HOSPITAL GERIÀTRIC DE CAMPRODON. HISTÒRIA

 

Llegia que l’edifici destinat ara a Hospital Geriàtric de Camprodon fou construït el 1931 com a hospital general pels arquitectes Jaume Torres i Grau (Barcelona, 1879-1945), i Josep Torres Clavé  ( Barcelona 31/08/1906 + Els Omellons 12/01/1939)

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Ripoll&page=4&pos=40

L’hospital atenia a  més dels malalts locals, durant el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  - episodi criminal que els historiadors feixistes batejaven com “ Guerra Civil” ,  i la posterior II  guerra mundial , va rebre molts soldats i “ maquis “  ferits. Rebien la primera atenció, els casos més complicats  però, eren evacuats a hospitals militars més preparats.

la paraula "maqui" ve d'una expressió corsa sencera, piglià a machja, que significa refugiar-se al bosc per a no caure en mans de les autoritats o, en cas d'una vendetta, de la màfia.

 Passats els conflictes bèl·lics,  l'hospital massa petit va decaure i va ser convertit en asil per a gent gran i invàlid

El pintor Darius Vilàs i Fernández (Barcelona, 1880 - 1950) va fer donació de dos quadres pintats al fresc per a les dues sales grans.

El pintor Manel Surroca i Claret (Camprodon, 15 de febrer de 1917 - Barcelona, 22 desembre 2007) va donar el quadre “Les edats de la vida”

L'any 1981 es va ampliar l'hospital en construir una ala esquerra dotada entre d'altres de quiròfan, ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SENET ADVOCADA A SANTA CECÍLIA, VILALLER. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-cecilia-de-senet-vilaller

https://www.youtube.com/watch?v=h_rV-oHXlAA

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16137

Santa Cecilia és l’església és la parroquial del poble de Senet, població situada a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana que es troba damunt del con de dejecció del barranc de Senet. L’església, amb el cementiri, és a la part alta del nucli.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, precedit per un doble arc presbiteral. La nau és coberta amb una volta de canó reforçada per dos arcs torals i l’absis amb volta de quart d’esfera. Els murs perimetrals han estat modificats per l’obertura de capelles laterals i l’afegitó d’una sagristia. L’església presenta, en conjunt, un bon estat de conservació. L’edifici ha tingut diverses reformes, la darrera de les quals, la rehabilitació del teulat, es va fer l’any 1986 amb peces de pissarra de factura industrial.

 

L’aparell és format per diferents tipus de carreus, amb predomini dels granits, que formen filades horitzontals. Els murs perimetrals, regruixats, són compostos en alguns llocs per blocs quasi ciclopis.

 

L’absis, sense cap decoració, té una finestra axial d’una sola esqueixada amb un arc monolític de mig punt. És l’única finestra original de l’edifici. És protegit a l’exterior per un mur de contenció de formigó que en recorre, a poca distància, el perímetre.

 

L’accés a l’interior de l’església s’efectua per mitjà d’una porta oberta al mur sud a ponent del campanar, aixoplugada per un porxo cobert amb volta de canó. La porta, amb tres arquivoltes de mig punt en degradació, presenta un arc tòric que es recolza sobre columnes monolítiques amb bases motllurades que sostenen capitells de decoració geomètrica.

 

El campanar, de base quadrada, massís i robust, es troba actualment incorporat a l’església. Consta de tres pisos, l’últim amb maquinària de rellotgeria i dues campanes del segle XIX. El coronament és piramidal.

 

Aquesta església ha estat molt transformada. A la planta s’incorporaren les capelles laterals, que foren allargades posteriorment alhora que es dotava d’un cor i d’un fris decorat amb dentellons que recorre l’interior de la nau des del cor fins al presbiteri.

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

 Tot i les transformacions sofertes, l’estructura absidal permet de considerar que l’església original fou bastida dins els corrents dominants de l’arquitectura del segle XI.

Ens agradarà rebre els Goigs que es canten en aquesta església a l’email castellardiari@gmail.com

Segons reporta una làpida situada a l’atri de l’església, estudiada per Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire, 1907 - Lleida, 1990), l’any 1632 el poble de Senet sofrí una gran allau de neu i pedres que s’emportà cases i bordes, de manera que cap al 1633 Sant Cecília de Senet fou en part refeta (voltes i campanar)

Josep Lladonosa i Pujol (Alguaire, 1907 - Lleida, 1990)  defensava ;  "no és gens inversemblant que l'església actual sigui l'antiga església monacal de Sant Andreu de Barravés, l'absis, els arcs (lleugerament de ferradura) i l'aparell arquitectònic corresponen a construccions del preromànic. El portal és ja romànic".

http://www.xtec.cat/insjoseplladonosa/centenari/08-historiador.htm

El topònim Senet  està envoltat de dubtes :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=38325

 Que Santa Cecilia  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami ,  saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

ESGLÉSIA DE SANT JAUME DE REMOLINS. TORTOS. L’EBRE JUSSÀ

 

Joan Montcada i Planes (Barcelona, 24 d’agost de 1925 — Barcelona, 18d’octubre de 2017)va ser l’autor dels frescs que es troben a l’església deBetlem de Barcelona, a Tortosa, Vinaròs, Cubelles, Castelló de la Plana, SantJaume de Remolins, Olivella, Diputació de Barcelona, Puigcerdà i la facultat deBelles Arts de Barcelona, entre d’altres.

Patrimoni Gencat, sens dubte per la ubicació de l’església a la  Plaça de la Immaculada, li adjudica aquesta advocació,  està dedicada però, a l’apòstol Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC).

La descripció diu;  edifici de planta rectangular amb presbiteri també rectangular, capelles entre contraforts i un atri als peus, sota l'espai ocupat pel cor. A la dreta del presbiteri hi ha una capella aïllada del conjunt espacial i a l'esquerra hi ha la sagristia. Els trams es troben diferenciats a la nau mitjançant arcs apuntats tipus diafragma que arriben fins a terra. La volta de cada tram barreja creueria i llunetes. Les capelles s'obren a la nau mitjançant arc apuntat, però tenen el sostre amb llinda.

L'exterior reflecteix l'estructura interior, els contraforts de separació entre capelles són molt prims. La façana, orientada a l'Oest, és molt austera i presenta només motllures emmarcant la portada que reflecteixen l'estructura interior del temple. A Nord s'aixeca un campanar massís, tot d'un cos, de galeria superior coberta amb arcades regulars i esveltes. Les finestres, només a la nau, són petites i en forma d'arc apuntat. La teulada és de doble vessant a la nau i d'una sola a les capelles.

Cap dada de l’autor, sabem que s’aixecava desprès de la victòria dels sediciosos feixistes, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República. Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com de l’autor, possiblement un dels arquitectes de Regiones Devastadas.

  Que l'apòstol Sant Jaume el Major     i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

MAREDEDÉU DE LA TORRE. ÀREU. ALINS DE LA VALLFERRERA EL PALLARS SOBIRÀ

 

Llegia de l’església  advocada a la Marededéu de la Torre, a l’antic terme d’Àreu,  integrat ara al municipi d’Alins o Alins de la Vallferrera, a la comarca del Pallars sobirà, que  la construcció del temple degué anar lligada a l’existència de la propera farga de la Marededéu de la Torre, mal dita Santa Maria, que emprava el ferro procedent de les mines d’Ainet de Besan i del bosc de Virós.

Patrimoni Gencat explica que és un edifici  d'una sola nau amb absis semicircular a l'est cobert amb volta de quart d'esfera, precedit per un petit presbiteri amb volta de canó. La nau és dividida en dos trams construïts en diferents moments, el primer amb volta de canó, i el segon, ampliació posterior, amb coberta de fusta a dues vessants, ara ensorrada. A ponent, i descentrada respecte a l'eix de la façana, es troba la porta integrada per tres arquivoltes en degradació, la més exterior decorada amb una ziga-zaga incisa, la central amb esferes i llisa la interior. Les arquivoltes descansen en impostes i capitells llisos. De les columnes adossades als muntants sols en resten alguns fragments. Sota mateix del pinyó s'obre una diminuta finestra geminada. L'aparell és de carreus irregulars de llosa i d'altres ben tallats de pedra tosca als arcs de finestres i porta. El parament de la porta és arrebossat amb morter de calç. El sector de la porta presenta un major refinament respecte de la resta de l'edifici.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21022

L'església, a l'estar situada en un terreny inclinat, queda mig soterrada per la part de l'absis. S'han realitzat reformes a la coberta seguint l'estil tradicional de l'arquitectura pallaresa, amb una estructura de fusta i teules de llicorella.

Cal considerar aquest edifici com una obra pròpia de les formes que pren l'arquitectura del segle XII a les valls altes. Al nord hi ha adossada un borda que fa pensar que es tracta d'una antiga dependència.

Enfront mateix, a l'altre costat de riu i de la carretera, es trobava la Farga de Santa Maria.

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2018/11/santa-maria-de-la-torre-alins-pallars.html

https://www.catalunyareligio.cat/ca/coca-vi-santa-maria-torre-alins-vallferrera

Abans de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , que comportaria de facto la laïcització que vivim en l’actualitat , la gent dels pobles arribava a l’ermita en processó, amb les banderes de l’església i cantant el rosari de l’Aurora. Un cop davant l’ermita, s’esmorzava i en acabat s’assistia a la missa.

Després es preparava el dinar i es feien balls (ball pla, esquerranes i el ball de les cuineres, que només el podien ballar aquestes amb l’acompanyant que volguessin).

Després del dinar es descansava allà fins que les campanes tocaven les vespres. Dites les vespres i el Rosari, es feia una processó al voltant de l’ermita, en la que la imatge de la Marededéu era portada per quatre noies, les Priores de la Marededéu.

Un cop tornada la imatge, es berenava i després es tornava al poble.

Actualment l’aplec ha quedat reduït a la celebració d’una missa i posteriorment es reparteixen galetes i vi als assistents.

https://www.catalunyareligio.cat/ca/coca-vi-santa-maria-torre-alins-vallferrera

https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/alt_pirineu/coneix-nostra-feina/centre-de-documentacio/biblioteca_digital/patrimoni_cultural_i_immaterial/memoria-aplecs.pdf

El títol “ Marededéu “ és un dogma de l’Església catòlica  reconegut  solemnement al Concili d'Efes de l’any 431. En llengua catalana és el normatiu per referir-se a Maria, en altres llengües s’admet la forma “ Santa “, que entenem pretén menystenir la seva importància cabdal, i alhora palesa clarament els  valors masclistes d'aquella  cultura . La permanència almenys des de 1714 en terres catalanes, ha provocat que en molts casos s’admetés com a normal aquesta forma herètica.  L’Església al llarg de la seva existència ha reconegut i reconeix poques santes, dit això, i amb tots els respectes,  TOTES ELLES  son prescindibles, no però, la Marededéu, oi?.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25303

Que la Marededéu de la Torre  , i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

ANTIC PRIORAT DE TAULADELLS. GRA. TORREFETA I FLOREJACS. LA SEGARRA

  

Llegia a Patrimoni Gencat;    circulant  per la carretera. L-310 dir. Guissona. Camí a mà esquerra previ a l'entrada de Gra (500m.) ; enmig d'un camp s'endevinen les runes del que havia estat el Priorat de Tauladellls, del qual en resta ben poca cosa. Aquesta ermita ha estat construïda amb filades de carreus regulars molt ben escairats. Presenta una sola nau, que havia estat coberta amb volta de creueria, tot i que avui està pràcticament desapareguda i només se'n conserva un arc apuntat. Consta d'un absis recte i en aquest s'obra una fornícula amb un arc de mig punt. S'accedia a l'ermita per una porta rectangular amb llinda situada al N.O, però actualment és pràcticament inaccessible perquè les males herbes impossibiliten l'entrada.

Fotografia. Georgina Falip i Gerardo

EL priorat de Tauladells va ser fundat el 1248 amb una llicència del bisbe Ponç de Vilamur.

L'ocupaven un grup de monges agustinianes fins que el segle XV va passaar a mans de la Col·legiata de Guissona.

Prop es troben un parell de necròpolis :

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-tuladells-torrefeta

Havíem recomanat, i tornem a fer-ho, fer un tomb per Torrefeta i Florejacs,a la Segarra, i gaudir a cor que vols del seu vastíssim Patrimoni Històric. 

Molt recomanable la lectura de  l’excel·lent treball Arquitectura Religiosa,  Patrimoni de Torrefeta i Florejacs

Que la Marededéu de Tauladells  , i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

SANT ANTOLI. TERME DE MONISTROL DE MONTSERRAT. BAGES

És tracta d'una construcció d'estil romànic dels segle XIV, feta a instàncies del prior de Montserrat , Ramon Vilaregut, l’escut del qual figura sobre la llinda del portal. Actualment l’edifici presenta un estat de ruïna irreversible. Forma part de l’eremitori de Montserrat

Fotografia . Marcel'li Puigdellivol Prat

Les primeres notícies del municipi es remunten a l'any 888. En aquell moment el comte Guifred fa una donació al monestir de Ripoll que inclou algunes esglésies situades al cim i als peus de Montserrat. El nom Monistrol, però, no apareix fins al 942 en un document de compra que fa Cesari, fundador i primer abat de Santa Cecília. Quan al topònim hi ha força consens en fer-lo derivar del terme llatí monasteriolum, que podríem traslladar a l’actual català, com petit monestir.

L’abadia montserratina exercí la plena jurisdicció del lloc i terme de Monistrol durant un molt llarg període. El segle XIV es crea la vila de Monistrol a l'entorn del pont i del palau prioral. Sota el priorat de Bernat Escarrer (1300-1322) s'inicià la construcció del pont, que es finalitza, juntament amb el palau prioral, essent prior Jaume de Vivers, primer senyor feudal de Monistrol (1348-1375). L'acabament de les obres coindideix amb l'arribada a Monistrol de la pesta negra, que comporta una disminució important de la població: dels 158 fogatges del 1358 es passa a 97 el 1378. Durant el segle XV Monistrol viu una profunda crisi, de la qual se'n surt al segle següent, sobretot gràcies a la febre constructora d'aquest període. Al segle XVII Monistrol viu un notable creixement urbà, que té com a punts culminants la creació de la Plaça Pública, la Casa de la Vila i la Font Gran.

Durant el segle XVIII Monistrol experimenta un creixement demogràfic gràcies al desenvolupament agrícola, urbanístic i industrial de la vila. L'any 1787 s'arriba a la xifra de 1341 habitants. La industrialització del segle XIX arriba també amb força a Monistrol, fet que produeix un nou augment de la població que se situa en 2332 habitants a finals de segle. L'increment de l'activitat tèxtil i les obres que es fan entre 1920 i 1930 per fer arribar a Monistrol la carretera de Manresa i els Ferrocarrils Catalans dóna una nova empenta a la vila que arriba als 3497 habitants l'any 1935. Aviat, però, els estralls de la guerra fan abaixar el nombre d'habitants fins a 2299 l'any 1950. La represa de l'activitat industrial, l'arribada a finals dels cinquanta d'una onada immigratòria procedent del sud d'Espanya, la instal·lació de noves indústries i les necessitats sorgides a l'entorn del monestir han retornat a Monistrol un ritme estable d'activitat, que obre bones perspectives de cara al futur més immediat.

No podem parlar de Monistrol, sense recollir ni que sigui mínimament una mica d'història del Cremallera de Montserrat

Ja a l'any 1878 hi hagué un primer projecte d'unir Monistrol amb Montserrat mitjançant un ferrocarril de cremallera. Quan al 1859 entrà en servei la línia Barcelona-Saragossa es construí una carretera que unia aquest Ferrocarril amb el Monestir i tot i que eren 14 quilòmetres que s'havien de fer amb tartanes, l'afluència de pelegrins augmentà considerablement.

L'any 1882 es va autoritzar la construcció de la línia que fou inaugurada el 6 d'octubre de 1892 amb gran solemnitat i amb la participació de rellevants prohoms de l'època.

El recorregut total arribà a tenir un total de 8624 metres. Hi havia quatre estacions i un baixador; es sortia de Monistrol nord i al quilòmetre 1,8 es trobava el baixador de la Bauma. Després venia l'estació de Monistrol-Enllaç on el Cremallera es trobava amb la línia dels Ferrocarrils Catalans. Després de travessar al riu Llobregat per un magnífic pont de ferro, s'arribava a l'estació de Monistrol-Vila on hi havia el dipòsit de material i els tallers; al quilòmetre 6 començava un tram de 1.300 metres de via doble per permetre l'encreuament de combois; i finalment, després de travessar al túnel dels apòstols, el Cremallera arribava a l'estació de Montserrat que es trobava a una alçada de 710 metres. La durada del viatge era d'una hora aproximadament.

Un element que feia del Cremallera un cas únic al món era el famós gosset guardabarreres; quan el comboi creuava el pas a nivell de la carretera de Montserrat, aquest gosset, que havia estat ensinistrat per l'autèntic guardabarreres , es mantenia dret sobre dures potes mentre aguantava el banderí que donava pas al tren. Llavors, els viatgers des dels vagons l'hi llençaven monedes. Era realment una estampa pintoresca esperada per tothom.

El material mòbil l'arribaven a compondre vuit locomotores i 23 cotxes de viatgers. També hi havia 6 vagons de càrrega.

El 25 de juliol de 1953, Festa Major de Monistrol de Montserrat, es va produir el fatal accident que va sentenciar el futur del Cremallera. A la recta del Pastor, per una avaria la tercera màquina va començar a baixar i envestí el quart comboi, i tots dos, al cinquè. El balanç va ser de 8 morts i més d'un centenar de ferits de diversa consideració.

El Cremallera de Montserrat , després de 65 anys de servei, fou clausurat el 12 de maig de 1957; l'envelliment del material, la manca d'inversions que ocasionà la dura postguerra i la creixent competència de l'automòbil foren, entre altres, les causes principals del seu tancament.

Del material mòbil encara es conserven en més o menys bon estat quatre locomotores, dos vagons de viatgers i un vagó de càrrega. Dels edificis originals només queda en peu l'estació de Monistrol-Vila.

Actualment el nou Cremallera de Montserrat torna a enfilar-se per la muntanya escrivint una nova pàgina en la història d'aquest enyorat tren.

Sant Antoli, encimbellat damunt el riu Llobregat, observa alhora que l’etern pas de l’aigua, les quotidianes vicissituds, de Monistrol de Montserrat, i de la serralada Montserratina a quina admiració perpetua fou aixecat.

Fins quan permetran els fills de Monistrol, l’exhibició d’aquesta històrica ruïna, sense la qual, fora difícil entendre l’existència mateixa d’aquesta població ?

Que Sant  Antoli  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ERMITA DE SANT JAUME D’ARESTUI. LLAVORSÍ. EL PALLARS SOBIRÀ.

 

Escrivíem suara; Es duen a terme encara nombrosos aplecs A L’ENTORN DEL PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU, i fora molt bonic, publicar imatges de totes les esglésies, capelles, santuaris i ermites, on es duen a terme, oi?:

https://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/Xarxa-de-parcs/alt_pirineu/coneix-nostra-feina/centre-de-documentacio/biblioteca_digital/patrimoni_cultural_i_immaterial/memoria-aplecs.pdf

Arestui és un poble del terme municipal de Llavorsí

La petita ermita de Sant Jaume d’Arestui del segle X té una estructura amb planta d’una sola nau i absis rectangular cobert amb una petita volta de canó.

El teulat de la nau però, és sostingut per encavallades.

L’aplec, com és costum, comença amb la celebració d’una missa, acabada la qual es canten els goigs.  Ens agradarà rebre’n un exemplar a l’email castellardiari@gmail.com

Després, els assistents organitzen un dinar al costat de la font i les taules que hi ha en aquest paratge.

https://marcelalbet.blogspot.com/2018/08/ermita-de-sant-jaume-darestui.html

Arestui està format per dos ètims iberobascos. El primer, és aritz (roure, per extensió, arbre); el segon, el sufix col·lectivitzador -toi. Per tant, el nom del poble fa honor al seu emplaçament: lloc d'abundants arbres.

Que l'apòstol Sant Jaume  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.