Començava tot amb una proposta del Feliu Añaños i Masllovet: Destí Castellcir. Caminada pels rodals de l'antiga parròquia de Sant Andreu de Castellcir. Ens afegíem a la seva proposta, però a darrera hora del divendres 04.05.2007, un nou e.mail ens deia: Salutacions. Ultima hora: No podré venir. Feu la vostra. Un altre dia serà. Una obligació social inajornable feia que el nostre company i fotògraf , hagués de quedar-se a Sabadell.
La resta de l’expedició, el J.Moliner, el T.Irigaray, el S.Moya, el A.Ibañez i jo mateix, començàvem la sortida a les 8,00 davant la farmàcia de la Plaça Granados.
Abans de les 9,00 baixàvem ja des de Castellcir on havíem deixat el cotxe aparcat davant del punt d’informació en direcció a Sant Andreu, l’antiga església parroquial, de planta basilical, en part romànica, custodia d’aquestes valls, i de les restes mortals dels seus habitants, en el petit cementiri que es troba just al davant, i en el que s’aprecia clarament que l’amor per la terra que ens dona la vida, es perllonga més enllà de la mort. Hi ha en el petit parc, un missatge escrit en una pedra, on se’ns exhorta a la defensa de la pàtria, amb una apreciació senzilla, però contundent ; Déu ha fet els pobles.
Està clar que aquells que defensen la unitat enfront de la diversitat, siguin Bisbes, Ulemas, Rabins, Mulahs o el nom que vulguin dir-se s’oposen a la voluntat de Déu.
Ens calia creuar la riera que porta les aigües des de Sauva Negra, ho fèiem pel petit pont que trobem desprès de la resclosa, tot i fent broma amb el J.Moliner sobre la possibilitat d’haver de nedar un tros per arribar a l’altra riba.
Visitàvem detingudament Sant de Andreu de Castellcir i en el camí que ens menaria a la casa del Bosc, podríem contemplar en la llunyania el Moli del Bosc, la casa dita de la Vileta, i Can Sans.En el camí superàvem un ramat de vaques de llarga cornamenta, que pertanyen sens dubte a la casa del Bosc, on arribàvem abans de les 11,00, i amb permís del masover, retratàvem l’antiga casa, l’ermita annexa dedicada a la Mare de Déu de la Concepció, de la que recollíem imatges del seu interior, i gaudíem del sol mentre esmorzàvem còmodament assentats en el marge que limitava l’era de batre. La propietat de grans proporcions, alhora que conserva l’edificació inicial, ha crescut en qualitat i nombre, essent una de les més boniques de les que portem vistes. El Feliu Añaños i Masllovet en el seu magistral article sobre les masies, diu que son edificacions perfectament integrades en l’entorn natural; el Bosc fora amic Feliu ,la constatació fefaent de la teva afirmació.
En la tornada novament les vaques de llarga cornamenta ens acompanyen un bon tros; deseguida son però rellevades per un grup de cavalls que seguiran les nostres passes fins quasi el llit de la riera que creuàvem per damunt d’unes pedres inestables; recollíem la imatge del molí del Bosc; la casa està abandonada i presenta signes evidents de degradació, el minso cabal habitual de la riera, fa anys que no permet desenvolupar-hi cap activitat; passem pel costat de la bassa per retrobar la pista que ens dura fins a la Vileta, la casa nova de la Vileta, i Can Sans, des d’on comencem la pujada que ens retorna a Castellcir.
Recollim encara una vista general, on apareix una masia que no s’esmenta en el plànol de la Editorial Piolet.
Li cal al Moianes dotar-se d’elements d’informació de qualitat, gestionats però, des de l’altiplà per persones que coneixen i estimen aquesta terra. Suggerim a qui correspongui l’adquisició de plànols del servei topogràfic de l’exercit espanyol, per raons obvies els relatius a Catalunya els tenen sempre perfectament actualitzats.
El punt d’informació està obert i la senyora que el gestiona ens comenta que els diumenges a partir de les 12,00 obren i ensenyen la casa d’Esplugues, el preu per persona es de 2 euros. Ens faciliten informació gràfica de totes les poblacions del Moianes.
Abans de les 13,00 ens assentem còmodament al cotxe de l'Antoni Ibáñez que ens retornarà a la nostra llar, dins del horari habitual.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada