País de campanars.

Hi ha – tothom la coneix - , una bella cançó del Lluís Llach , en la que fa justament referència al fet que dona nom al títol :

....que des de dalt d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí.


Catalunya és un país de campanars !

Ho hem anat comprovant al llarg dels anys. I ara amic lector estàs convidat a fer la comprovació en el teu entorn mes proper. Quantes esglésies, ermites, oratoris, capelles,... coneixes ?

El Vallès, en algun moment tant industrialitzat, tant sense ànima, és un exemple particularment valuós, com ens feia notar l’Eliseu Peidro i Rami,

Coneixeu les esglésies i ermites de Cerdanyola ?
De Rubí ?
De Sant Quirze ?
De Sabadell ?
De Terrassa?
De Viladecavalls ?
De Castellar ?
De Sant Llorenç ?
De Sentmenat ?
De Gallifa ?
De Caldes de Montbui ?
De Palau de Plegamans ?
De Matadepera ?
De Rellinars ?
De......

Doncs ja teniu feina per aquestes vacances, oi ?

Si finalment acabeu el llistat – tranquils !!! – us queda molta feina a fer :

Mura
Talamanca
Rocafort
El Pont de Vilomara
Navarcles
Sant Vicenç de Castellet
....

O tots i cadascun dels pobles que pertanyen a la comarca natural del Moianes:

Moià
Castellterçol
Castellcir
Granera
Collsuspina
L’Estany
Calders
Monistrol de Calders
Santa Maria d’Oló

I, només hem sortit a l’eixida, o al badiu com l’anomenen a Badalona; resseguiu la serralada litoral; el curs del Llobregat per ambdós costats; endinseu-vos a la comarca del Bages; a la d’Osona,..........

Con nosaltres amics lectors acabareu comprovant que Catalunya és un país de campanars !


© Antonio Mora Vergés