El Moianès, comarca natural que ens ofereix una gran quantitat de matisos. Els seus boscos de rouredes alzinars i pinedes en donen fe.
Anar d’excursió , passejar o simplement caminar per aquests paratges ens dona una sensació de pau , cura i serenitat . Al contrari passa quan ens movem per la ciutat en que els símptomes poden arribar a ser tot el contrari. I així va ser caminant per aquesta comarca , quan vaig descobrir a la llunyania alguna cosa que em va cridar l’atenció alguna cosa completament integrada en el paisatge malgrat està feta per el home. Son les masies, cases rurals o de pagès com se li vulgui dir. Allà estan generalment isolades , en silenci esperant el pas del temps.
Cada casa te sens dubte la seva història. Algunes encara l’escriuen dons estan habitades, altres ferides de mort ens apareixen encara dempeus donant testimoni de la importància que van tenir en el seu moment, la masia del Perer dins del terme de Moià n’és un exemple. D’altres en canvi només en queden dretes les parets mestres mig devorades per la vegetació, els Sors a la vall de Marfà i Montfred a l’Estany e donen testimoni. En aquests paratges tot respira solitud i abandó , i això els hi dona un encant enigmàtic.
Altres però, sortosament ,s’estan recuperant com la Datzira i la Casa de les Vinyes ambdues pertanyen , encara que no físicament al terme de Castellcir.
Val la pena acostar-te a aquestes masies sempre que no trobem cap senyal prohibitiva i amb el vist i plau , si s’escau, del amo o masover. Davant d’ella poden observar-la de prop i veure un munt de detalls que la fan encara més elegant i bella. La porta dovellada de l’Espina o la Serradora de Castellterçol, la llinda rectangular potser amb una data o inscripció , la de la Casa de les Vinyes marca el any 1677, els finestrals gòtics de Castellnou, la gran arcada de la cabanya del Rourell, les galeries de Casagemes , la torra de Vilarjoan o la claraboia modernista del Masot son un petit exemple de bonics elements que hi podem trobar.
Algunes masies sobreviuen dels treballs i conreus de la terra o gràcies a la ramaderia com la Caseta d’en Fermí o l’Ocella. Altres s’han convertit amb restaurants com Montvi de Baix , Megadins Vell o s’han adaptat a ser cases de colònies per la mainada , Vilalta i el Saiol en son exemples. Vilarrasa i Megadins Nou s’han reconvertit amb cases de turisme rural. La Moretora i el Prat son autentiques cases pairals, la primera amb vessants a quatre cobertes i torreta al mig i la segona amb grans galeries i garita de guàrdia. Totes elles les podem trobar en el terme municipal de Moià.
Creieu-me, quan mireu una masia observeu amb atenció la seva decoració externa però llavors doneu-vos la volta i contempleu també el que tenen davant : els camps i conreus , boscos, muntanyes, valls, horitzó, natura. Masia i natura , casa i terra formen un lligam únic integrat com si ens vulgues recordar que l’home forma part de la naturalesa i de la terra.
Altre menció apart requereixen les ermites o, esglesioles i molins que també podem trobar.
Podem destacar l’ermita romànica de Sta. Cecília a Granera o la pre-romànica de Sta. Eugènia del Gomar a Moià, encara que d’aquesta només en queden algunes restes no per això menys interessant. N’hi ha que les trobem a dalt d’un turó com la de Sant Andreu i altres com Bussanya ensotada en el bosc. L’esglesiola de Sta. Coloma Saserra es troba a Castellcir situada en un bell entorn.
De molins i castells també en trobem , son molins hidràulics o fariners . El d’en Brotons d’estil troglodític sota el salt de la Tosca i el molí d’en Perer més de tipus casal son alguns que podem observar i gaudir del seu entorn. De castells molts només en queden les restes , el de Clarà a Moià, el de Castellcir i el de Calders en son un un clar exemple.
Ermites, masies, castells i masies restaurades o abandonades , dempeus o enrunades tot té la seva història. És la història del home, és la història d’una comarca lligada a la catalana terra, és el Moianès comarca natural.
Anar d’excursió , passejar o simplement caminar per aquests paratges ens dona una sensació de pau , cura i serenitat . Al contrari passa quan ens movem per la ciutat en que els símptomes poden arribar a ser tot el contrari. I així va ser caminant per aquesta comarca , quan vaig descobrir a la llunyania alguna cosa que em va cridar l’atenció alguna cosa completament integrada en el paisatge malgrat està feta per el home. Son les masies, cases rurals o de pagès com se li vulgui dir. Allà estan generalment isolades , en silenci esperant el pas del temps.
Cada casa te sens dubte la seva història. Algunes encara l’escriuen dons estan habitades, altres ferides de mort ens apareixen encara dempeus donant testimoni de la importància que van tenir en el seu moment, la masia del Perer dins del terme de Moià n’és un exemple. D’altres en canvi només en queden dretes les parets mestres mig devorades per la vegetació, els Sors a la vall de Marfà i Montfred a l’Estany e donen testimoni. En aquests paratges tot respira solitud i abandó , i això els hi dona un encant enigmàtic.
Altres però, sortosament ,s’estan recuperant com la Datzira i la Casa de les Vinyes ambdues pertanyen , encara que no físicament al terme de Castellcir.
Val la pena acostar-te a aquestes masies sempre que no trobem cap senyal prohibitiva i amb el vist i plau , si s’escau, del amo o masover. Davant d’ella poden observar-la de prop i veure un munt de detalls que la fan encara més elegant i bella. La porta dovellada de l’Espina o la Serradora de Castellterçol, la llinda rectangular potser amb una data o inscripció , la de la Casa de les Vinyes marca el any 1677, els finestrals gòtics de Castellnou, la gran arcada de la cabanya del Rourell, les galeries de Casagemes , la torra de Vilarjoan o la claraboia modernista del Masot son un petit exemple de bonics elements que hi podem trobar.
Algunes masies sobreviuen dels treballs i conreus de la terra o gràcies a la ramaderia com la Caseta d’en Fermí o l’Ocella. Altres s’han convertit amb restaurants com Montvi de Baix , Megadins Vell o s’han adaptat a ser cases de colònies per la mainada , Vilalta i el Saiol en son exemples. Vilarrasa i Megadins Nou s’han reconvertit amb cases de turisme rural. La Moretora i el Prat son autentiques cases pairals, la primera amb vessants a quatre cobertes i torreta al mig i la segona amb grans galeries i garita de guàrdia. Totes elles les podem trobar en el terme municipal de Moià.
Creieu-me, quan mireu una masia observeu amb atenció la seva decoració externa però llavors doneu-vos la volta i contempleu també el que tenen davant : els camps i conreus , boscos, muntanyes, valls, horitzó, natura. Masia i natura , casa i terra formen un lligam únic integrat com si ens vulgues recordar que l’home forma part de la naturalesa i de la terra.
Altre menció apart requereixen les ermites o, esglesioles i molins que també podem trobar.
Podem destacar l’ermita romànica de Sta. Cecília a Granera o la pre-romànica de Sta. Eugènia del Gomar a Moià, encara que d’aquesta només en queden algunes restes no per això menys interessant. N’hi ha que les trobem a dalt d’un turó com la de Sant Andreu i altres com Bussanya ensotada en el bosc. L’esglesiola de Sta. Coloma Saserra es troba a Castellcir situada en un bell entorn.
De molins i castells també en trobem , son molins hidràulics o fariners . El d’en Brotons d’estil troglodític sota el salt de la Tosca i el molí d’en Perer més de tipus casal son alguns que podem observar i gaudir del seu entorn. De castells molts només en queden les restes , el de Clarà a Moià, el de Castellcir i el de Calders en son un un clar exemple.
Ermites, masies, castells i masies restaurades o abandonades , dempeus o enrunades tot té la seva història. És la història del home, és la història d’una comarca lligada a la catalana terra, és el Moianès comarca natural.
Totes aquestes masies i demés indrets els podeu visitar a www.moianes.net/galeria
Feliu Añaños i Masllovet
Feliu Añaños i Masllovet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada