.jpg)
.jpg)
.jpg)
Ens trobàvem a les 9,00 a la Plaça Granados de Sabadell, l’Antoni Ibáñez Olivares, el Feliu Añaños i Masllovet, l’Antoni Uriz i l’Antonio Mora Vergés, aquest dissabte 8 de novembre la nostra destinació era l’antic terme i actual Parc de Bell-lloc [ actualment pertany al municipi de la Roca del Vallès ]. El topònim clarament descriptiu, i del tot ajustat a la veritat com tindrem ocasió de comprovar, és comú a d’altres indrets de Catalunya.
Quan a la seva localització i accés, teníem una clara descripció : Des de Granollers en sentit Cardedeu per la carretera C-251, entre els PK 5 i 6, abans d'arribar a aquesta última localitat, i després d’una gasolinera, trobarem un trencall a la dreta, sense cap indicació. . Altres dades I : està situat entre dues firmes comercials: Pneumàtics Servei 3 i Can Boss – centre de jardineria. Altres dades II : si ens passéssim, a 300 metres a la dreta hi ha un trencall, la carretera BV-5105 amb destinació a La Roca del Vallès
Des d’aquell punt un camí asfaltat ens conduirà primer fins un cartell informatiu de considerables dimensions: Parc de Belloch. Més endavant trobem una barrera quina missió és impedir l’accés de vehicles a les obres del que pot ser la universitat corporativa de la multinacional Telefónica. Continuem caminant fins arribar a les runes del castell de Belloch.
Ens trobem el que fou esplèndida masia del segle XVII, reconvertit més tard en gran casal residencial, en un estat d’absolut abandó. Tot just davant, en una elevació del terreny, trobem la Capella de Sant Pau, construïda sobre la base de la torre de l’homenatge del Castell de Bell-lloc. Damunt la porta d'entrada de la capella hi ha una placa amb el següent text:
"Als 12 novembre 1704 se comensa a reedificar esta torra del homenatge del castell de Belloch per feri la capella del Apostol S. Pau, sempre defensor de la casa de Belloch. Posaren la primera pedra los germans D. Ramon Narcis y d. juan pau de Belloch y de Alemany = Descallar. Asistiren Dª Ana de Macip y de Belloch, abia Dº Ramon de Belloch y Macip vescompte de Belloch, pare. Y sos altres fills D. Joseph. Dª Icnocencia y Dª. Ana. Al sò del arpa que tocaba lo D. Francisco Sala mestre dels dits germans. Fini la obra a 11 setembre 1706. Fou benehida a 27 octubre y celebra la primera misa a 28 dels mateixos. D.G."
En aquest indret segons les cròniques, l’any 1099 existia ja l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. El lloc fou donat el 1117 al monestir de Sant Pau del Camp; el 1314 tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat la castellania. El castell fou destruït el 1808, durant la Guerra del Francès. Els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l'església de Sant Pere.
Ens expliquen que aquest Parc de Bell-lloc té més de 124 Ha. L'any 1968 la desapareguda Caixa de Barcelona va obrir-hi un centre escolar que va assolir molt prestigi gràcies a unes instal·lacions, un entorn i una qualitat en l’ensenyament immillorables. Va ser la primera escola t’Espanyà que va tenir aules d’ordinadors com a suport per l’ensenyament. En el seu punt àlgid va arribar a tenir 1200 alumnes. Quan a l’edifici de la Masia de Bell-lloc fou cedida com a centre de formació professional per a persones discapacitades ; això permetria la creació d’un equip humà que s’ocuparia del manteniment dels Parcs i Jardins d’alguns municipis del rodal. Arran de la fusió amb la Caixa de Pensions, l’any 1994 es va tancar l’escola i va caldre aixoplugar tots els estudiants en barraques provisionals [ notem una forta desafecció, una viva rancúnia, en la veu i l’expressió del nostre interlocutor vers “La Caixa”, particularment quan ens recorda l’espot televisiu l’ànima de la caixa ]; idèntic procés seguirien també els discapacitats de la Masia de Bell-lloc, que treballen avui a Cardedeu. Una empresa adquirí l’any 2002 aquestes instal·lacions, que l'any 2006 varen ser llogades a Telefónica.
Entenem ara l’aparent desinformació en la intersecció amb la carretera C-251; hi ha un clar interès en evitar tant com sigui possible l’accés a aquest Parc de Belloch.
Agrairem – a qui correspongui – que ens expliqui les condicions en que aquesta propietat fou cedida, primer a la Caixa de Barcelona, i actualment a la Caixa de Pensions, “ La Caixa”
© Antonio Mora Vergés
Quan a la seva localització i accés, teníem una clara descripció : Des de Granollers en sentit Cardedeu per la carretera C-251, entre els PK 5 i 6, abans d'arribar a aquesta última localitat, i després d’una gasolinera, trobarem un trencall a la dreta, sense cap indicació. . Altres dades I : està situat entre dues firmes comercials: Pneumàtics Servei 3 i Can Boss – centre de jardineria. Altres dades II : si ens passéssim, a 300 metres a la dreta hi ha un trencall, la carretera BV-5105 amb destinació a La Roca del Vallès
Des d’aquell punt un camí asfaltat ens conduirà primer fins un cartell informatiu de considerables dimensions: Parc de Belloch. Més endavant trobem una barrera quina missió és impedir l’accés de vehicles a les obres del que pot ser la universitat corporativa de la multinacional Telefónica. Continuem caminant fins arribar a les runes del castell de Belloch.
Ens trobem el que fou esplèndida masia del segle XVII, reconvertit més tard en gran casal residencial, en un estat d’absolut abandó. Tot just davant, en una elevació del terreny, trobem la Capella de Sant Pau, construïda sobre la base de la torre de l’homenatge del Castell de Bell-lloc. Damunt la porta d'entrada de la capella hi ha una placa amb el següent text:
"Als 12 novembre 1704 se comensa a reedificar esta torra del homenatge del castell de Belloch per feri la capella del Apostol S. Pau, sempre defensor de la casa de Belloch. Posaren la primera pedra los germans D. Ramon Narcis y d. juan pau de Belloch y de Alemany = Descallar. Asistiren Dª Ana de Macip y de Belloch, abia Dº Ramon de Belloch y Macip vescompte de Belloch, pare. Y sos altres fills D. Joseph. Dª Icnocencia y Dª. Ana. Al sò del arpa que tocaba lo D. Francisco Sala mestre dels dits germans. Fini la obra a 11 setembre 1706. Fou benehida a 27 octubre y celebra la primera misa a 28 dels mateixos. D.G."
En aquest indret segons les cròniques, l’any 1099 existia ja l'església romànica de Sant Pere, restaurada el 1869 i actualment inclosa a la casa. El lloc fou donat el 1117 al monestir de Sant Pau del Camp; el 1314 tornà als Bell-lloc, que n'havien conservat la castellania. El castell fou destruït el 1808, durant la Guerra del Francès. Els sepulcres dels Bell-lloc foren traslladats el 1855 de Sant Pau del Camp a l'església de Sant Pere.
Ens expliquen que aquest Parc de Bell-lloc té més de 124 Ha. L'any 1968 la desapareguda Caixa de Barcelona va obrir-hi un centre escolar que va assolir molt prestigi gràcies a unes instal·lacions, un entorn i una qualitat en l’ensenyament immillorables. Va ser la primera escola t’Espanyà que va tenir aules d’ordinadors com a suport per l’ensenyament. En el seu punt àlgid va arribar a tenir 1200 alumnes. Quan a l’edifici de la Masia de Bell-lloc fou cedida com a centre de formació professional per a persones discapacitades ; això permetria la creació d’un equip humà que s’ocuparia del manteniment dels Parcs i Jardins d’alguns municipis del rodal. Arran de la fusió amb la Caixa de Pensions, l’any 1994 es va tancar l’escola i va caldre aixoplugar tots els estudiants en barraques provisionals [ notem una forta desafecció, una viva rancúnia, en la veu i l’expressió del nostre interlocutor vers “La Caixa”, particularment quan ens recorda l’espot televisiu l’ànima de la caixa ]; idèntic procés seguirien també els discapacitats de la Masia de Bell-lloc, que treballen avui a Cardedeu. Una empresa adquirí l’any 2002 aquestes instal·lacions, que l'any 2006 varen ser llogades a Telefónica.
Entenem ara l’aparent desinformació en la intersecció amb la carretera C-251; hi ha un clar interès en evitar tant com sigui possible l’accés a aquest Parc de Belloch.
Agrairem – a qui correspongui – que ens expliqui les condicions en que aquesta propietat fou cedida, primer a la Caixa de Barcelona, i actualment a la Caixa de Pensions, “ La Caixa”
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada