ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE GAVÀ A LA COMARCA DEL LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

De l’Església parroquial de Sant Pere de Gavà ens diu patrimoni Gencat; edifici de grans proposicions, de un nau única amb transsepte i cúpula al creuer coronada per un llanternó hexagonal. Façana plana i accés per galeria porticada amb arcs de mig punt. Campanar, de secció quadrada, és vuitavat i per tant amb coberta de vuit vessants. A les façanes laterals hi ha contraforts i una sagristia. L'edifici és d'obra vista.

Fotografies de Jordi Contijoch Boada

El temple de Sant Pere va començar a construir-se l'any 1945. El bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego Casaús (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972)posà la primera pedra el gener de 1941. La manca de mitjans econòmics va aturar la construcció l'any 1948, que recomençà el 1952; set anys més tard era acabada.

Els amics de Pobles de Catalunya, n’adjudiquen l’autoria a l’arquitecte Amadeu Llopart i Vilalta (Sant Martí de Provençals, 1888 - Barcelona, 1970)

Altres fonts ho fan al Josep Canaleta i Cuadras (Vic,1875 - Barcelona,1950), arquitecte municipal de Gavà.

Ens agradarà aclarir-ho, farem arribar aquest post a l’Arxiu Municipal de Gavà chc@gava.cat , pregant-los la seva resposta a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En relació a la vostra consulta sobre l'autoria de l'església parroquial de Sant Pere de Gavà, a nosaltres ens consta l'arquitecte Amadeu Llopart Vilalta.

Salutacions cordials


Assumpció Gabernet Tejedor
Arxivera Municipal

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA D’ORCAU. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

La Florentina Miro Fuste, publica una fotografia del Josep Vives Domingo, on apareix el runam esfereïdor del pobles vell d’Orcau, i l’església dita de Sant Joan Baptista.

El Josep Salvany Blanch ( 1866-1929), la retratava com Carrer i capella de Sant Vicenç d' Orcau :

http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/6073/rec/3

Ens agradarà rebre confirmació – si és el cas – d’aquest canvi d’advocació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), em confirmen que les dues imatges son de la capella de Sant Joan Baptista.

Deixarem un comentari al Fons Salvany.

Patrimoni Gencat ens diu que és una construcció d'una sola nau amb capçalera triabsidal. La nau és de la nau s'obren les dues absidioles, força més petites, i poc profundes. A la part coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. L'absis central està precedit d'un arc presbiteral i té una finestra de doble esqueixada central. Als dos costats central del mur de migdia s'obre una senzilla porta adovellada. El frontispici és coronat per l'espadanya de dues obertures.

No em sorprenia llegir ; no hi ha documentació antiga d'aquesta església, ja que la primera que s'ha trobat és la d'una visita pastoral del 1758, i després, en un Pla parroquial del 1904.

Aquesta església ha romàs molts anys desafectada i abandonada, fins que fou restaurada i dignificada vers l'any 1990.

Fotografia. Miquel Bailac.

Al Baptista, a Sant Vicenç, a tot l’estol celestial, els demanem que facin arribar la pregaria de justícia de tota Catalunya a la Altíssim. Senyor; allibera el teu poble !

QUAN VAS FENT ANYS

El temps, en la mesura justa, millora el vi o el torna vinagre. Així mateix si conserves mínimament les dots d’observació, constates que :

La estultícia ha guanyat la partida a l’experiència, i que més enllà del màrqueting – de tota mena -, això, ens portarà al desastre.

Tothom, uns fent-ho explícit, altres mantenint-ho en l’àmbit privat, ens acostem a Déu – totes les ‘etiquetes’ son valides - , i ens allunyem de les ‘Esglésies OFICIALS’.

Si ets afortunat, hauràs tingut un ‘hobby’ que et permetrà fer mes lleuger aquest darrer tram del camí.

Si conserves almenys un amic de la infantessa, aprofiteu per gaudir dels vostres records comuns.

Si havies deixat ‘coses a fer’ per la darrera etapa de la vida, et pots trobar amb allò tant evident de ‘ qui quan pot no vol, quan vol, no pot’.

La pèrdua de les capacitats físiques i/o psíquiques derivades de l’envelliment, comporta sovint l’aïllament afectiu en tots els àmbits, familiar, social,...,

He tingut el goig de conèixer moltes ‘bones persones’, això com va deixar escrit Miquel Bosch i Jover [ Calders (Moianès) 18 de juliol del 1900 + Balenyà (Osona), 17 de novembre de l’any 1960], també s’ha d’agrair.

CAN FEU. LLIÇA D’AMUNT/SANTA EULÀLIA DE RONÇANA. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Crisant Palau fa una feina impagable, publicant imatges a la pàgina Fotos antigues Del Vallés Oriental al facebook.
https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10213381608682242&set=pcb.819408405070946&type=3&theater&ifg=1

La propietat de Can Feu ultrapassa els limites locals; Lliçà d'Amunt - Barri del Rieral (Vallès Oriental) i Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental)

Can Feu apareix documentada en el fogatge de 1497.

En el fogatge de 1553 s'esmenta a Joan Feu notari. Desconeixem altres dades documentals que facin referència a la casa. El més probable és que la construcció sigui del segle XVI, època de creixement econòmic, com ens ho indica la tipologia de les finestres, així com la utilització d'espitlleres de defensa pròpies dels segles XVI i XVII. També és pot constatar una ampliació posterior datada al segle XVIII a la cara sud.

Patrimoni Gencat ens diu ; gran masia d'estructura basilical i orientada a migdia. El cos principal es troba envoltat per altres cossos annexes.

Consta de planta baixa, pis i golfes, només a la crugia central. A la façana principal hi ha espitlleres de defensa i tres finestres d'un cert regust gòtic i un portal adovellat al centre. Una de les finestres de la façana porta la data 1643. La cara nord sembla ser un cos posterior afegit a la casa, es troba coberta a dues vessants. El cos central no sobresurt en aquesta zona. Aquest cos és de paredat comú, té una llinda amb la data 1731 flanquejada per dos caps petits d'angelets fets de pedra.

Ens agradarà rebre les vostre aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949)  la retratava :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6419/rec/4

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29034

La Krysha Sánchez D'Abreu, publica fotografies amb aquest peu informatiu ; Masia abandonada de Can Feu (anomenada de les ànimes) data del segle XVI amb reformes del XVIII/XIX.

Com a curiositats diré: la casa i el camí son al terme de Lliçà d'amunt , els camps però, són al terme de Santa Eulàlia i, li diuen de les ànimes perquè segons quines nits encara se sent picar a la porta, i inclús a l'hivern desprèn calor de xemeneia!

Costa identificar la fotografia la Krysha Sánchez D'Abreu, com Can Feu de Lliçà d'Amunt:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=18955

Recollien una minsa mostra  d'imatges els  fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana,  o la dictadura destruïa bona part de la seva obra – opció més possible

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/lli%C3%A7%C3%A0%20d'amunt/page/1

Pedro Sánchez Pérez-Castejón, continuarà al GOBIERNO, cal esperar reformes legals per acabar amb el lawfare, la corrupció política,  la connivència amb el narcotràfic, amb el tràfic de persones, ....,  i per descomptat , perquè la calç viva no sigui " material reglamentari " . 

https://elpais.com/espana/2024-04-29/ultimas-noticias-de-pedro-sanchez-en-directo.html#

És podria aprofitar per completar el Projecte Fons Estudi de la Masia Catalana, oi? 

Trobem a la xarxa dades de “ persones”  quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània,  o a perseguir grups objectivament identificables,  SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics,  o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites  de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

DESPATX PONT GERMANS - GENÍS I PONT. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Sabadell, ha fet – és just i necessari reconèixer aquesta tristíssima realitat – una excel·lent feina de destrucció del patrimoni immoble. En part com a represàlia, en part per estultícia i en la major part per la veneració, quasi fanàtica a Nostra Senyora de l’Especulació Immobiliària, que no té curiosament com temple que l’aixoplugui.

No tot s’ha perdut, retratava de camí al pàrquing públic del carrer Sant Josep, l’edifici del despatx per a la raó social Genís y Pont de l’any 1915

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/024-A.htm

https://ca.wikipedia.org/wiki/Eduard_Maria_Balcells_i_Bu%C3%AFgas

AUTOR: Balcells i Buigas, Eduard Mª

Despatx tèxtil, amb doble façana de planta baixa i pis. La façana principal dóna al carrer de Sant Josep, on actualment l’edifici es troba retranquejat respecte les façanes de les edificacions del costat, quedant una placeta davant de la porta d’accés. La façana lateral dóna al carrer del Carme, que experimenta una disminució d’amplada respecte del carrer de Sant Llorenç.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27771

Despatx cantoner, compost de planta baixa i pis. L'edifici va patir reformes i presenta la planta gairebé lliure molt senzilla. Les façanes són d'estil modernista presentant una gran riquesa ornamental, amb molta varietat de motius i materials (pedra, estuc, ceràmica, ferro forjat, etc.). El despatx forma una unitat funcional amb l'edifici contigu. El primer pis presenta un balcó on a cada banda hi ha disposades un parell de finestres

Autor: Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965).Data. 1915

http://vptmod.blogspot.com/2018/10/sabadell-despatx-genis-y-pont.html

ESGLESIES DE SANT ROMA D’ABELLA. LA PARROQUIAL I LA DE SANT PERE MÀRTIR. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives publica una fotografia de l’església parroquial de Sant Romà d’Abella avui terme d’Isona i Conca Della

Patrimoni Gencant en diu ; església d'una nau entre mitgeres, amb absis semicircular i capella adossada a migjorn amb coberta de canó. També, a nivell de planta, s'inscriu un cor així com capelles encastades en els laterals. La façana, a ponent, té un portal adovellat de mig punt i una espadanya de quatre ulls, tapiats els dos inferiors. Cúpula i cimbori afegits. Imaginaria neoclàssica. Murs de carreus reblats i arrebossats. Coberta de lloses i teula àrab.

Sembla que seguin les indicacions d’Ermessenda de Valrà, no sempre ens hem de creure les expressions populars, com aquella de que ‘ la cara és el mirall de l’ànima’. https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/7031/esglesia/sant/roma/abella/mans/bisbat/urgell

I, una també de de Sant Pere màrtir, de la que ens diu Patrimoni Gencat; Sant Pere Màrtir és al centre del raval situat al sud-est de la població de Sant Romà d'Abella. L'església és de planta d'una sola nau amb absis semicircular, lleugerament ultrapassat. La volta de canó seguit, l'arc presbiteral i la volta de quart d'esfera de l'absis que arrenquen d'una cornisa bisellada, són ultra-semicirculars. A l'exterior, l'absis presenta una finestra central de doble esqueixada i un fris al ràfec de pedres ben tallades formant una decoració de triangles, similar a la que hi ha al campanar de Sant Esteve d'Abella de la Conca, al terme municipal del mateix nom, també de la comarca del Pallars Jussà.

La porta adovellada s'obre a la façana de ponent on també hi trobem el campanar d'espadanya de dues obertures. El tipus d'aparell ens indica que és una construcció iniciada al segle XI i acabada amb l'execució de l'absis i la volta de la nau al segle XII

Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) explica que en els llocs on els primitius habitatges eren en forats a les roques, com els que hi ha al Forat d'Abella o a la zona de les Balmes dels safareigs, s'hauria produït un símil amb els ruscs de les abelles, i d'aquesta comparació vindria el nom de la població d'Abella de la Conca.

Ens agradarà rebre les vostre aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

EL CASTELL DELS OLZINA A CAN FEU. SABADELL. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

No li cridaven gaires coses l’atenció al Josep Salvany Blanch, en les seves visites a Sabadell:

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/SABADELL/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1

L’any 1913 retratava el Castell de Can Feu

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/066-A.htm

Castell aixecat aprofitant restes de la Masia Sobarber o Casa Cremada. El conjunt actual, flanquejat per un mur, està format per l’edifici principal amb un pati d’armes, la muralla i les seves torres, l’ermita i el paller. L’edifici principal, de planta rectangular, s'organitza en planta baixa, planta pis i golfes i presenta tres torretes i una torre mestra.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27830

Aquest complex fou aixecat sobre els fonaments de la masia dels Sobarber, la qual fou incendiada i per això prengué el nom de Casa Cremada.
Les primeres dates sobre els Feu remeten al segle XV, amb Pere Feu, fuster de Santa Eulàlia de Ronsana, el qual adquirí aquesta hisenda. Més endavant, apareix per canvis de família, una nova branca amb els Olzina.

L'actual conjunt arquitectònic fou iniciat l'any 1816 i acabat al segle XX.

És producte d'una juguesca que concertaren tres cosins, sobre qui dels tres construiria el castell més important.

El Castell de Can Feu està format per un casal rectangular, de tres plantes i teulada a quatre vents, voltat per dues galeries cobertes, una de descoberta i un hipotètic pati d'armes en forma d'u. Tot el conjunt està rodejat d'un extens parc i tancat amb un mur, on s'obren dos accessos, l'agrícola a nord i el senyorial a ponent, flanquejat per uns xiprers i una capella. A cada angle del casal hi ha una torreta, la de ponent és més gran, té cinc plantes, terrat, espitlleres i imitacions de finestres gòtiques. El casal és obert amb tres portes d'àmplies dovelles. L'interior és poc notable.

Em deixàvem escrita alguna cosa ‘aquestra juguesca :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2012/05/can-feu-i-els-castells-aixecats-laire.html

Hi havia encara algun castell ‘més’ del que se’n coneix l’autor, Calixto Freixa Pla, mestre d'obres, del que ens agradarà rebre’n a l’email coneixercatalunya@gmail.com una imatge, i tenir noticia del lloc de naixement i traspàs. Aquestes dades son bàsiques, en els països que tenen el nivell cultural, una mica més elevat que l’inefable aconseguidor de màsters ‘carotidas causa’ , que es despenja ara amb l’eufemisme d’una ‘LLEI DE LLENGÜES’ que prohibiria parlar i/o escriure en llengua catalana, o basca, o gallega.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/02/la-torre-del-riu-alp-la-cerdanya.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/02/chapelle-de-notre-dame-de-moutons-torre.html

També, també, ens agradaria tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels mestres d’obra i/o arquitectes que aixecaven els ‘castells dels Olzina’