IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA MAREDEDEU DEL CARME DE LES FEIXES DE SANT MARTÍ. SANTA PAU. LA GARROTXA. GIRONA

 Llegia que Can Feixes és un mas de Santa Pau ,  situat al veïnat de Pujolars, a la comarca de   Garrotxa), per l'estructura podria haver estat construïda al segle XVIII,  molt possiblement a partir d'una estructura anterior, atès que un descendent hi ha documentat naixements d'avantpassats seus al segle XVI.

La masia, avui totalment rehabilitada i amb usos de casa rural. És unedifici de planta baixa i dos pisos.

Va ser bastida amb carreus molt ben escairats als angles i finestres.

És de planta rectangular i conserva, adossada a la casa, una gran pallissa sostinguda per dos contraforts.

 L'era de la casa conserva els cairons originals.

A la llinda s'hi pot llegir ME FECIT FRANCISCA FEIXAS CUM FILIOS VOBAR THOLOMEO ANNO 1838.

 Hi ha un símbol encerclat al mig.

A la finestra hi diu "MIJESE / IHS 1626".

Ramon Grabolosa i Puigredon (Olot, la Garrotxa, 28 de juny del 1921 — Santa Pau, la Garrotxa, 1 d'octubre del 1977) explicava que  l'any 1971 l'oratori  de Can Feixes encara estava en perfecte condicions i s'hi guardava una talla del sant Crist del segle XVI.

L’Olga Sacrest Roca el retratava l’any 1984 en un lamentable estat d’incúria i abandó.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10870

L'oratori  que tenia una decoració marcadament neoclàssica,  estava situat al costat de la porta principal, amb entrada per l'era de la casa. Avui serveix de magatzem.

La volta estava decorada amb nervis de guix i pintada de color blau i estrelles daurades.

La cornisa de la nau era feta amb tríglifs i mètopes.

L'altar estava decorat amb un gran frontó sostingut per mitges columnes de guix amb estries i coronades per capitells corintis.

S'hi guardava una bonica talla d'un Sant Crist dels segles XV o XVI que sembla que va ser traslladada a Santa Pau, ens agradarà rebre fotografiés d’aquesta imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

 Mn. Joan Pagès i Pons ( Olot, 17.09.1921 +12.01.2002)

https://issuu.com/telecentre/docs/preses104_/22

No incloïa dissortadament Santa Pau en el seu magnífic treball ; LES CAPELLES D'OLOT I ELS ORATORIS PARTICULARS QUALQUES NOTES INEDITES

Ho demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya( Arxiu Gavín) i em deien quasi a volta d’email ; Capella de la Marededéu del Carme de les Feixes de Sant Martí, Santa Pau, la Garrotxa.

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 

 

 

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  afegim la intercessió de la Marededéu del Carme,  davant la Altíssim  ,  iconfiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissaamb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacionsfísiques i/o psíquiques, i  aquells queno tenen una bona situació econòmica.

IN MEMORIAM DEL MAS ESCALES I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA.

  El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó local  RENOVABLE  “,  en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

M’enviava fotografies del mas d'Escales i de la seva capella advocada a l’apostol Sant Pere.

Patrimoni Gencat la descriu telegràficament ; edifici d'una nau amb porta adovellada, ull de bou i campanar de paret de dos ulls. Construcció rústega de pedres unides amb morter sense fer filades.

El Josep Maria Gavín Barceló (Barcelona, 1930)       l’havia retratar l’any  1979, i la imatge fotogràfica palesa clarament que el mas no estava habitat.

La tornava a   retratar  A. Moras l’any  1987, que ja qualificava aleshores  l’accés com “difícil”  

 Hem demanat a Patrimoni Gencat – que no fa constar A. Moras, en la llista d’autors - ,  a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,..,  DE MOMENT SENSE   RESPOSTA  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.

http://figolsalinya.ddl.net/fotos/figolsalinya/poum/NORMES_URBANISTIQUES_annex3.pdf

CAPELLA DE SANT PERE (15563) Nivell de Protecció 3, Integral

http://figolsalinya.ddl.net/fotos/figolsalinya/poum/NORMES_URBANISTIQUES.pdf

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  afegim la intercessió de l’apòstol Sant Pere davant la Altíssim  ,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

EL PI MONUMENTAL DE BOFARULL . REUS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

  

El Raul Pastó Ceballos publica un parell de fotografies del  Pi de Bofarull , un dels arbres monumentals que es troba al terme municipal de Reus, al Baix Camp. No som experts en la matèria, diríem però, que no viu precisament els seus millors moments, oi?

 

 

L'arbre, un Pi pinyoner (Pinus Pinea) de 20'5 metres d'alçària, és inclòs a la Llista d'arbres monumentals de Catalunya.

 

 És un exemplar notable per la seva corpulència i per la seva popularitat.

 

Situat vora el Mas de Bofarull, al cantó nord-est de la carretera de Tarragona, ara carretera que porta a l'aeroport de Reus. A la vora dreta de la riera de la Quadra, que des d'aquell lloc es coneix també com a Riera del Pi de Bofarull.

A qui correspongui, caldria evitar que el Pi segueix la dissort del mas homònim.

LA PLAÇA GRAN , L’ESGLÉSIA DE SANT JAUME I LA CRIPTA DE SANTA CALAMANDA. CALAF. L'ANOIA SOBIRANA

Anàvem a Calaf, topònim clarament àrab, quin significat però no és pacífic ; uns defensen com en el cas de Calatauyd, que faci referència al Castell i al seu posseïdor; altres veuen el seu origen en l’àrab vulgar Khalàf , nom propi de persona. El gentilici: calafí -ina Visitàvem l’església parroquial, que tanca per un dels extrems la plaça Gran, i ocupa el mateix lloc on l’any 1356 s’erigí de la capella de sant Miquel, que amb els anys anà adquirint les funcions de parroquial en detriment de l’església del castell. Coincidint amb una època de creixement de la vila deguda a la producció de blat, que es pagava car i era un producte d’exportació, l’any 1603 s’iniciaren les obres de construcció de l’actual temple , que s’obrí al culte l’any 1636, malgrat que les obres continuaren fins el 1720.

Es tracta d’un edifici renaixentista de tradició gòtica, amb certes semblances amb la parroquial de santa Maria d’Igualada, cobert amb volta de creueria, compost per una gran nau i capelles laterals obertes entre els contraforts. El portal, neogòtic, s’afegí el 1899.

L’ Antoni Calvo Uribe retratava la cripta de Santa Calamanda , espai singular es troba ubicat sota el presbiteri de l'Església de Sant Jaume. S'hi pot accedir tant des de l'interior de l'església, on hi ha una reixa que tanca el pas entre els dos espais, o des del carrer Sant Jaume.

 Cal destacar-hi les voltes de creueria fetes amb una gran tècnica, i les claus policromades de Santa Calamanda i Sant Jaume.

La primera té un diàmetre de 74 cm, una alçada de 40 cm i un pes aproximat de 470 kgs. És molt similar a la que trobem a l'església, s'hi observa la santa coronada de princesa portant la palma del martiri i el llibre.

La de Sant Jaume, les seves dimensions són més petites, té un diàmetre de 64 cms, una alçada de 40, i un pes aproximat de 340 kgs.

Es veu el bust del sant, revestit de pelegrí, amb el bastó, la carabassa i aguantant el llibre. Hi podem observar també un vitrall dedicat a Santa Calamanda, fet per donació de la família Satorras, tal com es fa constar en un dels vidres.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-santa-calamanda-patrona-de-calaf.html

A partir de mitjan segle XIV, la vila va anar traslladant la seva activitat des del castell fins a la zona que envolta aquesta plaça, presidida per l’església parroquial de Sant Jaume. La plaça, en desnivell i de planta irregular, és envoltada per edificis construïts sobre porxos, uns d’arc de mig punt i d’altres d’arc rebaixat. Destaquen les cases de cal Martorell, edifici del segle XVIII reformat al segle XIX i la casa Felip, ubicada al número 2, entre l’Ajuntament i l’església parroquial, de factura típicament barroca, construïda el segle XVIII i restaurada. De planta baixa i dos pisos, com la majoria d’immobles situats en aquest espai tan típic de Calaf i aixecada sobre el porxo ocupant dos arcs de mig punt, destaca per la seva façana amb tres finestres al pis superior i dues finestres i balcó central al pis inferior, rematat per un trencaaigües en forma de petxina.

A la plaça Gran tradicionalment se celebrava el Mercat de Calaf, datat ja des de l’any 1226, de gran importància per l’activitat que s’hi porta a terme i l’enorme quantitat de gent que s’hi aplega.

 En època moderna se celebrava el dimarts, el dijous i el mercat més gran, el dissabte. La ploma d’Apel•les Mestres divulgà la importància del Mercat de Calaf amb la seva llegenda, que conta que un dia de mercat en ple hivern, l’intens fred de la zona, que provoca les típiques gebrades feu que es quedessin glaçades les paraules de tota la munió de venedors i compradors que eren a la plaça, i que quan el sol feu acte de presència començà a desglaçar totes aquelles converses fent que es barregessin i la gent no s’entengués. Aquesta llegenda ha donat lloc a l’expressió ,“sembla el Mercat de Calaf”utilitzada quan en una conversa entre diferents persones totes parlen alhora sense escoltar-se. 

Des de mitjan segle XX el mercat se celebra entre el raval de Sant Jaume i la plaça dels Arbres. 

Avui en dia, tota la comarca es retroba cada dissabte al matí per celebrar mercat i els carrers de la població s’omplen de vilatans que transiten amunt i avall, convertint Calaf en un veritable centre econòmic i social.

El diumenge 28 de febrer el vent bufava fort per les terres altes de l’Anoia, al límit ja de la Segarra Infinita; alguns somniàvem aires de llibertat; el temps ens ho dirà.

Cuideu-vos molt,  els que assumien el deure de fer-ho, NO SON BONA GENT. 

IN MEMORIAM DE SANT SERNI DE SALLENT DE CASTELLBÒ. MONTFERRER I CASTELLBÓ.L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

  

Sallent de Castellbò, poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), des del 1970 del de Castellbò, situat a 1.529 metres  d’altitud  a la capçalera de la riera del mas d’en Roqueta (afluent, per la dreta, del riu Aravell),  era antigament fortificat, amb unes quantes cases entorn de l’església i uns pocs masos, Can Damians, Can Tomàs, Mas d’en Roca, etc., entorn seu. És a 1 243 m d’altitud i tenia un màxim de 9 famílies a mitjan segle XIX i 2 h el 2001. La seva esglesiola de Sant Serni, rectangular, amb façana i campanaret a ponent, cobert de llosa, depenia de Sendes i ara de Castellbò.

La Maria Lluïsa Cases i Loscos escrivia; la primera notícia que hi ha relativa a Sallent és de l’any 1010 (o 1012) en el testament de Sunifred, que llegà un alou situat a Sallent.

 L’any 1068 hi ha documentada una donació d’un alou, situat al seu terme, a Santa Maria de la Seu. En tots dos documents Sallent apareix relacionat amb altres topònims de la vall de Castellbò, cosa que permet identificar-lo com Sallent de Castellbò, diferenciant-lo de Sallent d’Organyà.

 Posteriorment, l’any 1198 es documenta la venda d’unes possessions situades a Sallent i Campelles, i l’any 1212 la donació al monestir de Tavèrnoles d’uns masos a Sallent, a la vall de Castellbò, “in appendicione Sancti Clementis et Sancti Saturnini…”.

 L’església de Sallent, juntament amb la de Sant Climent de Sallent, apareix relacionada en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, dins del deganat d’Urgellet.

L’església de Sant Serni, abandonada a l’igual que la població, depenia de Sendes, i posteriorment fou annexionada a la parròquia de Castellbò.

La retratava A. Moras l’any  1987

Hem demanat a Patrimoni Gencat ,  a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , al Bisbat d’Urgell,..,  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.

 Trobava una imatge de Cal Tomàs, al terme de Montferrer i Castellbó, que no tinc clar si es correspon a el Can Tomàs que cita l’Enciclopedia Catalana.

http://calaix.gencat.cat/handle/10687/93614

No la sabia localitzar al Catàleg de masies de Montferrer i Castellbó.

http://www.montferrercastellbo.cat/ca/ajuntament/cataleg-de-masies-i-cases-rurals

Segons les dades de l’nstitut d’Estadística de Catalunya, 01-01-2019, només vivia un home en aquest nucli de Sallent de Castellbò

https://www.idescat.cat/codis/?id=50&n=9&c=251403

Que Sant Serni, intercedeixi davant l’Altíssim per Catalunya i els catalans , que seran exposats al màxim risc de contagi el proper dia 14 de febrer,  per raons espúries.

LA CASA VAYREDA. OLOT. LA GARROTXA. GIRONA

 L’Olga Sacrest Roca, publica una fotografia de CAN VAYREDA,  al número 4 del carrer homònim , dedicat avui a honrar la memòria de  Joaquim Vayreda i Vila (Girona, 23 de maig de 1843 - Olot, la Garrotxa, 31 d'octubre de 1894 ) l’edifici es coneixia  antigament com  Mas Reixach, i estava als afores de la vila, prop de la carretera de Santa Pau.  

Fou transformat en una gran casa pairal a mitjans del segle XVIII i ampliat amb una façana neogòtica en el segle XIX,  el disseny de la qual s’atribueix  a Marià Vayreda i Vila (Olot, 14 d'octubre de 1853 – Olot, 6 de febrer de 1903).

Patrimoni Gencat ens diu ; Edifici de planta rectangular, de planta baixa i dos pisos. La façana principal, totalment simètrica, té tres cossos: un central i dues torres que donen lloc a les altres façanes.

 

A la part inferior del cos central es pot veure la porta d'entrada amb un arc de mig punt dovellat. Sobre aquesta hi ha una tribuna amb cinc arcs de mig punt coberts de vidres i amb decoracions als voltants d'estil neogòtic, a la part superior hi ha quatre finestres dobles. Les torres acaben amb piràmide.

L’Anna Maso Colldecarrera, explica que els Vayreda que van començar com a mercaders, van assolir l’èxit econòmic, i social , emparentant-se  amb la flor i nata de les famílies pairals : Soler, Morató, Figuerola, Cors, Pasqual, de Busquets, de Noguer, Vila, Casabo, Olivas, Ventós, de Bolos, Puig de la Bellacasa,....

Aquesta “ presó municipal RENOVABLE”  imposada amb l’excusa de la Covid.19 – que curiosament no impedirà els desplaçaments per anar a votar el 14 de febrer, i que ha impedit, i impedeix encara, acompanyar el dol de tantes i tantes famílies – s’aixecarà en algun moment, i si tenim la sort de trobar-nos entre els sobrevivents, posarem Olot en  els primers llocs de la llista de visites inajornables.   

SANT CLIMENT DEL MAS DE LA TORRE. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

  

El Manuel Anglada i Bayés  i la  Maria Lluïsa Cases i Loscos, escrivien de Sant Climent del mas de la Torre , al terme de Montferrer i Castellbò, l’església queda al costat de migjorn en una cota 250 metres més baixa respecte a l’antic poblat de Sallent de Castellbò, avui dia despoblat i ruïnós.

És situada al peu de la pista, a l’esquerra d’un torrent i a uns 400 metres  d’una residència de nova construcció que substitueix el mas de la Torre de Sant Climent, on viu el propietari, súbdit belga que explota la finca per a la cria de cavalls.

S’hi arriba a través d’una pista, que surt d’Aravell, situada a 5 km de la Seu d’Urgell en direcció a ponent.

S’ha de seguir la pista que puja vers tramuntana passant pel poblat d’Enroqueta fins a fer uns 6 km més. Cal demanar permís al propietari ja que té barrat el pas que mena des del camí de la seva residència fins a l’església, a uns 400 metres

L’ església  de Sant Climent apareix relacionada, dins del deganat d’Urgellet, en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, com a Sant Climent de Sallent,  diferenciada però,  de l’església de Sallent. L’any 1575 Sant Climent de la Torre gaudia de la categoria d’església parroquial, encara que s’especifica que la parròquia consta només de 5 cases i aquestes són lluny de l’església.

 L’any 1758 Sant Climent havia perdut la categoria de parròquia i havia estat agregada a Sant Vicenç de Sendes; tenia encara cementiri al servei de les 5 o 6 cases que en depenien.

L’any 1904 era solament una capella del terme de Sendes.

Quan a la descripció diuen ; petita església d’una nau encapçalada per un absis lleugerament descentrat, de forma de ferradura, cobert amb volta de quart d’esfera que li dóna un aspecte arcaic. Com a elements arquitectònics només hi ha el portal d’una arcada simple a la façana de migjorn, una finestra absidal de doble esqueixada, una altra a un costat de l’absis i una tercera a la façana de ponent. Sobre aquesta hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls ben conservat com també un altre d’un sol ull més petit sobre la paret que recolza sobre l’arc triomfal i que resulta un exemplar molt insòlit.

L’aparell és fet de lloses de pedra en filades força irregulars amb escassíssim morter però ben col·locades, la qual cosa ha fet que la construcció es mantingui dempeus fins avui dia. En canvi no és aquest el cas de la coberta que en part està enfonsada i que és feta de llicorella sobre estructura llenyosa amb un sol cavall situat al mig de la nau.

Fotografia de Manuel Anglada i Bayés ( 1925 + 1999)

Fotografia . Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic

Fotografia. CRPU Mascançà)

Tant la construcció com el seu entorn i l’interior estan en un estat de lamentable abandó.

Llegia que el propietari de l'actual Mas de la Torre de Sant Climent i el Bisbat d'Urgell se'n disputen la propietat

Ermessenda de Valrà – que es malfiava dels homes que porten faldes – deia; “plet acabat, l'únic que hi guanya és l'advocat”.

Que el bon Déu tingui pietat de Sant Climent del mas de la Torre, i del poble català que en els propers dies es veurà exposat a un altíssim risc de contraure la Covid.19