ISONA I CONCA DELLÀ. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA
Llegia respecte a l’església de Sant Vicenç, ; la porta és a ponent, i al damunt seu hi ha un campanaret d'espadanya molt senzill, fet d'una manera una mica matussera. Segurament es deu a una reforma tardana, com d'altres que s'observen en el conjunt del temple. L'aparell és de carreus no gaire grossos, però ben polits. Es tracta, sense dubte, d'una obra rural del segle XII.
A la Geografia general de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi (Barcelona, 1862-1937), Ceferí Rocafort i Sansó (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, Lleida, 1872 – 1917) recull que l’any 1900 a Galliner hi consten 20 edificis, amb 29 habitants.
Demanaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) imatges d’aquesta esglésiola que descrivia com ‘capella’ Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. 1845.
Rebia una imatge del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) datada el 13-VIII-1978 de l’ Antiga Església Parroquial de Sant Vicenç , del poble de Galliner, annexionat avui al terme de Isona I conca Dellà , a la comarca del Pallars Jussà
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
PROJECTE ESCOLES NR / ESCOLES DE BESALÚ / CEIP SALVADOR VILARRASA SICRA. LA GARROTXA. GIRONA
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
Les meves peticions de col•laboració adreçades tant a les persones com als estaments públics i privats de Catalunya, tenen fins al dia d’avui, una migrada resposta, malgrat això creix l’ interès pels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, com ho demostren les 12.132 impressions que s’han fet de la pàgina https://issuu.com/1coneixercatalunya
Llegia a :
https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=9&pos=86
Després de la petició, el 13 d'agost de 1930, per la construcció de l'escola per part dels mestres a l'Ajuntament, aquest (22 d'agost) decideix comprar el terreny de Can Coll.
El 18 de gener de 1931, s'aprova el projecte presentat per l'arquitecte Sr. Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 1936) , el 22 de desembre d'aquell mateix any "per noves necessitats i canvi de Govern, queden anul•lats els projectes anteriors i s'aproven els que presenta l'arquitecte de Banyoles, Sr. Francesc Figueras i de Ameller (Banyoles, 1902-1992 ), arquitecte de l’Ajuntament de Banyoles "
Les obres comencen el maig de 1933 i s'acaben un any després (a la façana podem llegir la data de 1933), es va inaugurar el 17 d'abril de 1934.
El març de 1969 s'inauguren les obres d'ampliació de l'edifici escolar que suposen la construcció d'un nou menjador. Probablement es tracti del projecte de Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) de 1966.
L'any 2007 Enric Masana Botella ha intervingut a l'edifici per restaurar-lo-
Salvador Vilarrasa Sicra va ser la persona que va donar els terrenys per a l'ampliació de l'escola i pel camp de futbol.
http://hemeroteca.sevilla.abc.es/cgi-bin/pagina.pdf?fn=exec;command=stamp;path=H:%5Ccran%5Cdata%5Cprensa_pages%5CSevilla%5CABC%20SEVILLA%5C1967%5C196709%5C19670919%5C67S19-007.xml;id=0002952456
L’experiència – tenim recollides més de 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
diumenge, 14 de febrer del 2016
RESTAURANT MAS BLANC. SANT MARTÍ DE CENTELLES. OSONA. CATALUNYA
El lloc és encisador, i tant la cuina, com el servei, estan a l’alçada de les expectatives.
Us deixo un enllaç a la pàgina de l’establiment on podreu llegir una breu síntesis històrica de la casa.
http://www.hostalruralmasblanc.com/hostal-rural-mas-blanc-1880.htm
Maria Planas Cabot, estarà lligada eternament, tant a la casa que va denominar Mas Blanc, com al rodal , en el que va desenvolupar l’activitat de dirigir el Centre Puig d’Olena que acollia a les persones afectades per la tuberculosis.
Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 – Sant Quirze Safaja, Moianès, 29 de desembre de 1942) és també una de les presències – n’ hi va haver tantes – d’aquest trosset de món.
http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/viewFile/46548/57786
http://www.endrets.cat/text/684/el-sanatori-de-puig-d-olena-estava-situat-en-un-indret-solitari.html
http://www.endrets.cat/indret/437/sanatori-de-puig-d-olena.html
El Rellotge de sol – amb un senyal clar - ens acomiadava quan sortíem.
Retrataria encara l’edifici que aixoplugava anys enrere la capella de la Mare de Déu del Mas Blanc.
Sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
ERMITA DELS SANT REIS. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ
Es tracta d'una edificació petita de planta rectangular, amb tancament recte de l'absis. A l'interior és d'una sola planta, amb fornícules a manera de capelletes obertes en el gruix del mur. Un arc diafragmàtic de mig punt, arrebossat, la separa del presbiteri, quadrat i amb un altar d'inspiració neoclàssica que emmarca una representació de l'ofrena dels Reis Mags a Jesús en relleu.
Les obertures són escasses, només un òcul a l'absis i una finestra petita sobre la porta d'accés. En el primer tram de la nau hi ha un cor elevat sobre bigues de fusta. La porta d'accés, en el mur dels peus, és de mig punt dovellada i té a sobre una petita fornícula. En el remat de la façana es troba una senzilla espadanya de maons.
Al mur de la capçalera hi ha adossat un cos petit, cobert a una vessant, on hi ha la sagristia. El material constructiu és la maçoneria, vista a l'exterior i coberta a l'interior, excepte en el mur frontal de l'absis, per un arrebossat emblanquinat.
Segons la tradició, fou manada bastir pel rei Carles III després d'haver fet una parada en aquest lloc. A principis del segle XIX el seu estat de conservació no devia ser bo perquè el 1810 es va enderrocar, tornant-se a bastir de nou el 1821, seguint possiblement l'estructura original. Es restaurà al 1981-1982.
Actualment és sufragània de la Parròquia de Sant Jaume de Remolins, aglutinant tota una sèrie de caseries disperses que hi ha a la zona, rica en horta.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
https://www.catalunyareligio.cat/ca/capella-dels-reis-tortosa
Melcior, Gaspar i Baltasar, aquest any 2023 i el proper 2024 han tingut i tindran molta feina, Ucraïna, Gaza, Cisjordània, Àfrica, el Mediterrani, l'Argentina,... , el regal que els catalans portem segles demanant, la llibertat, em temo que tampoc el rebrem aquesta vegada.
En català, s'acostuma a dir capella, a l'espai que forma part d'una església, i/o està annex a una edificació i ermita a l'edifici religiós que es troba aïllat d'altres edificacions, o fora de nuclis habitats.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»






.jpg)
