IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SALLENT ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BAGES.

Ens aturàvem el Pere Albert Carreño i l’Antonio Mora Vergés, davant de l’edifici de l’Escola Pública de Sallent, obra de l’Emili Porta Galobart (1901-1965), que ho fou també de les de Bagà, Cabrianes i Navàs

Patrimoni Gencat ens diu que l 'edifici té forma d'U amb un cos central de dos pisos. El braç dret no s'acabà en el seu dia, ho ha estat recentment, sense seguir el model primitiu. A l'edifici s'hi accedeix per una escala doble situada en el cos central, i una altra en el braç esquer. En el dret se n'hi ha fet una de petita. L'edifici està sobre un sòcol que nivella el terreny fet de carreus de pedra tallada i encoixinada. El cos central i els angles sobresurten de la resta de l'edifici. Les parts ornamentals de timpàs, cornises són de pedra picada i els pilars de totxo, així com les golfes del cos central. L'entrada està presidida per un essent anonàrquic i una orla. Al vestíbul hi ha dues columnes protodòriques que sostenen el sostre i divideixen el vestíbul en dues parts.

La iniciativa de construcció del grup escolar que va substituir l'antiga Escola Pública situada a l'actual rectoria nova, fou d'una empresa elèctrica , l’Elèctrica Sallentina S.A, que amb recursos propis i una subvenció de l'Estat de 98.000 pessetes assumien el pressupost de 228.000 pessetes que costà la construcció que es va inaugurar l’any 1931, quan la II República donava els primers passos, estroncats de forma abrupta per la revolta dels militars feixistes encapçalats pel general Franco.

Restava sense acabar l'ala dreta, que ha estat construïda els anys 70 amb diverses vicissituds.

L’any 1960, en el període màxima exaltació nacional catòlica , fou denominat Grup Escolar "Torres Amat" en record de Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847)

L’autor de l’edifici , un dels artífexs de la renovació urbanística al Bages i el Berguedà, és un dels “grans oblidats” d’aquesta Nació, que dissortadament és poca cosa més que un club, oi?

https://www.regio7.cat/comarques/2008/10/29/larquitecte-porta-reposa-loblit/19356.html

Us recomano la lectura de “obra dels arquitectes a Berga: segIes XIX i XX” per ANNA BERNADICH, MONTSERRAT ROTA i MARTA BONET

Ens agradarà rebre a l’email castellardiari@gmail.com alguna imatge de Emili Porta Galobart (1901-1965), i completar si més no les seves dades biogràfiques bàsiques, lloc i data de naixement i traspàs.

ANTIGA ESGLÉSIA-HOSPITAL DE SANT ANTONI. CONESA. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una fotografia de la façana de l’antiga església de Sant Antoni que hom creu es podria haver utilitzat com a hospital de pelegrins ,i de llatzeret en èpoques de pestes i malalties contagioses.

Està clar que en el món medieval hi havia per part de la societat més previsió davant els riscos per la salut i la vida. La creació del Estats ‘moderns’ ha fet que aquesta tasca es delegués en les estructures publiques amb els terribles resultats que ja sabem:
https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/25/5ea3d70dfc6c83fd288b4622.html

En temes de caire ambiental, social, de salut, educació, cultura, la ciutadania ha de fer un pas endavant, i fer-se’n càrrec DIRECTAMENT, tothom té coll avall que ens hi juguem la vida, oi?.

Reprodueixo la minsa informació que Patrimoni Gencat, Conesa està prop de Déu, però lluny, massa lluny de la conurbació barcelonina, que es creu el centre del món.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12669

El 1397 es construí fora muralla i davant el portal Reial, a l'altra banda del petit rieral, la capella hospital de Sant Antoni de Pàdua. En una pedra de la façana, a l'esquerra i a un metre del terra, es conserven les restes de la inscripció "IOANI 1397/ ME INSIPIT".

Actualment es conserva únicament el mur perimetral i l'arc d'entrada amb dovelles acanalades a l'interior de l'arc i amb una decoració exterior a partir de carreus situats transversalment.

Fins l'any 1930 es conservà tota la façana.

Oscar-Jaume Peña. Fotografia  de l’ermita de Sant Antoni de Conesa . 1916

L’enciclopèdia catalana reitera aquestes dades ; davant el Portal Reial, extramurs i a l’altra banda de la riera de les Hortes, hi ha les restes de la capella de Sant Antoni, annexa a l’hospital que hi hagué, construït a partir de vers el 1387.

El consistori de Conesa , manifesta que malgrat que certament l’església de Sant Antoni fins fa poc es creia aixecada el 1397, en un estudi recent es trobà documentada el 1297 i no com a data de construcció. Possiblement la data escrita en la pedra d’entrada sigui d’una segona restauració.

No trobava a quina de les advocacions de Sant Antoni ( Abad), o ( Pàdua) estava dedicada la Capella, esperem rebre’n confirmació a l'email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , com a dada a considerar Sant Antoni de Pàdua va viure en els anys (Lisboa 1195 - Pàdua 1231)

L’ Oscar-Jaume Peña, em deia que l’historiador JOSEP PIJOAN PARELLADA
Conesa, la Conca de Barberà, Tarragona, 1.01 1921 + Barcelona,18.05.2015 )
https://enmemoria.lavanguardia.com/fallecimiento/josep-pijoan-parellada/41856211?fbclid=IwAR3jmKgnv-zBoXRi0_2gZRoXVbZ1VP1ZMILWCg12_ekHSalkQT5L690HYFc

https://www.youtube.com/watch?v=vjHuuzGOA-E

Defensava que l’advocació era la de Sant Antoni de Pàdua (Lisboa 1195 - Pàdua 1231)

Les pèssimes noticies de l’evolució de la Covid.19, i la nefanda gestió que se’n està fent des del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, son la permanent noticia d’aquests dies.

Esperem dades del diner públic que en masses ocasions s’ha malbarat.

En algun moment caldrà depurar responsabilitats per acció i/o per omissió.

Que el bon Déu tingui pietat de nosaltres

EDIFICI CONSISTORIAL DEL PRAT DE LLOBREGAT.

Llegia que l’arquitecte Joan Baptista Feu i Puig (Sant Boi de Llobregat 1853- Barcelona 1914) signava els plànols de l’edifici que havia d’acollir la Casa de la Vila del Prat de Llobregat

El mestre d'obres va ser Albert Feu i Guilera, que després fou alcalde del municipi en diverses ocasions.

Donat que els vitralls del Ple estan datats el 1928, cal suposar que aquesta devia ser la data en què es donà per finalitzada l'obra. El cens de l’any 1930 dóna un total de 6.694 ànimes.

Patrimoni Gencat ens diu; edifici estructurat en tres cossos de simetria perfecta, el central dels quals en la part del primer pis és d'una alçada netament superior, coronat per unes agulles ornamentals neogòtiques per a ennoblir encara més el gran balcó d'honors i, al mateix temps donar solemnitat per la seva part interior, al sostre del Ple. Les finestres, als cossos laterals, són rectangulars, una mica més grans a la planta baixa.

La façana lateral del carrer Major està restaurada, any 1931, i té únicament un grup de tres finestres rectangulars que il·luminen l'escala d'honor. Totes elles estan guarnides amb una senzilla sanefa de pedra artificial d'intenció neogoticitzant.

Cal remarcar els vidres plomats del balcó i el cos dret de l'edifici, datat els anys 1928 i 1931.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=18788

Es tancava l’any 2019 amb un cens de 64.599 veïns de dret. Trobar un pratenc, pratenca, de pares i avis nascuts també al Prat de Llobregat és un fet força inusual.

CAPELLA DEL ROSER. VALLS ‘DE LES ÉGLISES’. CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA

Disposa Valls d’un amplíssima ‘oferta’ en matèria de temples de la confessió catòlica :

Església arxiprestal de Sant Joan Baptista, amb un campanar de 74 metres d’alçada, el que el converteix en el campanar més alt de totes les esglésies parroquials de Catalunya

Església de la Mare de Déu del Lledó

Església de Sant Roc

Església de Sant Francesc

Església de Sant Antoni Abat

Església de la Mare de Déu del Carme

Església de Sant Simó

Església de Sant Salvador

Capella del Col•legi de Religioses del Cor de Maria

Capella de les Germanes de la Caritat

Capella i edifici de Sant Roc

La Capella del Sant Crist del Cementiri de Valls, avui és un magatzem

Ermita de Sant Llorenç

Potser encara n’hi ha algun altre que agrairem ens feu sabera l’email coneixercatalunya@gmail.com

Llegia en relació a l’església de Roser al carrer de la Cort, 24 , que els procuradors d’aquesta Confraria de Nostra Senyora contractaren el 3 d'agost de 1588 el mestre de cases Jaume Solsona per tal de construir una església amb l’advocació de la Verge del Roser, al mateix lloc on hi havia hagut la de Santa Anna.

La capella construïda l’any 1612, no és la que avui veiem, ja que l'estructura es va refer el 1634, any en què van ser-hi col•locades les rajoles valencianes al•lusives a la victòria cristiana en la batalla de Lepant (1571).

Experimentà una nova reconstrucció - amb els diners d’Amèrica - durant el segle XVIII.

Les vidrieres de la part alta dels murs laterals es van col•locar l'any 1968.

L'església és d'una nau amb quatre trams i els suport són pilars. La nau central i la capella major es cobreixen amb volta de canó amb llunetes. A l'interior hi han pintures de l’Anton Català i Gomis (Alcover, 1911 - Barcelona, 1970 i escultures de Josep Busquets i Odena ( Fontscaldes 1914- Barcelona 1998).

Els dos murs laterals tenen uns plafons de rajoles vidriades de principis del segle XVII, formant un conjunt de ceràmiques de les més importants de l'època.

La façana, renaixentista, entre mitgeres, està dividida en dos cossos. En l'inferior, de pedra, es troba centrada la porta rectangular coronada per una cornisa. Els brancals estan decorats formant pilastres. En la part superior i damunt la porta hi ha un nínxol amb la Verge del Roser i una obertures amb esgrafiats. L'acabament és una cornisa sinuosa.

L'edifici és de pedra i mamposteria arrebossada i pintada de vermell anglès.

Trobàvem l’Església tancada en dia de la nostra visita a Valls, més sort tenia el Raul Pastó Ceballos, que em feia arribar imatges del interio
:

https://www.culturaipaisatge.cat/wp-content/uploads/2018/09/cip7_89-91_les-rajoles.pdf

La pandèmia de la Covid.19 continua ocupant TOT l’interès informatiu :

https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/05/03/5eae62dffdddff02218b45fc.html

Està clar que més enllà de la xerrameca ‘oficial’ no s’aprecien canvis a millor :

LOS DATOS DEL CORONAVIRUS EN ESPAÑA

*Sanidad ya no informa de los positivos en test de anticuerpos desde este domingo

Cifras totales: 216.582 casos de coronavirus diagnosticados por PCR, 25.100 muertos

62.073 en Madrid (8.292 muertos)
49.850 en Cataluña (5.137 muertos)
17.165 en Castilla y León (1.788 muertos)
15.967 en Castilla-La Mancha (2.534 muertos)
12.887 en País Vasco (1.321 muertos)
12.207 en Andalucía (1.253 muertos)
10.411 en la Comunidad Valenciana (1.258 muertos)
8.902 en Galicia (557 muertos)
5.136 en Aragón (761 muertos)
4.888 en Navarra (460 muertos)
3.947 en La Rioja (334 muertos)
2.824 en Extremadura (458 muertos)
2.303 en Asturias (279 muertos)
2.206 en Canarias (136 muertos)
2.212 en Cantabria (193 muertos)
1.902 en Baleares (197 muertos)
1.491 en Murcia (132 muertos)
115 en Melilla (2 muertos)
101 en Ceuta (4 muertos)

Han dado positivo 41.785 sanitarios

Que la Mare de Déu del Roser intercedeixi davant l’Altíssim per TOTS nosaltres.

PRESÈNCIA DE FERDINANDUS SERRA A MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988) conegut com a Ferdinandus Serra, és l’autorsde bona dels esgrafiats als edificis de Martorell, que han esdevingut veritables emblemes de la localitat.

El més antic es va fer el 1821, i el trobarem a la plaça de la Vila 35. Es l’únic fet en color blanc sobre gris ja que la resta dels que podem contemplar són en tons ocres i vermellosos.

La majoria dels que es conserven estan realitzats durant el segle XX, després de la Guerra Civil i encara perdura a hores d’ara, per això podrem trobar noves edificacions que integren aquesta tècnica decorativa a les seves façanes. Encara que la concentració mes gran d’esgrafiats la trobem a la zona de la vila, també trobarem més exemples si passegem pel carrer Montserrat.

Aquesta tècnica té dos artistes com a clars referents a Martorell: Ferran Serra i Jaume Amat. Es habitual que les façanes decorades per ells apareguin els seus noms al costat de la data d’acabament del esgrafiat.

Ferran Serra Sala (Barcelona 1905-1988) va treballar a Martorell durant la Guerra civil i seus son els esgrafiats de la Casa de la Vila(1937), de l’ edifici de la Caixa a la plaça Portal de l’Anoia (1950), la farmàcia Bujons (1954) i a prop del pont del Diable, C. Pere Puig 78 (1942-1945) i Plaça de la Creu 6 (1954).

Fotografia. Antoni Calvo Uribe.

Jaume Amat Bargués (Martorell, 1924 – 2003) va destacar com artista en diverses facetes, no només en l’esgrafiat si no que també es conegut per impulsar la creació del Centre d’Estudis Martorellenc. Va formar-se i treballar al costat de Ferran Serra en algunes obres com l’esgrafiat de la Casa Mestres. Seus són els esgrafiats de la Rectoria, la C. Pau Par 5 (1994), C. de la Rutlla 30 (1990) i els de la Capella de Sant Joan (1992).

https://turisme.martorell.cat/itineraris-culturals/itinerari-dels-esgrafiats/

EL RECONSTRUÏT TEMPLE ROMÀ DE VIC. OSONA.

L’Antoni Cavo Uribe em permetia accedir als seus àlbums de fotografia, i seleccionava imatges del temple romà de Vic, a la comarca d’Osona.

Llegia que el temple pertanyia a la ciutat romana d'Auso que probablement fou fundada el segle I aC.

No se sap del cert si anteriorment hi havia hagut un assentament ibèric.

El temple fou construït entre els darrers decennis del segle I dC i el primer quart del segle II dC, tal com semblen indicar les excavacions realitzades.

La seva existència fou totalment ignorada fins l'any 1882, en què fou trobat en enderrocar-se l'antic castell dels Montcada, que fins aleshores havia estat utilitzat com a presó. Els tres murs de la cel·la conservats (el de llevant havia desaparegut) havien fet la funció de parets internes del castell.

Un grup de vigatans il·lustres, especialment Josep Serra i Campdelacreu, (Vic, Osona, 1 de maig de 1848 - Vic, Osona, 2 de juliol de 1901), arxiver municipal, en adonar-se del valor del monument, adquiriren el solar i procediren ràpidament a la seva recuperació. Vic tenia un cens de 12105 ànimes l’any 1900

http://www.endrets.cat/text/3446/la-meva-bona-mare-ca.html

Es va refer la cel·la amb la seva coberta, es va fer de nou el mur de la façana, i d'acord amb l'únic capitell conservat a l'angle NE de l'obra i amb les mesures que proporcionava un fragment de fust de columna recuperat, es va construir la columnata frontal.

Finalment, l'any 1959, es va completar el frontó triangular que corona la columnata.

El monument es destina actualment a centre d'activitats culturals.

Gràcies a unes excavacions recents s'han pogut establir les dimensions del períbol o pati sagrat que envoltava el temple.

Recentment se n'ha restaurat la coberta.

El temple romà de Vic, obra dels segles I-II d.C., està situat a la part alta de la ciutat, al costat de l'església de la Pietat, i dins de l'àmbit de les ruïnes de l'antic castell dels Montcada.

La cel·la del temple amida exteriorment 12'10 x 10'10 m. El pòrtic columnat i la cel·la són bastits sobre el pòdium del temple, al qual s'accedeix per una escalinata situada davant de la façana de llevant. Les columnes, a jutjar pels fragments originals que en resten, eren llises, amb la base jònica i el capitell corinti. Els murs de la cel·la són de grans blocs de pedra escairada a les cantonades. Els altres paraments són fets amb petits blocs de pedra. Tota la cel·la és coronada per un entaulament jònic, format per arquitrau, fris i cornisa, fets amb grans blocs de pedra.

Per sota de la cel·la, dins del cos del podium, hi ha una altra cambra de les mateixes dimensions de la cel·la, que conté un pou, que podria datar d'època romana i que algun temps fou el pou del pati central del castell dels Montcada, època en què es féu el brocal actual.

Aquesta cambra serví com a local del Centre Excursionista de Vic i com a magatzem.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=256

http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/temple-roma-de-vic

http://www.catalunya.com/temple-roma-de-vic-17-16003-402?language=ca

https://historiaiestat.cat/el-temple-roma-de-vic/

La Covid.19, i la pèssima gestió que des del primer dia està fent el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, son noticia constant a tots els mitjans informatius.

El dia 26.04.2020 , es permetia que la quitxalla surtis al carrer durant una hora, es passava doncs de l’arrest domiciliari , al regim “ general de presons” que permet estirar les cames al patí.


Algú presumeix de que això és possible perquè S’HAN FET BÉ LES COSES; els números ‘oficials’ però , confirmen que un dia mes el REINO DE ESPAÑA, manté el campionat d’Europa en quan a nombre de víctimes per milió d’habitants de la Covid.19, i el del món.
https://elpais.com/sociedad/2020/04/09/actualidad/1586437657_937910.html

Malgrat aquest èxit de la centralització política i administrativa, no ens sembla adequat recolzar la iniciativa del Miquel Iceta i Llorens (Barcelona, 17 d’agost de 1960)
https://www.elconfidencialdigital.com/articulo/politica/pincha-campana-pretendia-recoger-75-mil-firmas-apoyo-gobierno/20200408173051142556.html

La xifra ‘oficial’ de 23.521 morts, més enllà dels esperits mesells, provoca poques adhesions a les accions dutes a termes pel GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA:

https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/27/5ea6846efdddff115b8b460b.html

La manca de resposta a les necessitats de bona part de la població, fa témer un esclat social de greus conseqüències, i de produir-se, serà MOLT més greu en llocs que com Vic , creixien de forma exponencial a partir dels anys 70 del segle XX.

CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA DEL MAS D’ANGUERA. L’ALBIOL/L’ALEIXAR. EL TARRAGONÈS.

Llegia , aquí, i allà, la minsa informació que hi ha a la xarxa sobre la capella del Mas d’Anguera, finca que s’estén pels termes de l’Albiol i de l’Aleixar, a la comarca del Tarragonès; l’edifici del mas, que inclou la capella sembla que es troba al terme de l’ Albiol.

http://blocdejaumepujol.blogspot.com/2015/09/

Al Mas d'Anguera, al terme municipal i parròquia de l'Albiol.

En aquesta finca hi ha una capella privada dedicada a la Immaculada Concepció, construïda ara fa cent anys pels propietaris del mas. Una capella plena d'història, de vicissituds, que durant molts anys va centralitzar el servei religiós dels masos de la rodalia durant les temporades d'estiu.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/03/esglesia-parroquial-de-lalbiol-advocada.html

La parròquia de l’Albiol, advocada a l’arcàngel Sant Miquel, comptava en el seu terme amb dues capelles públiques, cap d’elles però amb facultat de reserva del Santíssim; la capella de la immaculada Concepció del Mas d’Anguera, vora el Coll de la Batalla, i la de Santa Rosa Bonretorn, prop del Torrent de les Voltes a les envistes del Camp de Tarragona, esglesiola de façana imitant un romànic molt auster i atractiu, bastida ara fa una llarga cinquantena d’anys, també hi havia un oratori privat al Mas de Galofré, facultat l’any 1905 de la que no consta l’advocació .

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=9360

http://dipta.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/albiol-l/mas-de-galofre

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mas_de_Galofre

Mn. Josep Maria Viñolas Esteva, Nascut a Salitja, comarca de la Selva. Girona (10-03-1966), que du a terme una excel·lent tasca divulgativa del nostre patrimoni , publicava els Goigs de la capella de la Immaculada :
https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/01/goigs-la-purissima-concepcio-laleixar-i.html

Demanava imatges del interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , i com és bon costum, rebia una fotografia datada el 12-III-2010, amb les següents dades :

Capella de la Immaculada Concepció, Mas d’Anguera, Aleixar, l’Albiol / l’ Aleixar , Baix Camp

Constatava que s’inclou el mas d ‘Anguera , i la capella de la Immaculada Concepció de Maria en la relació de Capelles i Oratoris del terme de l’Aleixar :

http://www.aleixar.altanet.org/el-poble-el-municipi/edificis-religiosos/capelles-i-oratoris

http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/ , pateix – una vegada més - Error establishing a database connection , sortosament, tenim encara algunes pàgines i blogs que resisteixen, i que ens permeten publicar.

Dissortadament, un dia més, el REINO DE ESPAÑA continua essent el CAMPIÓ MUNDIAL de morts per milió.

https://www.elmundo.es/ciencia-y-salud/salud/2020/04/21/5e9e8fdbfc6c837d388b45b2.html

60,36 milions (2019) ITÀLIA 178972 23.660 394,33
46,94 milions (2019) ESPAÑA 200210 20852 443,66

https://www.rtve.es/noticias/20200420/mapa-mundial-del-coronavirus/1998143.shtml

Que la Immaculada Concepció intercedeixi per TOTS nosaltres davant l’Altíssim.