divendres, 8 de febrer del 2019

CASA JOAN VILELLA ESTIVILL. SITGES. EL GARRAF. CATALUNYA

El Pere Julià Subirana, publicava una fotografia de Sitges, a la que fèiem un post :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/02/in-memoriam-del-sitges-de-fa-100-anys.html

El Marcel Morató Tort, afegeix una fotografia de la casa promoguda per Joan Vilella i Estivill (Reus, 1878 - Reus, 1925), i aixecada per l’arquitecte Joan de la Creu Rubió y Bellver (Reus, 24 d’abril de 1870 – Barcelona, 30 de novembre de 1952)


Quan a la descripció patrimoni Gencat ens diu ; és un edifici aïllat de grans dimensions i planta rectangular format per planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants a dos nivells de teula àrab. La composició de la façana és gairebé simètrica (una de les ales és més simètrica que l'altra); el cos central és més elevat. La planta baixa ha estat molt modificada. L'accés a l'hostal es fa pel primer pis, que té als extrems dues finestres d'arc de mig punt i al cos central diverses obertures d'arc carpanell. Una marquesina d'obra separa el primer del segon pis. Al segon pis hi ha una galeria formada per cinc arcs de mig punt i balcons rectangulars a banda i banda, amb barana de ferro. El pis de les golfes l'ocupen petites obertures emmarcades amb maó vist als cossos laterals, i una galeria central de vuit arcs, també de maó.

D'estil noucentista, l’edifici presenta elements que encara tenen regust modernista i eclèctic noucentista, principalment la utilització de maó vist i la decoració d'inspiració oriental (arcs de la galeria del segon pis.)

Bona part de les cases de Terramar, sorgien de les mans de l’arquitecte Josep Maria Martino Arroyo ( Barcelona l’any 1891 + Barcelona el dia 6 de gener de 1957), amb algunes notables excepcions com la casa Joan Vilella i Estivill, i altres que podreu comprovar en aquest enllaç : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_d%27edificis_de_Sitges

Fer un passeig per Sitges és un plaer al que si es possible ningú hauria de renunciar

dijous, 7 de febrer del 2019

TENIM MÉS DADES DE L’AUTOR DEL PROJECTE DE L’ESGLÉSIA DE SANT JAUME?. PARETS DEL VALLÈS. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Llegia a la pàgina web de l’ajuntament de Parets del Vallès en relació a l’església de Sant Jaume : temple d'obra vista, amb planta de creu llatina i cúpula central, d'estil eclèctic i atri neogòtic, construït l'any 1948 per l'arquitecte Llavutri/LLABOUTRY .

A http://parietes.com/pdfs/Parietes-7.pdf , diuen ; El projecte fou del llavors arquitecte municipal Joaquin José García de Alcañiz [ que havia estat cessat l'any 1939 pels feixistes a Granollers ) que també va fer diverses torres a l’Eixample i l’edifici de l’Ajuntament actual.

El projecte de l’any 1948 és molt bonic i fou elogiat per tothom.


El desenvolupament del barri de l'Eixample va propiciar l'edificació d'aquesta església, en la qual es va celebrar la primera missa l'any 1951. Restaurada l'any 2003, ha estat dedicada pel bisbe Pere Tena i Garriga (L'Hospitalet de Llobregat, 14 de maig de 1928 - Barcelona, 10 de febrer de 2014) http://www.parets.cat/la-vila/guia-del-municipi/on-anem




Ens agradarà saber a l'email coneixercatalunya@gmail.com el nom, cognoms, i llocs de naixements i traspàs de l’arquitecte Llavutri/ LLABOUTRY , si fos possible, també una imatge.

Ens agradarà saber a l'email coneixercatalunya@gmail.com , el lloc i data de naixement i traspàs de l'arquitecte Joaquín José García de Alcáñiz , i si fos possible, també una imatge.

Veiem contínuament imatges de persones presumptament deshonestes, o fins convictes de greus delictes contra la societat, i per vergonya col·lectiva no hi ha imatges d’aquells que amb el seu BON treball aixecaven aquest país de la misèria, malgrat l’estultícia i la corrupció sistemàtica de les elits polítiques.

En un documentat treball, que signa Núria Nogué i Solé, i que es publicava a http://parietes.com/pdfs/Parietes-7.pdf
llegia que el projecte fou del llavors arquitecte municipal Joaquín José García de Alcáñiz que també va fer diverses torres a l’Eixample i l’edifici de l’Ajuntament actual

Patrimoni Gencat – com acostuma – no ens treu del dubte, ja que la minsa informació que trobava de l’Església de Sant Jaume, diu ; edifici, de fàbrica moderna, és de planta de creu llatina amb cimbori octogonal al centre. La teulada és a dues vessants. Les obertures són ogivals i els murs estan dividits en panys, a l'exterior, per pilastres.

La seva construcció va ser iniciada el 1948, però no es va finalitzar fins el 1984, quan es va enllestir el porxo.

Demanarem informació a l’Ajuntament de Parets, i a persones expertes en la matèria per tal d’aclarir l’autoria d’aquesta església.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimecres, 6 de febrer del 2019

LA TORRE BURÉS DE CASTELLBELL I EL VILAR. EL BAGES. CATALUNYA .

Llegia que fou l’Esteve Burés i Arderiu (Barcelona), 1833 – Barcelona, 1889), el constructor de la fàbrica del Burés, el que veient l'afició per la caça del seu fill Francesc Burés i Borràs, comprava l'any 1889 als amos del Ferran una peça de quaranta quarteres, composta de bosc i vinya, per a construir en ella un gran vedat de caça. Al capdamunt del turó hi va fer edificar una torre. Tenim doncs que el promotor va ser Esteve Burés i Arderiu (Barcelona), 1833 – Barcelona, 1889), de l’autor no en tenim constància, com tampoc de cap de les seves fàbriques, Sant Joan de Vilatorrada, Anglès (Girona), i Castellbell i el Vilar.

Els Burés, de ben segur van confiar en els millors enginyers, mestres d’obres i/o arquitectes de l’època, sobta per tant que enlloc hi hagi constància de l’autor dels edificis, oi?.

Documentàvem a Manresa, la cosa coneguda com ‘la Buresa' http://relatsencatala.cat/relat/la-casa-torrents-la-buresa/1039920
Obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914); costa de creure que no es conegui l’autor d’aquesta Torre Burés de Castellbell i el Vilar, oi?.

El Mapa de Patrimoni ens diu; Torre situada dalt del turó que hi ha enfront el castell, a la riba dreta del Llobregat. Es tracta d'una construcció aïllada de planta quadrada, de 20 metres de costat, amb coberta a quatre aigües i un volum central que s'aixeca per sobre del cos principal en forma de torre, amb una coberta pròpia piramidal de quatre costats.


Copiem un extracte de la descripció de la casa feta a la Historia de la fábrica de Castellbell, propiedad de don Esteban Burés, escrita l'any 1894 per Josep Bach i Valls: "La torre mencionada tiene la forma cuadrada y mide 20 metros de largo por igual número de ancho y se compone de sotanos, bajos y primer piso y en el centro de ella se levanta un torreón compuesto de dos pisos. En los sótanos se halla la bodega y cuadra para caballerias. En los bajos se halla un hermoso vestíbulo en cuyas paredes se halla pintada una hermosa marina y unos paisajes imitados a los del país, debajo de cuyo pavimento se encuentra una grandiosa cisterna cuya agua fresca y cristalina se eleva hasta los lavabos del primer piso por medio de una bomba de mano. En los bajos además de la habitación del guardian D. Magin Picañol se encuentra una espaciosa sala de descanso lujosamente amueblada y decorada, en uno de sus estremos se halla un hermoso piano encima del cual y para adorno se hallan disecados un buho un gato montés y un muchuelo, todo cazado en el vedado descrito anteriormente. También se halla la sala comedor, la cocina y la despensa. Frente a la puerta de entrada se encuentra una hermosa escalinata que conduce al primer piso en cuyo interior se encuentran los dormitorios; y por la parte exterior se encuentra una espaciosa galeria que circuye todo el rededor de la torre. También existe un saloncito para despacho (...) En el primer piso del torreon se encuentra un hermoso oratorio y los dormitorios de los criados; y en el segundo piso se halla una espaciosa sala con ventanas en todos los cuatro puntos cardinales, la cual a mas de servir de mirador, se halla en el centro una mesa de billar para diversión de los visitantes."

Tota la finca està envoltada per un mur de 2'5 metres d'alçada que delimita la propietat i el vedat particular de cacera.

Avui, quan els feixistes celebren el 80 AÑO TRIUNFAL, 1939-2019, sembla clar que NOMÉS serà possible recuperar la memòria històrica amb els concurs de la ciutadania.

Dels polítics – siguin del color que siguin – en aquest punt no es pot esperar res.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

dimarts, 5 de febrer del 2019

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DEL MEÜLL. CASTELL DE MUR. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Facebook em diu que faig masses publicacions de caire cultural en llengua catalana, i m’adverteixen de suspensió.


La Mercè Pons, publica fotografies de l’Estudi (escola) de El Meüll.


Foto antiga






Es conserven les pintures originals que va fer la mestre




La premsa es feia ressò de que en ocasió del 80 AÑO TRIUNFAL 1930-2019 la xarxa elèctrica arribava fins al Meüll.




El Pallars està prop de Déu, lluny però , massa lluny de la conurbació barcelonina, o de la capital del REINO DE ESPAÑA


La recuperació de la memòria històrica NOMÉS serà possible amb la col·laboració ciutadana, dels polítics – de qualsevol color – no cal esperar res.

dilluns, 4 de febrer del 2019

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL MONT CARMEL. BARCELONA

El Pere Julià Subirana publica una fotografia a la pàgina Catalunya abans i ara del santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel, del que ens diuen a :


http://www.bcn.cat/horta-guinardo/rutes/ruteshistoriques/10-9.shtml

El 1864 es va construir l'ermita anomenada santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel, prop del camí que venia de Gràcia i que després seria la carretera del Carmel.

Hi residia l'ermità Miquel Viladoms.

Inicialment tenia dependència parroquial de Sant Joan d'Horta.

A l'inici del segle XX, era un lloc molt concorregut per fer-hi aplecs, fontades i celebracions religioses, amb gent vinguda de Gràcia i Sant Martí de Provençals, sobretot.

A partir dels anys quaranta va ser molt freqüentada per la quantitat de persones que van anar a viure per aquella zona.

L'any 1962 es va establir com a parròquia i, a finals dels anys vuitanta, es va inaugurar el nou temple al costat de la primitiva ermita.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_del_Mont_Carmel

El Santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel va ser obert l'11 d'abril de 1864 com a ermita, prop del camí que venia de Gràcia i que després seria la carretera del Carmel.

Es construí entre 1860 i 1864.

Hi residia l'ermità Miquel Viladoms.

Inicialment tenia dependència parroquial de Sant Joan d'Horta.

A l'inici del segle xx, era un lloc molt concorregut per fer-hi aplecs, fontades, concerts musicals, especialment de l'orfeó L'Estrella del Carme, i celebracions religioses, amb gent vinguda de Gràcia i Sant Martí de Provençals, sobretot.

El 1930 fou elevada a capella.

A partir de la dècada de 1940 va ser molt freqüentada per la quantitat de persones que van anar a viure per aquella zona.

L'any 1962 es va establir com a parròquia. Amb el temps, a més de la seva tasca religiosa, la nova parròquia s'implicà profundament en la vida del barri, realitzant una gran tasca en terrenys com la sanitat, l'educació i la cultura, i implicant-se en les reivindicacions del barri a nivell de serveis i infraestructures. Atès la petita mida de la capella, que només podia acollir a trenta persones, entre 1985 i 1988 es construí una nova església, obra dels arquitectes Francesc de Paula Daumal i Domènech i Miquel Campos i Pascual, amb un disseny més contemporani.

El nou edifici fou inaugurat el 16 de juliol de 1988 per l'arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany Arnau (Santa Coloma de Farners, 12 d'agost de 1913 - Barcelona, 26 de desembre de 1996)quina memòria ha quedat ‘enterbolida’ per la seva suposada passivat davant les acusacions de pederàstia del rector de Vilobí d’Onyar.

diumenge, 3 de febrer del 2019

CA L'AIMERICH. LLERONA. LES FRANQUESES DEL VALLÈS. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Crisant Palau‎ publica una fotografia de la masia de CA L'AIMERICH al Camí de Llerona


Patrimoni Gencat ens diu ; masia de mitjanes dimensions. Actualment està en procés de reforma, tota la banda dreta s'ha ampliat. En el centre hi ha un portal adovellat d'arc de mig punt i a la clau de les dovelles hi ha un escut. Al seu damunt una finestra d'estil gòtic d'arc conopial amb calats i figures a l'imposta de l'arc. A la llinda d'una finestra, a l'esquerra de la façana, hi ha gravada la data 1690. La porta allindada de l'esquerra és una antiga finestra. A la banda del darrera hi ha adossades diverses edificacions irregulars.

Aquesta és una de les cases més antigues dels pobles de Llerona, apareix documentada amb anterioritat al segle XIII, se'n fa referència en documents guardats a l'arxiu de la parròquia. La casa palesa diferents tongades constructives i a la façana trobem diferents datacions gravades a les llindes: 1690 a la dreta i 1735 a l'esquerra. Mentre que pel tipus de finestra que utilitza podria ser una mica anterior del segle XVI. La reforma actual intenta mantenir l'estructura original.

No té el Vallès Occidental una pàgina homònima a la de ‘fotos antigues del Vallès Oriental’, ja ho deia Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), el nostre Princep dels poetes, en el seu «Assaig de càntic en el temple». Ens cal allunyar-nos nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!

Catalunya és torna més i més catalana a mesura que anem nord enllà, oi?.

CAN NONELL. TIANA. EL MARESME. CATALUNYA

De Can Nonell ens diu Patrimoni Gencat; edifici civil amb planta rectangular, formada per uns baixos i dos pisos. Coberta per una teulada de dos vessants. Un cos de planta quadrada situat a la part esquerra de la façana, forma una terrassa a la seva part superior. El conjunt participa de les característiques generals de moltes de les construccions d'aquest eixample: presenta un jardí que envolta l'edifici i un ampli voladís de la teulada sostingut per mènsules de fusta. Sobre la façana destaca l'esgrafiat d'elements florals situats a la part superior.

El Josep Maria Toffoli Carbonell afegeix
; construida l'any 1915, Enric Redón Guitart va ser el seu primer propietari i els plànols estan signats per Ramon Maria Riudor Capella


La casa consta de planta baixa, dues plantes pis i un semisoterrani. La façana principal es caracteritza pel joc dels dos volums, creant un esglaonament tant en pla com en vertical. De la coberta, són destacables les teules esmaltades de color verd i l'ampli voladís sostingut per mènsules de fusta.

Poc temps després construïen Can Xipell, lo qual va ocasionar l'enuig del senyor Redón en no poder veure el mar des del menjador de casa seva.
Pels volts dels anys 1922 o 1923, el senyor Redón va vendre la casa al senyor Nonell.

Algú té una imatge, retrat , fotografia,.., de l’arquitecte Ramon Maria Riudor Capella?.


https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/ramon-maria-riudor-i-capella

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixrcatalunya@gmail.com