SANT SEBASTIÀ DE CASTELLSERÀ. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava la Capella de Sant Sebastià de Castellserà, a l’ Urgell, Lleida; és un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó amb llunetes que reposa damunt d'un fris sobresortit, a la part del frontispici té un rosetó amb vitralls de colors i més amunt es coronada per un simple campanar d'espadanya que alberga una campana.

La descripció tècnica ens explica que consta de cinc trams. L'absis és poligonal amb una coberta absidal. En el contracor hi veiem el petit rosetó ple de vitralls de color que donen lluminositat a l'ermita. Els arcs, inclòs el triomfal, són de mig punt i estan suportats per pilastres adossades. La portalada es caracteritza amb una arcada de mig punt on al centre hi ha un gran escut amb la data gravada de 1786 – pensem més en una ‘reconstrucció’ i/o ‘reforma’, que en la data en que s’aixecava l’ aleshores ermita, en aquella època l’única epidèmia de que hi ha constància, és la que provocaven els ‘ diners d’Amèrica’, malaguanyats en l’espoli generalitzat de les colònies, com succeeix avui amb la darrera colònia del REINO DE ESPAÑA, a la que els aborigen i/o nadius, anomenem Catalunya - ; curiosament el Dret Internacional ha fitxat com doctrina inqüestionable, que les colònies no han d’assumir cap de les obligacions de la metròpoli, arribat el dia del seu alliberament.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2023/10/goigs-sant-sebastia-patro-de.html

A la memòria de les victimes innocents del tràfic i comerç de drogues 

A la memòria de les victimes innocents de la COVID.19

A la memòria de les víctimes innocents de la DANA

A la memòria de les victimes innocents d'aquest estiu de 2025

A la memòria de les victimes dels crims d'estat

A la memòria de les victimes del Genocidi de Palestina

Que sant Sebastià  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE. MONTAGUT. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA SOBIRANA. GIRONA. CATALUNYA

 Ens diu patrimoni Gencat que l’església parroquial del poble de Montagut, es troba aixecada al punt més elevat del nucli urbà i encara conserva restes importants de la seva primitiva factura romànica que posteriorment va ser modificada. La planta es defineix per les seves tres naus amb els seus corresponents absis encara que, des de l'exterior, només és visible la part superior del central: unes dependències parroquials construïdes poc temps després d'acabada la guerra civil (1936-1939) amaguen la resta.

Dins, una cornisa recorre tota la nau principal que està separada de les laterals per pilars distribuïts irregularment a cada costat del temple. Les naus laterals havien estat plenes d'altars que avui es troben mal conservats o desfets. A la dreta hi ha Sant Isidre, amb Sant Antoni Abat i Sant Antoni de Pàdua; el Sagrat Cor i Sant Miquel Arcàngel. A l'esquerra hi ha Crist amb la Creu, La Puríssima i una gran estàtua de Sant Pere.

Pica baptismal situada en una petita capella als peus de la nau esquerra del temple. És vuitavada, presentant una decoració a base de cares humanes que reprodueixen testes d'homes i dones amb llargues cabelleres. L'àmplia base que la sosté disposa igualment de vuit costats. Amida 90cm d'alçada (amb base) i 30cm (únicament la copa).

Piques d'aigua beneïda situades a les peus de les naus, al costat de la porta d¡ingrés. Les copes són rodones, presentant la decoració de testes humanes (quatre en cada una) i entre elles arquets cecs; el fust és molt esvelt i estriat i la menuda base que les sosté és cilíndrica. Amiden 100cm d'alçada total; 81cm de diàmetre i 19cm de l'alçada de la copa.

Ferramenta romànica de la porta de l'església situada a la façana principal a ponent. Cal remarcar que la porta conserva tota la ferramenta així com els forrellats romànics originals. Tota la façana ponentina rés conserva, llevat de l' esmentada porta. Sota el teulat hi ha una pedra on es llegeix: “A 26 AB 1669” data que respon a l'ampliació aleshores efectuada. El campanar, modern, s'assenta sobre l'extrem sud-ponentí i no ofereix res de remarcable.

L'església de Sant Pere de Montagut s'esmenta, l'any 965, quan Seniofred, Comte de Besalú i Cerdanya, fa una donació al monestir de Sant Pere de Camprodon. N'hi ha notícies dels anys 966, 969, 1004, 1105, 1195 i de temps més propers. El 29 d'Agost de 1826, el Bisbe Dionisio Castaño Bermúdez hi va amb motiu d'una visita pastoral: "...halló el altar mayor con ara y en él fundados los beneficios curados llamados el primero Doma de Bilars [...] el segundo llamado Doma de Cabirol y de San Edualdo y el tercero Doma llamado de la Oliva [...]. El beneficio llamado Diaconil vacante actualmente..." Els seus orígens són clarament romànics, malgrat que fou notablement remodelada la seva façana en èpoques posteriors; el darrer afegit, efectuat després de la Guerra Civil de 1936-39, va amagar quasi totalment l'absis central situat a llevant.

Fins el 1936 varen presidir el temple les taules d'un retaule del segle XVI, realitzat pel mestre Pere Mates i que avui es guarden al Museu Diocesà de Girona; representaven la vida del primer papa de l'església i patró de Montagut.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2025/06/goigs-sant-pere-patro-de-la-parroquia.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-montagut-montagut-de-fluvia

El període 1936-1939 en el que com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, el REINO DE ESPAÑA retrocedia en el temps quasi una centúria – que no ha recuperat mai – i s’enduia més d’un milió de vides, i una quantitat mai desvetllada de persones i famílies que havien de marxar de casa seva, s’ha qualificat des dels historiadors feixistes, com Guerra Civil, i fins com Croada contra el Comunisme. Vull deixar constància escrita que aquell conflicte bèl•lic fou en realitat un genocidi, i que els culpables no han estat ni jutjats ni condemnats.

Al cens de l’any 1930 – amb dades únicament de Montagut - hi consten 1742 persones, a darreries de desembre de l’any 2014, el terme de Montagut i Oix, de 93,76 km², tenia una població de 970 habitants, una pèrdua del 44,32%, comparable únicament a les de les comarques pirinenques. Sens dubte un èxit més dels nostres ‘ pares de la pàtria’.

La qüestió de la distribució de la població sobre el territori, és essencial en qualsevol model que pretengui garantir alhora la qualitat de la vida humana, i a continuïtat de a vida ‘natural’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email  castellardiari@gmail.com , coneixercatalunya@gmail.com

Que l'apòstol sant Pere elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern 

CAPELLA DEL PRAT, ADVOCADA A SANT SALVADOR. SANTA MARIA DE BESORA. OSONA

Llegia de la capella del Prat,  al terme de Santa Maria de Besora,a la comarca d’Osona,  advocada a Sant Salvador , edifici d'una sola nau rectangular, amb absis, i orientada, com és tradició en època romànica, de llevant a ponent.

La zona de l'absis està enlairada de la resta de la nau per un graó i separada d'aquesta per dos arcs triomfals.

La nau es troba coberta amb volta de canó molt primitiva a l'interior, i a l'exterior amb teula àrab.

La porta s'obre a la façana de ponent, un xic desplaçada de l'eix de simetria del campanaret d'espadanya que la remata i del petit ull de bou, que dona llum a l'interior.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-del-prat-santa-maria-de-besora

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Fotografies del Jordi Contijoch Boada.

Que sant Salvador  elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, ..., continuen en llibertat

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia. 

 inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern

 

SANT ANDREU DE PEDRINYÀ. LA PERA. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

 https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/1030

L’església de Sant Andreu, esmentada per primer cop l’any 1064 al testament de Ponç, el perceptor de l’església de Girona. A la fi del segle XIV era parroquial i més endavant, esdevingué sufragània de la Pera.

Es tracta d’un edifici romànic del segle XI d’una nau i absis semicircular. Es conserva un tram de la volta de canó original, però la resta es va substituir per una d’apuntada. La porta primitiva és d’arc de mig punt i al frontis hi ha una porta més tardana precedida per un pòrtic. El campanar d’espadanya està format per dos arcs.

La façana és l’única part del monument molt alterada tardanament. Al segle XIV l’església encara conservava el culte, però més endavant fou agregada a Sant Isidor de la Pera.

Es va restaurar l’any 1975. Es conserva en bon estat gràcies a la generositat de Joan Llenas Colom (Pedrinyà, 1905 - ibídem, 1994) , un gran devot de Sant Andreu que, ja jubilat i en solitari, va fer la restauració i en va evitar la ruïna a finals del segle XX.

Avui , ell i la seva esposa descansen  en aquest recinte on, per la seva voluntat expressa, li va ser concedit aquest privilegi

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/68/Tomba_Joan_Llenas_Colom_i_Sra..jpg

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-de-pedrinya-la-pera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7258

Capella rural situada a l'extrem nord del petit veïnat de Pedrinyà, prop del nucli de la Pera, on hi havia les pintures murals de més qualitat conservades a l'Empordà, actualment al Museu d'Art de Girona.

Característica església de tipus llombard del segle XI, d'una nau i absis semicircular amb decoració a l'exterior. Es conserva un tram de la volta de canó original però la resta va ser substituïda per una d'apuntada. La porta primitiva, al sud, és d'arc de mig punt i al frontis hi ha una porta més tardana precedida per un pòrtic. El campanar és d'espadanya, de dos arcs.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/06/goigs-sant-andreu-apostol-pedrinya-la.html

Ens agradà posar enllaços per aquells que tingueu interès en veure i llegir més sobre les nostres publicacions, amb massa freqüència però, els enllaços fallen, està clar que la IA és més artificial que intel·ligent.

Fotografies de Joan Bonmati Nierga

https://www.facebook.com/photo?fbid=4165342933715792&set=pcb.4165342230382529

 

Afegia una fotografia de l'Antoni Moras i Navarro (Barcelona, 15 de juny de 1951 - 15 d'octubre del 2016 ).

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/12/in-memorian-de-lantonio-moras-navarro-i.html

Que l'apòstol Sant Andreu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern

TORRE VIADER. AIGUAFREDA. OSONA . CATALUNYA

 Retratava la Torre Viader d’ Aiguafreda, a la comarca d'Osona per voluntat popular , la descripció tècnica ens diu que aquesta casa senyorial , fou construïda durant el primer terç del segle XX, per l’arquitecte Joaquim Blanch Cairó, segons l'estètica noucentista. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc de mig punt, on destaca una tribuna semicircular situada a l'eix central. Sobre d'aquesta hi ha una cornisa i un ràfec amb coberta de teules ceràmiques vidriades, des d'on arrenquen els capcers esgraonats que coronen cadascuna de les façanes. El capcer de la principal presenta l'any "1922", així com en cada extrem dues columnes amb capitells d'estil dòric que sostenen travessers de fusta. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A la façana de tramuntana hi ha adossat un cos de planta baixa habilitat com a terrassa transitable a la part superior, delimitat amb barana de balustrada i coronat per una gelosia. Davant la casa, a l'altre costat del carrer, hi ha el pati, tancat per un mur d'obra amb barana de forja. A l'interior s'observa un banc d'obra adossat en cada costat, així com un fanal de forja a la part central sobre un pilar de pedra.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

David Mipmarí deixava un comentari al face de Gent d’Aiguafreda ; aquesta casa la va construir en Josep Sobrevias i Bou (1889-1956), germà del que va ser alcalde d’Aiguafreda en el període [ 01-02-1934 - 20-07-1936] Jaume Sobrevias Bou ((Hostalets de Balenyà, Osona, 1889 – Aiguafreda, 1954), i pare de l'arquitecte Josep Sobrevias i Tresserras. Les obres es van iniciar l’any 1920 i es van finalitzar l’any 1922. És una magnifica casa noucentista d'estiueig, originàriament a quatre vents, amb 2 patis laterals.

Valentí Pons Toujouse, autor entre altres del blog modernisme , https://www.arquitecturamodernista.cat/ em deia; projecte del Sobrevias i constructor el Joaquim Blanch

L’ Ana Maria Martínez Mas, deixa també un comentari i una imatge ; la llar de foc de la torre Viader , d´estil noucentista.1984 (Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya.) Fotografia de 1984. Carme Edó

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

ESCOLA DEL COR DE MARIA. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

Fa anys i panys que maldem per aconseguir un inventari dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista,  això de l’educació pública n ha estat mai una prioritat per al REINO DE ESPAÑA, i si curiosament per a  Catalunya i àdhuc per l’església catòlica catalana, recordeu que als que ajudaven al prevere en els actes religiosos se’l coneixia com  l’escola ?.  – el que va a escola en la llengua catalana, del tot plaent a les orelles del bon Déu - , al REINO se’ls anomenava MONAGUILLOS

Col•legi Cor de Maria

Arquitecte: Manuel Almeda Esteva (Girona, 1848 – 1938

Datació de la obra: 1883

Direcció: Jonquera, 48

Ciudad: Figueres (Girona-Catalunya)

https://www.drmasmitja.cat/el-fundador/

Edifici de grans dimensions, situat en una cantonada a uns cent metres del Museu Dalí. Aquesta escola està formada per dos edificis, una de les quals una església en cantonada. Aquesta església ha estat reformada per a convertir-la en escola, però l'exterior té la cantonada carreuada. La porta d'accés és amb llinda, amb columnetes als costats. Sobre aquesta porta hi ha una obertura cega de mig punt amb un guardapols a sobre. El pis superior té dues finestres en arc de mig punt amb un òcul a sobre i el mateix guardapols que el de la porta d'accés. La coberta d'aquest edifici és a dos vessants, a diferència de l'edifici del costat que té la coberta terrassada Aquest edifici és de planta baixa i dos pisos amb tres obertures a cada planta i decorades amb un guardapols, decorats amb una flor de llis, exceptuant el guardapols de la planta superior de la finestra central que té una creu amb decoració vegetal. Sis pilastres sostenen el voladís de la façana.

https://torner.cat/cordemaria/

Ens agradarà, si existeixen, rebre un exemplars dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com, així com fotografies del interior de la capella.

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA DE GRAMUNTELL, ADVOCADA A L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. RIBERA D'ONDARA. LA SEGARRA INFINITA. 

 Anaven la Carme Toledo Cañadas i el Tomàs Irigaray Lopez, per les terres de la ‘Segarra Infinita’ ,la concentració de parròquies que com a conseqüència de la mala gestió dels cabals públics del Regne d’Espanya s’havia de fer - no us penseu que la que patim ara és la primera; son uns ineptes integrals aquesta colla - , donava lloc al municipi de la Ribera d'Ondara de la que uns i/o altres haviem recorregut ja :

Briançó, Montlleó, Sant Pere dels Arquells,Timor, al que afegíem amb aquesta crónica Gramuntell , ens deixàvem encara com a pendents :

Els Hostalets de Cervera
Montfar
Montpalau
Montpaó
Pomar
Rubinat
Sant Antolí

El poble de Gramuntell anomenat antigament Agremuntell, topònim clarament similar al d’Agramunt, amb el sufix ell , que comporta la forma diminutiva ‘ el petit Agramunt’; està situat prop del poble i municipi de Granyena de Segarra, a ponent del territori principal del municipi de Ribera d'Ondara, com en el cas d’Agramunt, el trobem situat en una coma que ressalta força en aquests planells del Sud de Cervera.

Gramuntell havia format part del primitiu terme de Cervera i Granyena.

En un document del 1054, el comte de Barcelona Ramon Berenguer fa donació del puig d'Agremont a Guillem Ramon. El lloc va ser conegut des del 1504 quan Ramon Berenguer I i la seva dona van cedir la seva propietat a dotze famílies encapçalades per Ramon Guillem, el 1093 hi trobem Gombau Bernat i sa muller Eliarda, i el terme va quedar inclòs dins del domini del castell de Granyena de Segarra. Posteriorment, els Cervera van tenir la senyoria fins a principis del segle XIII. El monestir de Santes Creus comprà el lloc el 1230, i en tingué la senyoria fins a la desamortització. Els Sacorbella foren castlans de Gramuntell entre els segles XIII i XIV.

De la descripció del temple parroquial  de Gramuntell llegim : Edifici situat dins del clos primitiu del poble, i presenta una estructura molt modificada. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, i capella bastida al mur de tramuntana. Presenta un parament de carreu disposat amb algunes filades de través i paredat, a l'estructura de la capella. A la façana de migjorn s'obre la porta d'accés d'arc rebaixat adovellat i presenta un treball incís en un carreu situat a la cantonera d'aquesta façana en direcció a ponent amb l'any "1596". A la façana de llevant s'obre un òcul i corona un campanar d'espadanya de doble ull.

Fotografia del interior Jordi Contijoch Boada 

L'església és sufragània de Sant Andreu de Vilagrasseta i va estar dins el bisbat de Vic fins l'any 1957, moment en què passà al bisbat de Solsona.

https://poblesabandonats.cat/fitxes/639

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-gramuntell-sant-antoli-i-vilanova

Trobava els Goigs de Sant Roc, ens agradarà, si existeixen, rebre  a l’email castellardiari@gmail.com un exemplar dels Goigs a l’Assumpció, dita també Marededéu d’Agost

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/02/goigs-sant-roc-santa-maria-de.html

Felip V establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu i sant Roc, elevin  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern