divendres, 21 de juny del 2024

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE CAN MALET, ADVOCADA A SANT ANTONI DE PÀDUA. EL MASNOU. EL MARESME

 

https://historiamasnou.blogspot.com/2016/02/inventari-de-bens-del-difunt-gaspar.html

https://elmasnouterrademar.cat/can-malet.php

Gaspar Malet Cases era fill de Josep Anton Malet i Francesca Cases i Romanyà.

,.., es conserva la façana de la casa de masovers, una part dels jardins, una llinda amb la data de 1736 i el monograma IHS que correspon a la capella de Sant Antoni de Pàdua, construcció que es va perdre en les successives remodelacions i ampliacions.

Actualment és un equipament municipal seu del Casal de Gent Gran de Can Malet.

Rebia un parell de  fotografies  des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , Capella de Sant Antoni de Pàdua, Can Casas o Can Malet, Sense culte l’any 1984, El Masnou, Maresme, Data foto 15-IX-1984



Al Masnou vivien 4.604 veïns segon els cens de l’any  1930, que es més que duplicaven l’any 1970, i es tancava l’any 2023 amb 24.181 habitants de dret. És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla, que trobar un masnoví, masnovina, amb pares, avis, besavis,..,  nascuts també al Masnou.

 Que Sant Antoni de Pàdua    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels masnovins   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


dijous, 20 de juny del 2024

ERMITA DE SANT JOAN BAPTISTA DE CODOLAR. CORNUDELLA. EL PRIORAT




Codolar, lloc on ho han molts còdols; val a dir que estem sota els cims del Montsant, i aquí la pedra és l’element més comú; molt més per descomptat que les espècies vegetals, i ni cal dir-ho on la presència animal – en qualsevol de les seves manifestacions - és baixa , i la humana llevat de la Montserrat Domingo, que com ermitana viu a Sant Joan de Codolar, te únicament una presència puntual i de forma molt espaiada en el temps.

Alguna dada tècnica : l’ermita de Sant Joan , està a la capçalera del barranc d’aquest nom, que recull ara únicament les aigües pluvials de les vessants meridionals del Montsant, la trobem dins al terme de Cornudella, població que pertany a la comarca del Priorat. El lloc s’esmenta ja l’any 1604, i en els textos llegim que hi havia una font entre dos grans còdols; avui tot està com en aquella data, amb l’excepció greu de l’aigua, que també aquí ha anat minvant fins quasi desaparèixer. L’any 1906 el pintor Joan Miro en faria un dibuix, en el marge dret s’endevina més que es veu, un arbre, una noguera que el temps i la sequera han acabat matant, i de la que ens comenta l’ermitana que havia menjat nous. Recollim també aquesta imatge colpidora.

Havíem sortir de Sabadell a les 8,30, i recollíem les primeres imatges al voltant de les 10,00 , a les Borges del Camp, l’ermita modernista de la Mare de Déu de la Riera, de la que recentment es celebraven els 100 anys de la seva construcció, i els 50 anys de la reconstrucció dels danys soferts com a conseqüència de la mal dita  Guerra Civil. Faríem un tomb per l’Alforja, que conserva perfectament les essències del seus gloriós passat àrab, i acabaríem de prendre’ns un refresc a la plaça major de Cornudella, abans de les 11,15; moment en que començaríem a fer camí fins a Sant Joan de Codolar. Ni cal dir-ho tot el viatge en aquesta ocasió el fèiem en cotxe.

La Montserrat Domingo, amb qui el Joan Manau i Moliner i la seva família, tenen una llarga relació d’amistat, ens rebia de forma molt cordial, i desprès de prendre un cafè, ens ensenyava l’ermita de Sant Joan, amb la màxima cura, tota vegada que dins l’edifici , en ocasions s’hi aixopluguen un grup de rats-penats que gaudeixin de la protecció de la llei. En aquesta ocasió, potser per la calor, aquests mamífers voladors, han cercat l’aixopluc en un altre lloc. L’edifici deixa pales, que fins èpoques molt recents acollia un gran nombre de veïns de Cornudella, que s’hi desplaçaven en professo des d’aquesta població.


Dissortadament també aquí les mostres de devoció popular, semblen anar de baixa. Recollim imatges d’aquest espai privilegiat de serenor i bellesa.

Goigs propis a major devocio, y culto de la molt prodigiosa imatge del gloriosissim precursor de Christo, Sant Joan Baptista : que ab vulgar, y antich Nom del Codola, se venera en una devota hermita, situada entre grans rocas, ó Codols, en un racó de la part anterior de la Montayna, nomenada de Mont-sant, en lo ameno terme de la vila de Cornudella, del Archebisbat de Tarragona  




Ens arribarien encara desprès de dinar, fins a la Vilella Baixa, dins ja del Priorat històric, on ens meravellaríem de les seves peculiars construccions en alçada, que ens recorden força les del Iemen de trista actualitat, i on trobem sens dubte, una prova més de la presència i àdhuc de la influència sarraïna , en aquest país nostre.


Faríem el retorn per Prades, Vimbodí, i d’allà a l’autopista per tornar a Sabadell, abans de les 20,00 hores.

Ens apropem ja a la Mare de Déu d’Agost, i sens fa molt evident que la foscor va guanyat minuts cada dia de passa.

   Que  Sant Joan Baptista    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  cornudellencs  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !


VALLDEMARIA. TORDERA. MARESME

 

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/valldemaria

Valldemaria passaria a ser propietat  de Pere Miquel de Jalpí i Marc, el besnét del qual, Josep de Jalpí, senyor de la casa Jalpí de Tordera, guardava a la capella de la seva casa, l'any 1678, la imatge de la Mare de Déu de Cabrera.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/jalpi-el-castell-del-conte-de-la-fada.html

El 1603 Valldemaria deixà de ser un monestir per convertir-se en una explotació agrícola.

Els Jalpí en conservaren la propietat fins a l'any 1904, en què va ser comprada per Vicenç Coma i Ferrer.

 L’any  1939, l'antic monestir era un lloc molt freqüentat pels maquis, que aprofitaven la densitat del bosc per a amagar-s'hi; per aquest motiu, l'any 1941, el va ocupar la capitania militar espanyola per tal d'evitar que fos refugi de resistents al franquisme. D'aquesta manera, a Valldemaria s'hi van instal·lar un destacament de soldats armats i amb la seva presència s'acabaren les visites dels maquis per aquests indrets. Però a part d'aquesta tasca de vigilància de la finca, els soldats també s'encarregaven de cultivar les terres. Durant aquests anys en què hi hagué aquest destacament militar, alguns nois de Maçanet hi van realitzar el servei militar a Valldemaria. Els militars hi varen romandre fins a l'any 1957, i de llavors ençà, els masovers i titulars de l'explotació agrícola i ramadera són la família de Feliu Pou i Ros.

La capella va ser restaurada el 2014 pel Taller d'Història de Maçanet de la Selva.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/26884

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/11/valldemaria-el-primer-monestir.html







Fou el primer monestir femení cistercenc dels Països Catalans. El camí que va del Monestir de Valldemaria a la capella de Sant Daniel conserva encara el nom del Camí de les Monges.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Que   la Marededéu  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels    , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi pa


dimecres, 19 de juny del 2024

CAPELLA DE SANT BARTOMEU DEL SITJAR. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-del-sitjar-camprodon

La capella de Sant Bartomeu del Sitjar queda separada uns 100 m de la casa del Sitjar, situada a l’extrem sud-oriental de l’antic terme municipal de Freixenet de Camprodon, vora la collada del Sitjar, a 994 m d’altitud.

Construcció rural molt senzilla, de planta rectangular, amb una nau capçada a llevant per un absis quadrat, tots dos elements coberts amb volta de canó seguit.

El temple té una finestra absidal d’una sola esqueixada i una petita obertura cruciforme a la façana de ponent, indret on hi ha la porta adovellada, d’època posterior a l’església, amb dues fulles desiguals, ornades amb una bella ferramenta i forrellat.

A la façana de ponent hi ha un campanar de cadireta d’una sola arcada.

La capella presenta senyals evidents d’haver estat modificada i restaurada. A l’interior les voltes han estat enguixades i, en part, també les parets. Des de l’interior hom pot apreciar una junta al mur de migjorn.

L’aparell correspon a una maçoneria ordinària, amb carreus treballats a les cantonades, finestres i portes. Els carreuons han estat barrejats amb les pedres irregulars i tot plegat molt rejuntat amb morter de ciment, la qual cosa fa que el conjunt quedi, malgrat tot, molt ben conservat.


https://www.camprodon.cat/wp-content/uploads/2022/03/CATALEG-DE-MASIES.pdf

Ermita del Sitjar, data del segle XII romànica, de planta i presbiteri quadrats, molt ben conservada. Fou parròquia de Creixenturri durant la restauració del Remei, s'hi havia fet l'aplec per Sant Bartomeu, on s'hi arribava a reunir molta gent.

No sabia  trobar-la a la relació de monuments de Camprodon:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Camprodon

Que Sant Bartomeu  i Sant Antoni de la Sitja, ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ripollesos , kurds, amazics ,gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... pagesos, ramaders, pescadors, ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 «A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dimarts, 18 de juny del 2024

NOSTRA SENYORA DE LA FONT. FONTCOBERTA. PLA DE L’ESTANY

 

Començava el dia amb les meves “ rutines”  , aixecar-se, fer la higiene personal, afaitar-se – cada dos dies - , esmorzar , donar corda al despertador JUNGHANS, per a mi és com un Tamagochi, veure el correu a l’ordinador, penjar el santoral al Diari de  Castellar del Vallès,  repassar les meves pàgines, i feu una ullada, avui trobava que la Montserrat Anguila Presas, publica una fotografía,   Ermita de la Mare de Déu de la font de Fontcoberta a Fontcoberta (Pla de l´Estany)


https://www.facebook.com/photo/?fbid=2665789446916370&set=gm.7567029930041786&idorvanity=562286653849517

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-la-font-fontcoberta

L’ermita de la Mare de Déu de la Font és una petita construcció d’una nau de volta lleugerament apuntada i un absis semicircular, actualment desaparegut, que hom pot entreveure, però, en la fonamentació que n’ha restat.

La porta principal era lateral, de mig punt, en bon estat i situada al mur de migjorn, que té la part superior molt refeta.

Els carreus dels murs, de travertí d’Espolla estan força ben disposats, per filades i ben tallats, amb mesures regulars de 20/25 × 30/40 cm.

A l’interior, la nau té tres arcuacions que permeten sengles rebaixos formant capelletes i que, amb la porta lateral, resten situades simètricament. Una imposta en cavet recorre els murs laterals.

Al segle XV s’hi afegí un porxo, i es creà un nou accés a ponent, tot i que l’actual porta data del 1772, sobre el qual hi ha una espadanya de dues obertures coberta amb teulada; aquest conjunt aparenta, però, haver sofert nombroses reformes.

La construcció romànica d’aquesta capella s’ha de situar probablement dins el segle XII

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15230

 


https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/02/goigs-la-mare-de-deu-de-la-font.html

Havien estat a Fontcoberta, està clar però, que no ho haviem vist tot, oi?.

IN MEMORIAM DE L’ERMITA DE SANT ANTONI DE CAN FARES. LA OBLIDADA DE FONTCOBERTA. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/04/in-memoriam-de-lermita-de-sant-antoni.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SADURNI DE LA ‘ SANTA ESPINA’. VILAVENUT. FONTCOBERTA. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/07/esglesia-parroquial-de-sant-sadurni-de.html

ESGLÉSIA DE SANTA CATERINA D’ESPASENS. FONTCOBERTA. EL PLA DE L’ESTANY

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/10/esglesia-de-santa-caterina-despasens.html

IN MEMORIAM. EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLA DE FONTCOBERTA. PLA DE L’ESTANY. GIRONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/03/in-memoriam-edifici-de-lajuntament-i.html

ESCOLES VELLES (O ESCOLA MIXTA). FONTCOBERTA. PLA DE L’ESTANY. GIRONA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/12/escoles-velles-o-escola-mixta.html

Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, no la retrataven : 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/fontcoberta

Tampoc el Josep Salvany Blanch:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/pla%20de%20l'estany

Que la Marededéu  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels fontcobertíns ,   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país

dilluns, 17 de juny del 2024

SANT SERNI O SADURNÍ DEL GRAU (FINS A L’ANY 1936, TAMBÉ MAREDEDÉU DEL GRAU ). VILAMANTELLS. GUIXERS. SOLSONÈS

Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1919, Vista frontal de l' església de Sant Serní del Grau, d' estil romànic i dels segles XI-XII.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/5648

Jan Martin repetia a fotografia l’any 2020



https://www.facebook.com/photo/?fbid=3010267299041508&set=a.3010267119041526

L’enciclopèdia en diu; Església romànica del municipi de Guixers (Solsonès), que centrava el terme de Vilamantells.

Esmentada també el 1064, el comte Ermengol d’Urgell i la seva muller Adalberta la donaren aquest any al cenobi de Sant Llorenç Màrtir, prop de la villa novezana. Els últims anys del segle XX es realitzaren obres de restauració a l’església, es recuperà el cabal de la font i s’instal·laren taules rústiques.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-serni-de-vilamantells-o-del-grau-o-santa-maria-del-grau-guixers

El Jordi Contijoch Boada, en retratava el interior :


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17331

L'església de Sant Serni de Vilamantells o Sant Serni del Grau, està situada a 1045 m d'altitud, en una plana, del camí del santuari de Lord. L'edifici és d'una sola nau rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular que ha estat sobrealçat fins el nivell de la teulada de la nau que es a dues vessants. Les obertures (una finestra de doble esqueixada, a l'absis, la porta principal, a ponent, i una porta tapiada, a migjorn) són cobertes amb arcs de mig punt adovellat. L'interior és cobert amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals de mig punt deformats. En els espais que hi ha entre els arcs s'ha buidat el mur per fer-hi sis arcades de reforç, tres per costat, de mides diferents, amb arcs de mig punt amb dovelles de lloses. El frontis es coronat per un campanar d'espadanya, amb dues finestres cobertes amb arc de mig punt adovellat. primes. Un mur de pedra forma el clos del cementiri formant un tancat a ponent i migjorn.


https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/04/goigs-sant-sadurni-sant-serni-del-grau.html

Quan al topònim Vilamantells:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=46877

 Que  la Marededéu , Sant Sadurní     Sant Antoni de la  Sitja,  elevib a l’Altíssim la pregaria dels , solsonins, , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


diumenge, 16 de juny del 2024

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU D’ARBUL/LL. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

 

Començava el dia amb les meves “ rutines”  , aixecar-se, fer la higiene personal, afaitar-se – cada dos dies - , esmorzar , donar corda al despertador JUNGHANS, per a mi és com un Tamagochi, veure el correu a l’ordinador, penjar el santoral al Diari de  Castellar del Vallès,  repassar les meves pàgines, i feu una ullada, avui trobava que la Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies del Castell i l'Església de la Mare de Déu de l'Arbul, terme de Tremp al Pallars Jussà.

El despoblat d'Arbul (de vegades escrit Erbul o Arbull) és una antiga caseria de poblament dispers del terme de Fígols de Tremp, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. Havia pertangut al terme de Castissent, que després passà a denominar-se Eroles i més tard Fígols de Tremp.

Està situat al sud-oest de Tremp, a uns 18 quilòmetres, amb un accés final una mica difícil; és a la mateixa carena de Montllobar, en el seu extrem sud-oest, a prop del límit del terme. La caseria és del tot desapareguda,

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-larbull-tremp



L'església, situada a 100 metres al sud del castell de l'Arbul, consta d'una sola nau amb volta de canó i absis semicircular. Les façanes no presenten ornamentació, excepte a l'absis, on apareix un fris continu d'arcuacions cegues sota el ràfec, típica decoració llombarda. També es diferencia una finestra de doble esqueixada paredada. En la façana occidental s'ubica la porta d'accés en forma d'arc de mig punt adovellat. A sobre, un ull de bou de factura més tardana i una espadanya de dos ulls que culmina la façana. A les façanes nord i sud s'identifiquen dues obertures més, dues portes paredades.

L'aparell és de carreu més o menys regular distribuït en filades.

Interiorment, es poden diferenciar dos arcs torals que sustenten la volta i destaca, sobretot, la decoració barroca, de caràcter popular, que s'ha conservat en bastant bon estat. Tot l'absis és cobert per decoració pictòrica caracteritzada per la utilització d'uns colors molt vius i plans.

El primer diumenge de maig se celebra un important aplec en aquest santuari, antigament dels més concorreguts de la comarca.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/05/goigs-la-mare-de-deu-darbul-eroles.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-larbull-tremp

El castell, que es troba en estat de ruïna, presenta sols l'estructura de la torre que és de planta allargada i oblonga. La paret més ben conservada és aquella meridional on es diferencia una espitllera. Interiorment, la finestra espitllera és acabada amb un arc de mig punt. El paredat combina carreus rectangulars i regulars amb morter de calç; a la base es nota la diferència de carreus, que presenten una forma més gran.

Que   la Marededéu   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels pallaresos   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país