SANTA JUSTA I SANTA RUFINA. LLIÇA D’AMUNT. EL VALLÈS ORIENTAL.

Tornàvem del que havia qualificat com ‘crònica d’una sortida deliciosa per les terres de la comarca D’osona, en la que visitàvem la Font de Sauva Negra, Santa Maria Savall dita també de Sauva Negra, el nucli antic de Centelles, i el Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda de Balenyà.

Li guardava al Pere Albert com a comiat, l'església de Santa Justa i Santa Rufina, al terme de Lliça d’Amunt, isolada en un pla proper a la riera de Tenes en un indret arbrat.

És un edifici de nau única coberta amb embigat de fusta a dues vessants i absis semicircular amb volta de quart d'esfera. La nau i l'absis es comuniquen per un ampli espai presbiteral. Al centre de la nau van apareixen dos murs transversals, d'uns 40 cm d'alçada que probablement corresponen a una la construcció anterior al segle XII i dels quals se'n desconeix la funció. L'absis presenta decoració d'arcuacions separades per lesenes i tres finestres de doble esqueixada.

Vista interior de l'església. Jordi Contijoch Boada

Al costat de tramuntana hi ha la capella del Roser d'època barroca. En la restauració es va eliminar el cos de la sagristia adossat a la capella però s'ha mantingut el basament del mur a manera de petit terraplè.

L'accés es realitza per la portalada adovellada del mur de migdia, precedida pel clos del cementiri. A la façana de ponent s'alça el campanar d'espadanya que forma un angle amb el mur de tramuntana i mostra quatre obertures.

Parimoni Gencat ens diu que és un edifici romànic de tipus llombard dels segles XI-XII.

És esmentat des del 1072.

L'any 1328 apareix en el registre dels comuns com una de les parròquies més antigues de la zona, en aquells moments estava unida Santa Eulàlia de Romança.

El segle XV perd part de la seva feligresia, per aquest motiu s'uneix a la parròquia de Lliçà d'Amunt.

No es coneix l'origen exacte de la seva edificació, sí però, algunes de les seves reformes; el 1502 es reformà la teulada, la portada i el campanar.

L'any 1600 es va construir una capella lateral.

El 1982 es va fer reconstruir tota i es va aterrar la sagristia.

Escrivia aquestes notes sota l’impacte de la sentència – que considero aberrant, dit sia en termes de justícia – dictada contra:

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969). 13 anys de presó.
Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971) 12 anys de presó
Jordi Turull i Negre (Parets del Vallès, 1966) 12 anys de presó
Dolors Bassa i Coll (Torroella de Montgrí, 1959) 12 anys de presó
Maria Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Baix Ebre, 29 de maig de 1955) 11 anys i 6 mesos de presó
Joaquim Forn i Chiariello (Barcelona, 1 d'abril de 1964) 10 anys i 6 mesos de presó
Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968) 10 anys i 6 mesos de presó
Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpètua de Mogoda, 22 d'abril de 1975) 9 anys de presó
Jordi Sànchez i Picanyol (Barcelona, 1964) 9 anys de presó

DE LA RESCLOSA DELS MANRESANS I ALTRES LLOCS D’INTERÈS DEL TERME DE BALSARENY. BAGES

Tornàvem el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés de veure i retratar la resclosa dels manresans, situada quasi a la vertical del castell de Balsareny, i la que es pot accedir per un camí de terra, que hom troba a la dreta passat el pont de la riera de Mujal, seguint el camí del ‘carrilet’. En aquesta resclosa és on neix el canal de derivació d'aigües conegut com a Sèquia de Manresa.

http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/inventari_zones_humides/documents_fitxes/llobregat/fitxers_estatics/08000702_resclosa_sequia_manresa.pdf

Veia a l’altre costat el mas de Puigdorca, i el campanar de la seva capella advocada a Sant Jaume.

Del mas en diu Patrimoni Gencat; l'estructura actual del mas és bàsicament barroca, essent a finals del segle XVIII quan s'aixecaren les estructures actuals- a la façana hi ha dues llindes que fan de testimoni d'aquestes reformes, portant la data de 1798-. Posteriorment s'hi han fet altres reformes com el mur que tanca la lliça, aixecat a finals del segle XIX(1891).

El mas existia amb anterioritat a aquestes dates; es tractava d'un mas construït prop de l'església de Sant Jaume de Puigdorca, documentada des del segle XII, de les restes d'aquell mas però, pràcticament no en queden vestigis.

La capella de Sant Jaume apareix documentada des del segle XII, moment que tenia la categoria de parroquial.

Avui però, no hi ha restes d'aquesta construcció, o si n'hi ha estarien englobades dins l'edifici del mas Puigdorca.

La capella actual és una construcció dels volts del 1624, segons la llinda del civil.

El campanar no correspon a la construcció original.

En l'actualitat només s'hi celebra missa per la diada de Sant Jaume. Les imatges del seu interior són d'una factura molt recent.

A l'interior hi ha dues laudes sepulcrals, amb datada del 1807. A l'altar hi ha les imatges de Sant Jaume, Sant esteve i la Verge de Montserrat.

El campanar és d'espadanya, de dos ulls, aixecat amb maó, amb un coronament format per dos quarts d'arc invertits.

Ens agradaria tenir ocasió de visitar aquesta capella, si teniu alguna relació amb els propietaris feu-los-ho saber, esperem noticies- BONES – a l’email coneixercatalunya@gmail.com

FAGEDA DE SAUVA NEGRA. OCTUBRE DE 2019. CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC.

El dimecres 9.10.2019, fèiem una sortida el Pere Albert i l’Antonio Mora que ens portaria – no sense entrebancs – fins a la fageda de Sauva Negra.

El nom fa referència al massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol 972 metres d’altitud , que enllaça per l’est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels municipis de Castellcir [ Moianès ], Balenyà, Centelles i Sant Martí de Centelles [ Osona ]. Limita pel nord i per l’est amb el curs de la riera de Castellcir [ dit a la capçalera torrent de Sauva Negra ]. Es molt característica pel seu caràcter residual, la important fageda d’aquest mateix nom.

El Pere Albert tenia ganes de veure els colors vermellosos de les fulles del faig a la tardor, no comptàvem però, amb el fet tràgic, que gràcies entre altres a l’assassí de New York, patim un canvi climàtic que comporta que ben entrat el mes d’octubre tinguem temperatures a Catalunya que volten el 30 graus.

Esperem que plogui, que faci un xic de fred, i potser, potser, podrem tornar a veure un llit de fulles vermelloses.

Ah!, també esperem que s’acompleixi allò que es recull a la carta al Romans, 12,19 “La venjança és meva; jo els hi donaré el que es mereixen”», li podem fer algunes recomanacions, oi?.

TENIU IMATGES DEL INTERIOR DE LA CAPELLA DE SANTA FE DE LA MASIA DE CAN VILA AL TERME D’ARTÉS?. BAGES

Aprofitava que havia de pujar fins a Manresa a recollir un encàrrec de pa al Forn Jorba, per fer un tomb per aquesta estimadíssima comarca del Bages.

Retratava al Juan Navazo Montero, davant la façana de la capella de Santa Fe, annexa a la masia de Can Vila del terme d’Artés, a la comarca del Bages, de la que ens diu Patrimoni Gencat ; capella adossada al mas de Can Vila o Vila d'en Solé, advocada a santa Fe.

La façana està formada per un portal d'arc ogival, una rosassa, i la part superior acabada en forma triangular i dos pinacles; tot el conjunt és adornat amb elements neogòtics.

L'única paret lateral que no queda integrada en l'estructura del mas no té cap obertura i és on es troba el campanar.

Del l'interior – al que no podiea accedir, i el que no hihan imatges- ens explica que és una nau de planta rectangular, a la que també s'hi accedeix des de la casa.

La nau té tres arcs ogivals formats per columnetes molt fines, capitells corintis i una petita cornisa a l'alçada dels capitells. Acaba amb un absis la part superior del qual és pintada de blau amb estrelletes daurades i conté 5 vidrieres molt malmeses amb figures de sants.

A la part posterior de la nau hi ha un cor amb la barana decorada amb figuracions flamígeres i una petita rosassa.

Ens agradarà rebre imatges del interior d’aquesta capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com

VISITA A CENTELLES.

Retratava al Pere Albert al costat dels grup escultòric de la Plaça Major de Centelles, dedicat als Baliga-Balaga que segons m’explicaven havia sortit de les mans prodigioses del Joaquim Camps i Giralt (Barcelona, 1951)

I pensava, que era d’absoluta justícia fer-li justament aquí una fotografia, on millor per un home orquestra com ell, oi?.
https://www.youtube.com/watch?v=Rz84o9yDM14

Dinàvem al Viacentelles , esplèndidament com ens succeït en totes les ocasions que ho hem fet, i sorgia el tema de l’adquisició del ‘Palau dels Comtes’ , que uns valoren com MOLT POSITIU, i jo, l’Antonio Mora Vergés, com MOLT NEGATIU. Intueixo que malgrat la sanejada economia del Consistori de Centelles, els cabals que caldran per ‘recuperar’ aquell edifici de tristíssima història, esdevindran una hipoteca de llarga durada.
Temps, al temps, que és l’únic que dóna i treu raons, oi?.

Ah!, poseu Centelles a la vostra agenda de sortides, i no deixeu d’adquirir – ara és temporada- les ‘trufetes’ de Pastisseria Llavina, ens ho agraireu.

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE LA LICORERA VALLENSE?. VALLS. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

Valls comptava a les primeres dècades del segle XX, amb un planter d’excel·lents mestres d’obra, i per descomptat d’arquitectes.

Sobta – relativament, a l’època del copiar/pegar – que no es faci referència a l’autor del singular edifici de La Licorera Vallense, coneguda també com Anís Mallorquí.

https://www.lavanguardia.com/local/tarragona/20190618/462859750956/fabrica-anis-mallorqui-valls-dia-historia-restaurante-calcots.html
https://www.lamakinetadeltemps.com/2019/06/anis-mallorqui-valls.html?fbclid=IwAR0K26omJQDxHekWbjjCdm-J0FxC22Wh6BrYfn93QjpcnWhTfcur5t1gLcE
https://tarragonadigital.com/alt-camp/edifici-ca-mallorqui-valls-restaurant-calcotades

La capital del Camp sobirà de Tarragona, té en aquest aspecte del patrimoni històric, molta feina a fer.
http://relatsencatala.cat/relat/la-torre-galimany-de-valls-camp-sobira-tarragona/1049341

Més enllà dels escarafalls ‘patriòtics’ s’ha fet poca feina per part dels polítics ‘professionals’ de tots els colors en el camp del Patrimoni Històric i/o artístic de Catalunya

Demanava ajuda al Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME http://vptmod.blogspot.com/ , que em contestava; podria ser obra de l’arquitecte Josep M. Vives Castellet (Valls, 19 de març de 1888 + Valls, 15 de novembre del 1954), del que consta l’autoria d’un projecte de reforma de l’any 1940.

https://docplayer.es/83347501-La-mirada-integral-josep-m-vives-castellet-valls-19-de-marc-del-de-novembre-del-1954-josep-maria-vives-castellet.html

Esperem – en el seu cas – rebre confirmació d’aquesta hipòtesis a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Valls, el Camp Sobirà de Tarragona, Catalunya, us ho agrairan.

ERMITA DE SANT MARC. EL MONTMELL. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA.

Els amics de Catalunya Abandonada publicaven una fotografia del interior de l’esglesiola de Sant Marc al terme del Montmell, al terme del Penedès jussà, a Tarragona, que apareix documentada a l'any 1370.

I una del'exterior

En els dies foscos que seguien a la sedicions dels militats feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República , l’esglesiola – en diuen ermita, pel fet de trobar-se allunyada del nucli del Montmell - fou cremada i abandonada per l'ermità.

Passada la contesa bèl·lica i malgrat la victòria dels sediciosos que havien comptat amb l’ajuda de la jerarquia nacionalcatòlica, l’esglesiola no fou refeta – intuïm que va pesar més que fos a Catalunya, que la seva pertinença al culte catòlic -; avui es troba bastant enderrocada, sobretot el porxo i la casa de l'ermità.

Patrimoni Gencat ens que l’accés a l'ermita de Sant Marc, es fa per un corriol que surt per la dreta de la carretera, davant d’una pedrera on s'exploten graves per a la construcció.

L'accés és difícil, ja que es troba al cim d'una muntanya. Els amics de Catalunya Medieval però , matisen aquesta afirmació ; certament, l’accés, no és gens còmode, pensem però, que no requereix cap “especialització, la caminada comporta transitar per un rosari de pedres, pedretes i pedrots, que no fan gaire agradable el passeig, que en qualsevol cas, en quinze minuts de caminada, ens permet arribar al destí.

I ens la descriu com ; esglesiola d'una sola nau amb volta de canó apuntada, que fou ampliada i modificada amb un absis gòtic cobert amb volta. El campanar és de cadireta i la porta, amb arquivolta, és a la façana sud, on hi ha restes d'un porxo amb una gran arcada d'additament posterior. A la dreta de l'edifici també es troben les restes de les dependències de l'ermità. Des de l'exterior es veu perfectament la diferència d'alçada que hi ha entre les dues parts de l'edifici, la romànica i la gòtica.

Havien visitat El Montmell, i per així dir-ho, Sant Marc ens havia escapat, no així però, al Marcel Morató Tort, i a l’Angelina Llop Farré :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/06/el-manso-vidal-cal-cintet-la-juncosa.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/esglesia-de-sant-miquel-i-de-la-mare-de.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/12/sant-miquel-de-can-ferrer-de-la.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/12/el-freixe-del-montmell-al-penedes-jussa.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/05/ermita-de-sant-marc-del-montmell-el.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/07/el-sant-miquel-pelegri-del-montmell.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/07/la-romanica-de-sant-miquel-del-montmell.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/10/les-runes-torturades-de-marmellar-el.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/12/menhir-de-la-pedra-dreta-de-can-ferrer.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/07/el-manso-vidal-del-montmell-penedes.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/10/marmellar-lescenari-dantesc-duna.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/10/la-cova-de-lourdes-daiguaviva.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/10/in-memoriam-escoles-de-marmellar-el.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/11/sant-pere-daiguaviva-el-montmell-el.html

Malament anem si deixem caure el patrimoni històric de Catalunya.