dijous, 20 d’octubre del 2022

CASA PAULET. ARTIES. VAL D’ARAN

 

El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de la CASA PAULET  ( Ço Paulet ) al poble d'Arties a la  Val d'Aran ).




Patrimoni Genat ens en diu ; casal d'època renaixentista (segle XVI) (L'obra és datada entre els anys 1549 i el 1568 segons la llinda de la porta exterior).


De planta rectangular i dimensions considerables, composta de planta baixa, dos pisos i humeral. Conserva el típic coronament esgraonat del capcer i aixopluga una coberta de doble vessant, d'encavallades de fusta i teulada de llicorella. La façana lateral, però, sembla indicar que en origen tenia només dues plantes. Cantonades reforçades i obertures de fàbrica. A part d'una espitllera de fàbrica que a més de motllures tallades a bisell i sanafetes extradossades que acaben en angle recte, incorporen ornamentació en les bases de bandes o de sogues.

 

El més destacable són els notables finestrals amb les motllures treballades. Dues de les finestres de la façana que dona al carrer Major són amb el mainell i el travesser de pedra. Al costat tenen, una dos relleus encastats al mur amb caps humans de tipus grotesc; i l'altra un escut heràldic amb motius diversos (barres en el panell 2 i 3, escacs i estels) al capdamunt. 




A la façana principal hi ha una tercera finestra amb el marc esculpit de pedra. 


Sobre el portal d'entrada , al pati, hi ha una llinda datada el 1561.

 

dimecres, 19 d’octubre del 2022

AQÜEDUCTE DE PASSERELL. MOIÀ. EL MOIANÈS

 

El Joan Tarroia, publica fotografies de l’aqüeducte de Passerell  al terme de Moià




El Mapa de Patrimoni ens diu ; aqüeducte de dos ulls d'uns 6 metres d'alçada i 30 metres de llarg, de pedra gres que es troba enmig del torrent de Passerell.


Enmig de l'aqüeducte hi ha un arc de descàrrega que no ha estat tapat . A la dreta d'aquest arc, a la banda sud, hi ha una pedra regular quadrada amb una inscripció que conté una creu i la data de 1750, possiblement la data de construcció.





L'aigua circulava per una conducció feta amb diverses peces de pedra tallada en forma semicilíndrica, d'uns 25 cm d'amplada a la part superior (perfil en U).




Sembla que recollia una part de l'aigua que anava al molí Vell de Passerell i la desviava cap als camps de la riba dreta, just a sota de la masia de Passerell.


El Moianès és una “ caixeta de sorpreses”, oi?

dimarts, 18 d’octubre del 2022

ELS “ COL·LEGIS NOUS” . EL PRAT DE LLOBREGAT. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica, son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi


El Joan Dalmau Juscafresa m’enviava un enllaç amb imatges i dades de l’escola Joan Maragall del Prat de Llobregat.




El projecte inicial va ser encarregat a l’arquitecte municipal Emilio Gutiérrez Díaz ( L’Havana, Cuba;   1898 + Hondarribia, País Basc,  1965 )    , l’any 1932. Però, el projecte definitiu serà el confeccionat per l’arquitecte interí del moment, Joaquim Moragas Ixart ( Barcelona 1897-1970) .

https://www.elprat.cat/cultura/patrimoni-cultural/el-teu-carrer-arquitecte-moragas

 

 L’any 1935, l’escola s’inaugurà amb el nom de Pompeu Fabra.

 

La deficient situació escolar que es patia al Prat de Llobregat era extensible a altres municipis. La política educativa va ser una de les prioritats del període republicà, des del primer moment. La República no només donà un important impuls a l’educació sinó que afrontà la necessitat de construir nous centres escolars de caràcter públic per tot el territori català i espanyol. A molts municipis, aquests centres van ser coneguts com a “col·legis nous”, tal i com va passar al Prat amb l’escola Joan Maragall. Des de la seva inauguració i fins avui, una bona part de la població coneix aquest centre amb el nom de “col·legis nous”.

dilluns, 17 d’octubre del 2022

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE CERVIÀ DE LES GARRIGUES.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.


Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.


Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.


En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.


En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS SON PROVOCATS.

Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ


Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica, son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi

 

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges i dades de l’edifici de la Casa de la Vila de Cervià de les Garrigues que aixoplugava en el seu moment les escoles i la casa del mestres.




L'any 1911 l'Ajuntament veu la necessitat de construir una nova casa consistorial i unes escoles i l'any següent n'encarrega el disseny a l'eminent Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 13 de setembre de1869 - Lleida, 1951) , arquitecte municipal de Lleida entre 1906 i 1941. Al seu projecte i malgrat que els recursos eren escassos, Morera hi justifica la necessitat de conferir grandiositat en tant que edifici públic. Les obres s'inicien al 1912, amb picapedreres del poble, i altres de Torres de Segre, l'Albi i Lleida. S'inaugura al 30 de setembre de 1913 en presència de Francesc Macià  Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859[1] – Barcelona, 25 de desembre de 1933), llavors Diputat a Corts. L'arquitecte pensava ubicar una plaça enfront però això no es poder va dur a terme i l'edifici ha quedat emplaçat entre carrers que n'impedeixen la completa contemplació.

 

El moment de bastir l'edifici, inicis del segle XX, fou un moment dinàmic per Cervià ja que a part de fer l'ajuntament, es millorà el sistema d'abastiment d'aigües, la xarxa de clavegueram i es crearen la coral " Rossinyol de les Garrigues" (1911), el Sindicat Agrícola i Caixa Rural (1914) ,obra de Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973)  i el Club de Futbol (1921), entre moltes altres entitats.


És un dels edificis modernistes més interessants de les Garrigues amb una vistosa façana principal de 29 metres de llarg. De grans dimensions, la seva silueta en pedra vista destaca dins del nucli històric, proper a l'església. Es tracta d'un edifici en tres naus, essent la central més alta, de planta baixa i dos pisos i golfes. A les naus laterals, de planta baixa i un pis, hi havia les escoles. Al cos central hi havia: el jutjat, dos calabossos i una sala per a cobrar impostos a la planta baixa; la sala de plens, obert a una balconada correguda, i quatre sales polivalents d'ús administratiu, al primer; els habitatges dels mestres al segon; i l'habitació de l'agutzil, al tercer. Destaca el treball de la pedra (extreta majoritàriament de la vall del Perer, partida del municipi), treballada diversament per aconseguir un joc de textures de gran efecte decoratiu i alhora austera i de poc cost econòmic. La decoració escultòrica en obertures, sòcols i cantonades buixardades al bast, ens mostra l'enginy de l'arquitecte i la traça dels picapedrers. El resultat final és un conjunt en harmonia, sòlid, i equilibrat. Les obertures del cos central a la planta baixa i primer pis, és a dir, els accessos i finestrals de la planta baixa i les tres obertures de la balconada, són d'arc de mig punt talment com tres obertures del primer pis de la façana lateral. Les tres obertures del balcó es remarquen amb un guardapols amb motllura conopial als costats i un arc mixtilini a l'obertura central. De la balconada també destaca el balustre de pedra, suportat per quatre mènsules i vuit cartel·les amb funció ornamental. L'altre tret característic són les finestres que s'obren a les tres façanes: a la planta baixa són formades per una composició de tres finestres verticals emmarcades per pedra buixardada al bast i rematades per un arc conopial; a la planta primera la composició és de dos finestres; a la planta segona, finestres aïllades i a la planta tercera, una vistosa galeria correguda. Tot plegat, són trets estilístics de l'arquitectura medieval de gust neoromànic i neogòtic, que recupera el modernisme per mostrar més solidesa i majestuositat.

 

L'edifici ha sofert modificacions al llarg del temps però respectant-ne sempre l'essència, sobretot la sala de sessions que tot i renovada ha mantingut el paviment i la fusteria original. Altrament, les escoles es van traslladar en un altre emplaçament.


https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6507-cat-casa_de_la_vila_de_cervi_de_les_garrigues_.htm


https://www.icgc.cat/bd/pubs/nomenclator/garrigues/cervia_garrigues.pdf


Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista. Esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com


Catalunya us ho agrairà

 

diumenge, 16 d’octubre del 2022

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU I MÉS TARD A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL DE SANSOR. PRATS I SANSOR. LA CERDANYA “OBLIDADA”.

 

El Vicent Miralles Tortes, pública fotografies  de les ruïnes de l’antiga església de Sansor , situades en el poblet homònim, localitzat a la plana, vora el riu Segre, pertanyen ara al municipi de Prats i Sansor, a la comrca de la Cerdanya.







Catalunya Romànica expkica que  a la darreria del segle XII, el temple de Sansor fou saquejat pels exèrcits del comte Ramon Roger de Foix i del vescomte Arnau de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara, i se n’emportaren tots els ornaments. Cal lamentar que el document manqui de precisió sobre els ornaments que van extreure de l’església romànica, perquè s’hauria conservat una llista d’objectes de culte d’època romànica.

 

Per un document datat l’any 1290, hom sap que l’església de Sansor era dedicada a santa Maria i que era sufragània de l’església d’Isòvol; segons aquesta escriptura, Ramon Pere, rector de l’església de Sant Miquel d’Isòvol, arrendà a Pere Alrana, prevere, des de la festivitat de sant Joan fins a dos anys, les dècimes, les primícies, les oblacions i tots els altres drets que rebia de l’església d’Isòvol i el seu terme, i també de l’església de Santa Maria de Sansor. En l’escriptura es posava com a condició que Pere Alrana servís bé i decentment les dites esglésies, prestés els serveis litúrgics acostumats i donés alberga al bisbe, el degà i els seus delegats. El dit prevere havia de pagar cada any a Ramon Pere un modi de blat i tretze de sègol a recta mesura de Puigcerdà. Aquest pacte, fet per a les esglésies d’Isòvol i de Sansor, s’explica per la proximitat d’ambdós temples, separats únicament pel Segre.

 

L’església de Santa Maria de Sansor, que posteriorment fou posada sota l’advocació de sant Miquel, fou objecte de moltes deixes testamentàries, entre les quals hom pot citar la de Bartomeua, esposa de Pere Bernat d’Isòvol, que en el seu testament atorgat el 18 de setembre de 1302 llegà a Santa Maria de Sansor una aimina de sègle.

 

L’erudit Albert Salsas (Palau de Cerdanya, 26 de febrer del 1864 - 4 de juny del 1940) que visità l’església a la fi del segle passat, no digué absolutament res del mobiliari i indicà només que l’edifici tenia una volta de canó i la porta d’entrada situada a la façana de ponent, la qual era coronada per un campanar d’espadanya amb una sola obertura.

 

L’església va ser malmesa  en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC  de la II República, i actualment és arruïnada i amb la volta enfonsada.

Amb els vestigis que han restat, és difícil de dir què queda de l’època romànica, però, tot i així, és evident que l’església ja no conservava l’absis semicircular, ja que les restes visibles de la capçalera dibuixen un absis carrat.

Les restes de la porta, al mur de ponent, apunten a una reforma practicada durant el segle XVII.

dissabte, 15 d’octubre del 2022

SANT JULIÀ DE TARTERA O DE L’ALIER. DAS. LA CERDANYA

El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia del   temple de Sant Julià de Tartera, al terme de Das a la comarca de  la Cerdanya,  a la Catalunya Romànica expliquen que  fou totalment restaurat durant la dècada dels vuitanta.


És un edifici que mostra el cas curiós d’església de dues naus desiguals, capçades a llevant per dos absis semicirculars. Sembla que la nau petita, adossada al mur nord de la més gran, va ser afegida amb posterioritat, però ambdues corresponen a una construcció romànica bastida possiblement dins el segle XII i estan aixoplugades sota la mateixa coberta, que des de la nau gran allarga el vessant nord per cobrir la petita.

 

Els absis se situen l’un a continuació de l’altre, gairebé tangents, i el petit topa amb l’arrencada del gran sense imbricar-se, de manera que hi carrega superficialment sense que es corresponguin les filades de l’un i l’altre. La diferència d’alçada dels dos determina el pendent del vessant de la teulada. Ambdós tenen volta de quart d’esfera i una finestra al mig, però de característiques diferents. L’obertura de l’absis gran té els brancals de pedra tosca, l’arc monolític i una filada de carreus per ampit, mentre que la de l’absis petit té els brancals, les dovelles de l’arc i l’ampit, tot de pedra tosca. Els murs dels absis només tenen 0, 95 m de gruix i són fets de carreus de pedra calcària ben desbastats, de mides no gaire grans, col·locats en filades regulars de diferents alçades.

        

 


Els murs de les naus, originàriament, devien ser també de 95 cm de gruix, però han estat molt engruixits i parcialment refets. La nau gran devia ésser coberta originàriament amb volta de canó de perfil semicircular i, més tard, amb una altra de perfil apuntat recolzada sobre una filada d’arcs formers situats a cada costat de la nau, que reforçaven les parets. Aquests reforços disminueixen en conjunt la llum de la nau i la deixen més estreta que l’absis, cosa que crea un efecte visual estrany.

        

 




Jordi Contijoch Boada.     2010. Vista interior de l'església.


La nau petita es comunica amb la gran mitjançant una arcada. Aquesta nau és tan ampla com llarga i és coberta amb una volta de quart de cercle per no limitar l’alçada de l’arcada esmentada. La fàbrica és de diferent factura que la de la nau gran i les parets s’uneixen deficientment amb l’absis.

 

L’accés al temple s’obre al mur de tramuntana, i és resolt amb una porta de dos arcs en gradació que arrenquen d’impostes aixamfranades. A la part interior, la porta conserva la polleguera a terra i a dalt un ganxo de pedra per a subjectar els banyots. En el mur hi ha senyals d’haver-hi hagut un porxo davant de l’entrada.

 

La façana de ponent de la nau gran és totalment cega i és coronada per un petit campanar d’espadanya, i la de la nau petita té una finestreta d’esqueixada simple.


Sant Julià havia estat església parroquial si bé actualment resta sense culte. Era esmentada ja en el 819 en l'acta de Consagració de la Seu d'Urgell. Pertany a la finca particular de Ca l'Alier.


Quan al topònim Tartera, munt de pedres; extensió de terreny cobert de pedregam desprès dels cims, d’etimologia desconeguda probablement preromana

 

 

divendres, 14 d’octubre del 2022

SANT VIVENÇ DE FALGONS. SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR. EL PLA DE L’ESTANY

 

La Montserrat Anguila Presas, pública una fotografia de la façana de l’església de Sant Vicenç de Falgons, etimològicament “ veral on abunda la falguera” , al terme de San Miquel de Campmajor, a la comarca del  Pla de l’Estany.




https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-vicenc-de-falgons-sant-miquel-de-campmajor

Diu que és un edifici d’una nau amb absis semicircular a la banda de llevant, i una porta lateral a migdia. La planta actual deu la seva configuració a les capelles afegides a banda i banda de la nau. La coberta ha estat sobrealçada, i sobre una capella lateral s’afegí, al segle XVIII, un campanar.

 

La volta, construïda amb plec de llibre, és apuntada, la qual cosa permeté obrir un ull de bou entre aquesta i la coberta de l’absis, format per un quart d’esfera bastit amb carreus de pedra ben tallada.

 



En conjunt, la construcció és realitzada amb carreu de pedra sorrenca, d’uns 20 × 30 cm, i el parament vertical és coronat per una imposta en cavet de concavitat molt lleugera, que a l’absis és més alta que a la nau, tant a l’exterior com a l’interior. L’època en què fou construïda se situa al primer terç del segle XII