ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT QUIRZE DE SAFAJA. EL MOIANÈS.

 

El Manuel Anglada i Bayés i  l’ Antoni Pladevall i Font ( Taradell, Osona, 1934), escriuen de l’Església parroquial de Sant Quirze de Safaja que l’any 1330 tenia les advocacions de sant Quirze i santa Julita, de sant Pere, i de santa Maria, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1842401.xml

De l’antic edifici romànic es conserva gran part de l’absis semicircular del segle XI, ornat amb bandes d’arcuacions llombardes separades amb lesenes i sòcol, amb tres finestres de doble esqueixada.

https://www.facebook.com/photo?fbid=10220579836073428&set=pcb.1639540536391058

L’actual església del segle XVII té una nova nau central amb un eix longitudinal que és lleugerament esbiaixat respecte al de l’absis.

L’aparell està fet de carreus molt ben ajuntats i col·locats en filades horitzontals. En cada tram entre lesenes hi ha dues arcuacions que convergeixen en una petita mènsula. El coronament de l’absis és d’un àbac que ressegueix la planta semicircular, damunt del qual l’absis continua, sobrealçat en època posterior. Els carreus de la volta esfèrica són més petits i es veuen rejuntats. Tant a l’exterior com a l’interior és ben conservat i bellament il·luminat.

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=845

https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-quirze-safaja 9

La tradició, explica que eren mare i fill,  cristians naturals de Licaònia (Àsia Menor) que fugiren a Tars quan la persecució decretada per l'emperador Dioclecià (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311). Quirze tenia llavors tres anys.

Van ser detinguts pel governador Domicià que va condemnar la mare a ser torturada en presència de son fill. En veure-ho, el nen va esgarrapar la cara del governador i aquest el va agafar i el va estimbar escales avall, matant-lo. La mare va demostrar la seva joia perquè el nen hagués assolit la corona del martiri. Una altra versió diu que el nen, tot i la seva edat, va declarar eloqüentment la seva fe i la seva negativa a abjurar-ne.

 

El governador va fer que torturessin Julita: li van passar ganxos punxeguts pels costats i va ser decapitada.

Els seus cossos van ser abandonats i els cristians, d'amagat, els van recollir i enterrar.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-quirze-i-santa-julita

Al fossar de Sant Quirze del Vallès, descansen les despulles de Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 – Sant Quirze Safaja, Moianès, 29 de desembre de 1942)

El Moianès és una caixeta de sorpreses.

ESGLÉSIA DE SANT ROMÀ AL POBLE ABANDONAT DE COMIOLS AL TERME D’ARTESA DE SEGRE A LA COMARCA DE LA NOGUERA

 

L’Agnes Trilla Boquet, publica unes excel·lents fotografies de la que havia estat església parroquial de Comiols,  a la comarca de la Noguera, al límit quasi del Pallars jussà. advocada a Sant Romà.

L’església, ara restaurada, data del segle XI i s’adscriu dins l’estil llombard. Consta d’una sola nau amb una peculiar capçalera trevolada a llevant. Cobreix la nau una volta de canó semicircular, reforçada per tres arcs torals. A cada costat de la nau hi ha tres arcs formers, un dels quals emmarca la porta, i en els dos més orientals s’hi obren sengles absidioles semicirculars, precedides per un arc presbiteral, de manera que es forma una obertura absidal de doble arc.

La porta, molt ampla i d’arc de mig punt adovellat, és a la façana sud. A ponent s’alça un campanar de cadireta de dos ulls. Sota el ràfec del mur nord, per sobre l’absidiola, hi ha una filada d’opus spicatum. Cal parar atenció al paviment de lloses, que sembla el primitiu.

Per accedir-hi diuen a :

http://www.artesadesegre.cat/som-patrimoni/bens-culturals-dinteres-local/sant-roma-de-comiols

Procedents d'Artesa de Segre, i amb direcció a Tremp , primer per la carretera L-512 i després per la C1412b, just a l'alçada del punt quilomètric 28, (Abans d'arribar a dalt de tot del port de Comiols, on hi ha la benzinera Cap de la Serra – tancada -), a l'esquerra mateix hi ha un cartell indicatiu: St. Romà de Comiols. Prenem una pista de terra, perfectament transitable. Una senyal ens indicarà, a l'esquerra: Poble Vell de Comiols. Continuem per la pista, on ara a la nostra dreta hi ha un tancat, delimitant un parc de plaques solars. A la fi d'aquest tancat és on cal estar atent, doncs aquí ens podríem despistar una mica. (Fins aquí, des de la ctra. general, hi ha 1 Km. aproximadament) Cal seguir recte, deixant a la nostre esquerre uns quants arbres. Aquí la pista quasi desapareix i es transforma en una ampla planura, pedregosa, que hem de seguir, de manera intuïtiva cap avall. A la nostra dreta ens acompanya una petita torrentera, on a l'altre costat hi ha una gran casa de tres plantes amb 2 finestres a cada planta. Al cap d'uns 200 metres, aproximadament, tornem a trobar de nou, de manera precisa, el camí, la pista de muntanya. Al cap d'uns 2,2 km. arribarem a les restes del poble de Comiols, on podrem aparcar còmodament.

No tenen actualitzada la informació a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1719601.xml

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=20152

Està clar que en aquest dissortat reialme també en l’àmbit del Patrimoni històric, es fa realitat allò de “Pocs i mal avinguts”, oi?.

Quan al topònim Comiols , hom defensa un significat vinculat amb la presencia de la planta de comí “ lloc on hi ha molt comí”.

Poseu la Noguera  a la vostra agenda. Eviteu   - si sou catalans, amb cognoms catalans - viatjar fora de Catalunya,  i molt especialment anar a Palència, almenys fins que la justícia actuï contra l’inefable Pablo Casado “ el sembrador d’odi “ . Eviteu relacionar-vos amb aquest gent.

 

IN MEMORIAM DE L’HOTEL INTERNACIONAL. PUIGCERDÀ. LA CERDANYA

 

L’Àngel Canut, pública una fotografia del Hotel Internacional de Puigcerdà

http://hostals.blogspot.com/2016/12/hotel-internacional-puigcerda.html

Patrimoni Gencat en una descripció telegràfica; Edifici de planta baixa i tres pisos. És de planta rectangular. A la façana principal hi ha tres frontons de coronació, i un cos afegit a la planta baixa

 

Disposició simètrica de les obertures, que són verticals emmarcades amb granit.

La fotografia de Francina Casasayas Guillen, de l’any 1986. Vista de l'edifici, evidencia les transformacions que s’han fet a l’edifici

La María Dolores Vázquez, deixa un comentari; és una pena, està en  un bon lloc, és gran, però,  ..., tot acaba.

El Santi Soldevila, deixa una reflexió; I tant abandonat que esta ara oi?

https://www.diaridegirona.cat/comarques/2012/05/28/incendi-afecta-part-d-hotel-49374835.html

No trobava imatges del incendi.

LA CAPELLA DE SANT ANTONI ABAT DE LA MASIA DE CORREGÓ. LA PORTELLA. EL SEGRIÀ.

 Llegia,  La gran masia és de disposició tancada, amb pati central, i de reforma rectangular, que té diferents edificis i residència: molí, granja, cases pels mossos, capella. Actualment es troba molt modificada si bé encara conserva restes de les parets medievals fetes amb pedra.

 

Dintre de la masia hi ha una petita capella de la que no se’n esmenta l’advocació, ho demanarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa deCatalunya ( Arxiu Gavín )  .

Com tenen per molt bon costum, em contestaven a volta d’email, capella de Sant Antoni Abat. 

La seva construcció és d'època molt recent, no és l'antiga capella de la masia. És de planta rectangular feta de maçoneria i totxo, arrebossada.

Destaca la façana amb la porta de mig punt amb guardapols per mènsules i a sobre un rosetó de gust gòtic.

Actualment es troba fora de culte

Poseu el Segrià, Lleida, Catalunya a la vostra agenda. 

SANT GABRIEL DE VECIANA. L’ANOIA

  

El Josep M Tarrida Escayola pública fotografies de la refeta ermita de Sant Gabriel  de la que Patrimoni Gencat, encara en diu ; bastida al segle XV. Era lloc de pelegrinatge penitencial.

Ruïnosa pels efectes de la pluja del 1969 que va fer caure la teulada i del foc del 1980 que va fer malbé l'interior.

Edifici de planta rectangular i que estava coberta a dues vessants. Porta adovellada d'arc rebaixat. Exteriorment havia estat arrebossada. Al seu davant hi ha un petit recinte delimitat per una tanca de pedra. A l'interior es veuen restes d'una volta de canó feta de maó i es conserven parts de l'enguixat de les parets tot molt malmès.

Fotografia de Lourdes Ferrer i Huguet.       1983. Vista del interior de  l'edifici

El 29 de setembre de 2019 es va reobrir la capella ja restaurada després de tants anys de ruïna en una celebració presidida pel bisbe  de Vic, Romà Casanova i Casanova (Deltebre, 29 d'agost del 1956). Desconeixem la situació registral de l’edifici, si algú en té noticia agrairem ens ho feu saber a l’email castellardiari@gmail.com

http://veuanoia.cat/festa-grossa-a-veciana-per-la-recuperacio-de-la-capella-de-sant-gabriel/

Poseu l’Anoia a la vostra agenda. Eviteu   - si sou catalans, amb cognoms catalans - viatjar fora de Catalunya,  i molt especialment anar a Palència, almenys fins que la justícia actuï contra l’inefable Pablo Casado “ el sembrador d’odi “ . Eviteu relacionar-vos amb aquest gent.

ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. EL VILAR. CASTELLBELL I EL VILAR. EL BAGES MONTSERRATÍ.

Jordi Contijoch Boada . Vista interior de l'església.

El Jesús Escoda Prats, retratava amb més detall l’altar major, això em permetia confirmar que l’advocació titular és l’Assumpció de la Marededéu, dita Santa Maria, perquè és la forma en la que se la designa normalment en llengua castellana, llengua que com és públic i notori, ens imposaven – i ens volen continuar imposant – “ manu militari" - formula llatina, que avui  s’expressa com de “ forma Putinesca”  - des del REINO DE ESPAÑA 

El lloc del Vilar és conegut documentalment des del 1047. Hi ha quan al topònim algunes teories molt divergents : Una li adjudica un origen romà, i troba l’explicació d’aquest plural en la suma de Vil·les = Vilar ; el lloc sens dubte fou habitat en el període de la dominació romana, però se’ns fa difícil d’explicar aquesta teòrica suma de Vil·les, tant allunyada de les millors terres de conreu que eren lògicament prop del riu. Una segona explicació vindrà per la denominació Vila, d’origen clarament sarraí, i que derivada del prefix Vin = fill, acabarà tenint en el nostre país, un sentit d’origen i/o procedència; així el topònim serviria per diferenciar els de dalt [ El Vilar ], dels que vivien prop del riu, els de Castellbell.

Crida particularment l’atenció l'església de Santa Maria del Vilar; amb un campanar de disseny romàntic ,  construït l'any 1910 per l'arquitecte manresà, Ignasi Oms Ponsa (Manresa 25 de gener de 1863 - Barcelona, 21 de juliol de 1914). ; malgrat la seva aparença moderna, aquesta és una de les esglésies més antigues del terme municipal. Apareix documentada el 1047; l'edifici actual fou construït l'any 1780 i posteriorment s'hi feren ampliacions. Aquest temple situat dalt d’un turó a l'esquerra del Llobregat, constitueix un mirador excepcional de la serralada Montserratina; actualment la seva fàbrica impressionant, atès el minso nombre d’habitants censat l’any 2.006, 49 en total, constitueix una senyal d’identitat per aquest antic nucli del Vilar, reduït avui a la categoria de barri.

A la segona meitat del segle XIX, l'antiga església sufragània de Santa Maria del Vilar es va independitzar de Castellbell i el poble va adquirir importància a partir de l'obertura del ferrocarril de Barcelona a Saragossa el 1859, que va establir justament al Vilar l'estació dita de Monistrol, a l'indret que actualment no és més que un raval del Borràs. Des d'aleshores, al peu del turó i vora el riu, van sorgir les colònies industrials de la Bauma, el Borràs i el Burés que aprofitaven la força del riu per a les seves fàbriques. El 1961, la parròquia del Vilar fou transferida al Borràs.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-vilar

Pujava fins al turó per recollir la imatge d’aquesta església, que de forma clara, potser com en cap altre lloc, fou construïda per tal que al entrar i/o al sortir, sempre, sempre, s’ofereix davant els ulls l’espectacle meravellós de Montserrat.

Afegiré Santa Maria del Vilar a la llista d’esglésies, temples, ermites, capelles, i llocs d’oració que conformen l’eremitori de la Santa Muntanya.

No li falten, ben al contrari atractius a Castellbell per a fer-li més d’una visita; el Vilar que forma avui part del nom de la població, no és amic lector el de menor importància.

La recomanació de sempre, feu un forat a la vostra agenda per arribar-vos fins aquesta població.

El món no volta rodó, ens hauran d’explicar però, els motius pels quals “ el nou Judes” , ha canviat de criteri en relació al Sahara, i creuem els dits perquè aquesta acció “ Putinesca” , no provoqui més dificultats econòmiques a persones, famílies, i empreses, oi?. 

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA INACABADA DE TORREBESSES. EL SEGRIÀ

 

Llegia astorat;  la mal dita “ església Nova “, es va començar a construir l’any  1869 - al cens de  1857, constaven 882 ànimes - quan el poble va tenir la necessitat d'una església més gran a causa de l'augment de població.

 

 Havia de ser pagada amb les aportacions de tots els veïns.

La persona que va impulsar la idea va ser l'alcalde Tomàs Ballesté . ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com - , juntament amb el rector i el bisbe de Lleida, Dr. Marià Puigllat i Amigó (Tona, Osona, 26 d'agost de 1804 - Roma, 3 de febrer de 1870).

 

El dia 24 de setembre de 1869 es va beneir la primera pedra. El pressupost de la nova construcció va ser de 105.000 pessetes aproximadament.

Havia de ser tota de pedra picada i prometia esdevenir un exemple únic a les nostres contrades a les acaballes del segle XIX.

El projecte es va començar amb empenta, però al cap d'un any es va parar. El motiu de l'aturada va ser la crisi econòmica que va seguir als intensos freds i gelades de l'hivern del 1869-1870 que malmeteren molt la producció agrícola i provocaven un gran daltabaix al poble. A més, hi havia un clima de divisió i inseguretat en la situació política del país

 

L'alcalde va haver de vendre les seves finques per fer front al deute que havia provocat la construcció d'una part de l'església, això – que l’honora a ell -  va suposar la seva ruïna.

 

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=14679

La plaça que s'ha construït en l'interior de les parets d'aquesta església porta el nom de l'alcalde que es va arruïnar: "Tomàs Ballesté". Cal remarcar que els vilatans també l'anomenen: "l'Església Nova."

http://www.patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=205

Torrebesses tancava l’exercici 2021 amb 298 – desanimats – veïns de dret, que només en ocasions excepcionals omplen  l’Església de Sant Salvador de Torrebesses (o la Transfiguració del Senyor).

https://www.cataloniasacra.cat/llocs/esglesia-de-sant-salvador-de-torrebesses-o-la-transfiguracio-del-senyor/276/l_ca

Quan al topònim el diccionari català valència balear ens diu que  VESSA, deriva etimológicamente del llatí vĭtĭa, forma plural o feminitzada de vĭtĭum, ‘vici’.

Poseu Lleida a la vostra agenda.

Demaneu a cada poble, vila o ciutat , on era l’edifici de les escoles abans de la dictadura franquista