Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és que ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ , l’argument és groller i sovint fals.
M’aturava al petit nucli de Ferran, de Sant Pere Molanta, al terme d’Olèrdola, al Penedès sobirà, visible des de la carretera N-340, i retratava la façana i el que sembla – d’això ens agradarà rebre’n confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en demanarem informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (
Arxiu Gavin ) – una capella aixecada al Déu Desconegut, que ha objecte d’algunes modificacions i/o reformes, i d’un evident canvi d’usos.
En la meva recerca trobava que l’enciclopèdia catalana ens diu que el poble de Ferran , situat al Nord de Sant Pere Molanta, al terme d’Olèrdola, al Penedès sobirà, és de cases escampades.
El nom prové del castell de Ferran esmentat al segle XII i avui inexistent. Formà part del patrimoni dels Cervelló i un Guerau d’aquest cognom el donà a Santes Creus en testament de l’any 1229, no pas sense la reclamació de Sant Cugat del Vallès, que deia que hi tenia drets anteriors, probablement derivats de cessions de terres a la torre de Ventallols, molt documentada al segle XI, que es correspondria, més o menys, amb el que després fou castell de Ferran.
Al segle XIX hom coneixia per la Torrota una ruïna que hi havia al Nord de la carretera estatal, a prop de la bifurcació amb el camí que porta a Sant Cugat Sesgarrigues.
Dissortadament no cridava l’atenció del Josep Salvany Blanch en la visita que feia a Olèrdola l’any 1921.
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/OLERDOLA/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc
Tampoc en tenien gaires més dades a :
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7672
I finalment consultava el
PLA ESPECIAL URBANÍSTIC DEL CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS TERME MUNICIPAL D'OLÈRDOLA, que ens diu ; nucli urbà format per vàries masies de planta basilical. Algunes d'elles daten del segle XVIII i estan plenes de detalls arquitectònics i artístics molt destacats, com uns capitells que podrien ser d'èpoques molt més antigues o símbols, escuts i dates motllurats sobre les dovelles dels arcs d'entrada a les cases (cases del número 3 al 7). L'ús de la volta catalana, el totxo per fer paviments, els cavalls de fusta i la forja són elements comuns a totes elles. Alguna de les cases inclòs té adossada una petita capella.
Aquests edificis creen un ambient singular que testimonia una identitat històrica i cultural, adquirint un valor important com a conjunt. Els elements de la façana tenen una protecció de manteniment pel que fa a la seva composició, els oficis, el material, la textura i el color. Els interiors tenen una categoria de respecte. Aquest element està enumerat en l'annex del catàleg del patrimoni del Pla General d'Ordenació municipal del 11-05-1983, per tant, cal tenir en compte que la Llei del Patrimoni cultural català diu que els béns immobles que en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta llei estiguin inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans urbanístics passen a tenir, llevat que siguin béns culturals d'interès nacional, la consideració de béns culturals d'interès local (BCIL).
El Penedès és una comarca
culta,
rica, desvetllada, no se si
feliç, en tot cas
NO LLIURE com la resta de Catalunya, i malgrat els esforços en recerca històrica que s’han fet, es fan i es faran, les destrosses dutes a terme - val a dir que forma magistral - en els llarguíssims anys de la dictadura franquista, no han tingut la resposta ‘previsible’ des de les ‘administracions democràtiques catalanes’. Algú ho havia de dir, manllevant la frase del Joan Tardà i Coma (Cornellá de Llobregat, 26 de septiembre de 1953)
Si teniu informació de l’advocació de la Capella de Ferran, i/o imatges i/o dades , agrairem que ens ho feu saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.
Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), amb una imatge del interior, i la següent informació :
Data de la fotografia 18-V-1980, Capella de Santa Maria, Sense culte; Torre de Ferran, Ferran (Olèrdola), Alt Penedès
Enviaré un correu a l’ Alcalde-President de l’ Ajuntament d'Olèrdola , Lucas Ramirez Búrdalo, per tal que puguin incorporar aquesta informació al Mapa de Patrimoni
