Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars
anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en
aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “
senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones
i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva
comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la
nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email
castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques
relatives a l’edifici.
Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda
poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major
esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS
SON PROVOCATS.
Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ
Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica,
son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi
El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges i dades de l’edifici de
la Casa de la Vila de Cervià de les Garrigues que aixoplugava en el seu moment
les escoles i la casa del mestres.
L'any 1911 l'Ajuntament veu la necessitat de construir una nova casa
consistorial i unes escoles i l'any següent n'encarrega el disseny a l'eminent
Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 13 de setembre de1869 - Lleida,
1951) , arquitecte municipal de Lleida entre 1906 i 1941. Al seu projecte i
malgrat que els recursos eren escassos, Morera hi justifica la necessitat de
conferir grandiositat en tant que edifici públic. Les obres s'inicien al 1912,
amb picapedreres del poble, i altres de Torres de Segre, l'Albi i Lleida.
S'inaugura al 30 de setembre de 1913 en presència de Francesc Macià Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21
de setembre de 1859[1] – Barcelona, 25 de desembre de 1933), llavors Diputat a
Corts. L'arquitecte pensava ubicar una plaça enfront però això no es poder va
dur a terme i l'edifici ha quedat emplaçat entre carrers que n'impedeixen la
completa contemplació.
El moment de bastir l'edifici, inicis del segle XX, fou un moment dinàmic
per Cervià ja que a part de fer l'ajuntament, es millorà el sistema
d'abastiment d'aigües, la xarxa de clavegueram i es crearen la coral "
Rossinyol de les Garrigues" (1911), el Sindicat Agrícola i Caixa Rural
(1914) ,obra de Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de
1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) i el Club de Futbol (1921), entre moltes
altres entitats.
És un dels edificis modernistes més interessants de les Garrigues amb una
vistosa façana principal de 29 metres de llarg. De grans dimensions, la seva
silueta en pedra vista destaca dins del nucli històric, proper a l'església. Es
tracta d'un edifici en tres naus, essent la central més alta, de planta baixa i
dos pisos i golfes. A les naus laterals, de planta baixa i un pis, hi havia les
escoles. Al cos central hi havia: el jutjat, dos calabossos i una sala per a
cobrar impostos a la planta baixa; la sala de plens, obert a una balconada
correguda, i quatre sales polivalents d'ús administratiu, al primer; els
habitatges dels mestres al segon; i l'habitació de l'agutzil, al tercer.
Destaca el treball de la pedra (extreta majoritàriament de la vall del Perer, partida
del municipi), treballada diversament per aconseguir un joc de textures de gran
efecte decoratiu i alhora austera i de poc cost econòmic. La decoració
escultòrica en obertures, sòcols i cantonades buixardades al bast, ens mostra
l'enginy de l'arquitecte i la traça dels picapedrers. El resultat final és un
conjunt en harmonia, sòlid, i equilibrat. Les obertures del cos central a la
planta baixa i primer pis, és a dir, els accessos i finestrals de la planta
baixa i les tres obertures de la balconada, són d'arc de mig punt talment com
tres obertures del primer pis de la façana lateral. Les tres obertures del
balcó es remarquen amb un guardapols amb motllura conopial als costats i un arc
mixtilini a l'obertura central. De la balconada també destaca el balustre de
pedra, suportat per quatre mènsules i vuit cartel·les amb funció ornamental.
L'altre tret característic són les finestres que s'obren a les tres façanes: a
la planta baixa són formades per una composició de tres finestres verticals
emmarcades per pedra buixardada al bast i rematades per un arc conopial; a la
planta primera la composició és de dos finestres; a la planta segona, finestres
aïllades i a la planta tercera, una vistosa galeria correguda. Tot plegat, són
trets estilístics de l'arquitectura medieval de gust neoromànic i neogòtic, que
recupera el modernisme per mostrar més solidesa i majestuositat.
L'edifici ha sofert modificacions al llarg del temps però respectant-ne
sempre l'essència, sobretot la sala de sessions que tot i renovada ha mantingut
el paviment i la fusteria original. Altrament, les escoles es van traslladar en
un altre emplaçament.
https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-6507-cat-casa_de_la_vila_de_cervi_de_les_garrigues_.htm
https://www.icgc.cat/bd/pubs/nomenclator/garrigues/cervia_garrigues.pdf
Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors
a la dictadura franquista. Esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Catalunya us ho agrairà
