IN MEMORIAM DEL FOSSAR VELL D'AGUILAR DE SEGARRA. EL BAGES

El Marcel•lí Puigdellivol Prat m’enviava un email en el que em diu que en una caminada (2012) a Aguilar de Segarra, comarca del Bages, varen visitar les poques runes que queden del castell homònim, i que prop hi ha el Cementiri Vell totalment abandonat, els nínxols s’estan ensorrant us envio unes fotografies.

Observava que la capella del Sant Crist, presideix encara el fossar.

Rebia una fotografia datada el 18-XII-1983 , de la Capella del Sant Crist, al fossar vell d’ Aguilar de Segarra, a la comarca del Bages, des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )

El sostre demogràfic 700 veïns s’assolia l’any 1930, en el darrer cens abans de la dictadura franquista, a darreries de l’any 2014 hi havia 251 habitants.

El cens total l’any 1930 era de 23.677.095 persones, que augmentaran fins a 26.014.278 l’any 1940, no deixa de sorprendre que amb un milió de persones mortes – dades oficials – i un elevat nombre d’emigrants ‘politics’ el cens creixes amb 2.337.183 habitants més, oi?.

Devíem comptar també els morts, tant els del país, com els que venien d’Itàlia i Alemanya per donar suport al feixisme, o els russos i altres nacionalitats que es van posar al costat de la República, de la honestedat i de la llibertat.

Quan es va abandonar aquest fossar ?, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També voldríem rebre imatges al coneixercatalunya@gmail.com dels edificis que acollien les escoles abans de la dictadura franquista.

ESCOLA DEL SÒL DEL PONT. RODA DE TER. OSONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Retratava l’edifici de l’escola pública Sòl del Pont de Roda de Ter.

No trobava cap dada del seu autor, i el Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em comentava , l’autor fou l’arquitecte LLuis G Colomer Ballot, del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs.

Penjaré això al facebook de l’Abans de Roda de Ter amb l’esperança que des de l’Escola es faci esment de la seva història. Roda de Ter, està a la Catalunya ‘ catalana’, o ja no ?.

Alhora voldria demanar a qui pugi tenir-ne informació quan i qui va fer l’escola de la Còlonia Salou de les Masies de Roda, i una imatge d’aquell edifici que està avui sota les aigües del pantà.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA FRANCESC PI MARGALL AL MONESTIR DE SANT DANIEL. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militats feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, (1936-1939) , l’edifici del monestir de Sant Daniel, a la vall homònima de Girona, fou utilitzat en una part per escola, amb el nom de Grup Escolar Pi i Margall en memòria de Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873, i l'únic líder republicà que no es va deixar arrossegar per l'ardor nacionalista durant la Guerra de Cuba (1895-1898). Va propugnar la concessió de la independència a les colònies i es va oposar a la guerra contra els Estats Units.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Hem superat les 900 entrades a https://issuu.com/1coneixercatalunya

Continuarem ,.

GIRONA. DEL COL•LEGI PUBLIC JOAN BRUGUERA, I L’ESCOLA DE NENES DEL CARRER DE L’ESCOLA PIA, 6.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Aprofitant la meva estada al Monestir de Sant Daniel, fèiem amb el Tomàs Irigaray Lopez, un tomb per Girona, aprenia a fer fotografies amb poca llum - més val aprendre de vell que mori tonto, oi?. - , i sobretot retratava alguns edificis escolars com l’escola Joan Bruguera de la llegia en fou l’autor fou Martí Sureda i Vila (.Girona, Gironès, 1866 — Girona, Gironès, 1947 ) , Arquitecte municipal de Girona (1890-1920), Fill de Martí Sureda i Deulovol . (l'Escala, 1822 - Girona, 1890), val a dir que trobava inexplicable que no s’esmenti aquest fet en la fitxa del Col•legi d’Arquitectes : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/guia-girona/dates/fitxa/1900.html?pos=5 , i si sortosament a la pàgina de l’escola : http://www.escolajoanbruguera.cat/escola/historia

Retratava també una façana al carrer de l'Escola Pia, 6, 17004 Girona en la que s’ha intentat esborrar un rètol que fa referència a una ESCUELA DE .... , he deixat nota a la pàgina GIRONA ENS EMOCIONA del facebook, ara com deien els de la ‘Benemèrita’ toca ‘ esperar i ver ‘

La Dolors Vilamitjana Carandell contestava la meva petició ‘ESCUELA DE NIÑAS’.

Ens agradarà saber un xic de la seva història a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Catalunya us estarà eternament agraïda.

Hem superat les 900 entrades a https://issuu.com/1coneixercatalunya

Continuarem ,...

SANT PERE DE FALGARS. VALL D’EN BAS. LA GARROTXA. GIRONA

L’església parroquial de Sant Pere, a Falgars d’en Bas, apareix documentada com a parròquia als segles XI i XII, en la documentació del bisbat de Vic, al qual pertany. Del segle XIII no hi ha notícies, però al segle XIV, el rei Pere III donà a Ramon d'Empúries tots els drets que li pertanyien del castell de Castelló d'en Bas i de la parròquia de "Sancti Petri de Falgars". A finals del segle XIV el castell de Bas i la parròquia de Sant Pere s'escripturen com a propietat del Baró d’Aitona, Ot de Montcada i Maça de Liçana. Aitona esdevindrà comtat l’any 1523, i l’any 1582 marquesat. Victoria Eugenia Fernández de Córdoba y Fernández de Henestrosa (Madrid, 16 d'abril de 1917 - Sevilla,18 d'agost de 2013), va ser la darrera titular del títol.

Aquest temple patí els efectes dels terratrèmols de 1428 però fou ampliat i modificat en èpoques posteriors. El 1536 es va renovar el presbiteri i es col•locà un retaule de Joan Ribó que posteriorment fou substituït per un altre del barroc que desaparegué l’any 1936, com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República . Una restauració posterior reportà unes pintures murals a l'absis, originals del vigatà Lluís costa.

L’any 1583 es reformà la façana, segons consta al portal dovellat.

Deixà de tenir culte l'any 1974.

El fossar està situat a uns 100 metres envoltat de terres per on pasturen les vaques.

Per arribar a l’església cal passar per davant de l’antiga escola, i la rectoria

ESGLÉSIA DE SANT NICOLAU. GIRONA

Camí del Monestir de Sant Daniel m’aturava a retratar l’església de Sant Nicolau, patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció; església, model de capella funerària, situada al recinte de l'antic cementiri del monestir de sant Pere de Galligants, actualment amb un edifici adossat als peus de la nau, la façana de ponent donant a una jardí privat i l'entrada al carrer enfront de la façana d Sant Pere.

És un edifici d'una nau, coberta amb volta de canó, i capçalera trilobulada. La nau sorgí com a prolongació d'un quart absis, atès que la capella era originàriament de planta circular segons es va veure en les excavacions de 1977. Al creuer s'aixeca un cimbori de planta octogonal, sobre trompes, amb llanterna superior. A l'exterior, els tres absis són decorats amb fris d'arcuacions llombardes entre lesenes i el cimbori amb arcuacions sota el ràfec de la coberta. El 1763 s'obrí una porta a la façana de migdia. L'obra, exceptuant el cimbori, és feta amb aparell petit i regular, la qual cosa li atorga un cert aire arcaïtzant.

Al subsòl, trobem restes d'època tardoromana o de l'alta edat mitjana, de segle IV. Se suposa que havien format part d'una construcció funerària.

Es conserven vàries tombes de diferents tipus constructius que utilitzen lloses de pedra o bé còdols en opus spicatum.

Segons Vicente Lampérez y Romea (Madrid, març de 1861 - Madrid, gener de 1923 ), l'església de Sant Nicolau recorda les cel•les o memoria martyrum aixecades pels primitius cristians en els seus cementiris.

La construcció actual data del segle XII (és documentada des del 1135). Fou construïda com a capella funerària del monestir de Sant Pere de Galligants. Més tard, la capella feia de parròquia del raval de Sant Pere, ja que l'església del monestir atenia les necessitats dels monjos i es reservava només a les funcions baptismals dels fidels.

Amb la desamortització de 1835, la capella passà a mans de particulars.

Foto Gil Mique

Fou convertida en un magatzem d'un marxant de cuirs , i posteriorment, d'una serradora, l’any 1936 fou adquirida per l'ajuntament i restaurada els anys 1942 i, novament, l’any 1977, en una intervenció de caràcter molt historicista.

https://www.facebook.com/photo?fbid=28181005194829512&set=pcb.1989104675083619

Ens agradarà tenir noticia dels arquitectes que s’encarregaven de les restauracions a l’email castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com . Entenem la dèria malaltissa  contra Catalunya, però, tenim el deure ètic de lluitar-hi en contra fins al darrer alè. 

Que sant Nicolau, elevi a l'Altíssim la pregària dels gironins i dels catalans per aconseguit la llibertat nacional de Catalunya, alliberar-nos del " virus de Castilla " l de l'Església NAZIONAL, que calla - i atorga - davant dels piròmans 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE CORCÓ. L’ESQUIROL. OSONA

La primera església de Santa Maria de Corcó, de la qual se'n tenen notícies d'ençà el segle X, cal situar-la a l'antic mas de la Bertrana.

Al segle XVIII, la població anava creixent a redós de l'antic camí de Vic a Olot formant-se el nou nucli de l'Esquirol. La nova església parroquial s'edificà en aquest nou nucli entre el 1721 i el 1743, vint anys més tard s'hi erigia el campanar.

L'arquitecte fou en Josep Morató Selles ( 1712-1768)

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGíTIM de la II Republicà, es va destruir l’edifici, quedant només dempeus el campanar.

L'església actual obeeix a la reforma de Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966 ) a partir de l'any 1940.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; església d'una sola nau orientada de llevant a ponent, el presbiteri és marcat i forma capelles als murs laterals. La nau té una gran amplitud i el presbiteri és cobert amb volta quatripartita.

Als peus hi ha el cor, està decorada amb pintures llevat el sostre. La façana té el capcer triangular, el portal d'entrada és rectangular emmarcat amb pedra, deixant a cada extrem una fornícula que aixopluga les figures de Sant Joaquim i Santa Anna. Al damunt hi ha un òcul circular. A l'extrem nord de l'edifici s'hi eleva un campanar de torre amb mirador a la part superior, on hi ja unes obertures en forma d'ogiva que emmarquen les campanes.

De l’església de Sant Roc del nucli de Cantonigròs no se’n té noticia de qui va ser l’arquitecte, ni tampoc de que patis cap dany en el període 1936-39, us sembla inversemblant que el mateix Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966 ) que refeia l’església i la casa parroquial de l’Esquirol, fes el mateix a Cantonigròs?.

No trobava tampoc cap dada de l’edifici de l’escola de les Monges, transformada avui en Residencia de la Tercera Edat. Sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmai.com quan es va fer l’edifici, i qui en va ser l’autor.