El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos). Es va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat en el mateix concili.
L’església catalana, i les esglésies Orientals, es refereixen a Maria com “ Marededéu”.
L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), pel que fa a la denominació " correcta" de la mare de Jesús, es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de ‘sostenella y no enmendalla’.
En la descoberta del romànic proper, sortim de Sabadell en direcció a Santa Perpetua, la nostra destinació en aquesta ocasió serà el Castell i l’església de Santiga, advocada a la Marededéu, mal dita Santa Maria de Santiga. Un cop superat el llit del Ripoll, arribarem a les planes de Santiga, i trobarem la nostra destinació com una de les sortides d’una de les rotondes d’aquesta via comarcal.
Es una església d'origen romànic situada al nucli de Santiga, pertanyent actualment al municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).
El lloc és documentat el 983 i l'església el 994 com ecclesiola Maria Antiqua. Una nova església, parroquial, va ésser consagrada el 1193.
El lloc de Santiga era una antiga quadra centrada per una domus, que, el 1389, per disposició de Joan el Caçador, esdevingué castell termenal; Els seus senyors eren posseïdors del títol de senyors del “mer i mixt imperi”; és a dir, tenien la jurisdicció civil i criminal de tot el seu terme. Actualment l’antic castell fa funcions de restaurant; “M’exalta el nou, i m’enamora el vell”. Aquesta frase de Josep Vicenç Foix i Mas (Sarriá, Provincia de Barcelona, 28 de enero de 1893 - Barcelona, 29 de enero de 1987), esculpida en una de les façanes de la plaça que presideix el Castell de Santiga, és una fidel descripció de les sensacions que envaeixen a qualsevol que visita aquest magnífic indret.
Es una església d'origen romànic situada al nucli de Santiga, pertanyent actualment al municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).
El lloc és documentat el 983 i l'església el 994 com ecclesiola Maria Antiqua. Una nova església, parroquial, va ésser consagrada el 1193.
El lloc de Santiga era una antiga quadra centrada per una domus, que, el 1389, per disposició de Joan el Caçador, esdevingué castell termenal; Els seus senyors eren posseïdors del títol de senyors del “mer i mixt imperi”; és a dir, tenien la jurisdicció civil i criminal de tot el seu terme. Actualment l’antic castell fa funcions de restaurant; “M’exalta el nou, i m’enamora el vell”. Aquesta frase de Josep Vicenç Foix i Mas (Sarriá, Provincia de Barcelona, 28 de enero de 1893 - Barcelona, 29 de enero de 1987), esculpida en una de les façanes de la plaça que presideix el Castell de Santiga, és una fidel descripció de les sensacions que envaeixen a qualsevol que visita aquest magnífic indret.
A mitjan segle XIX, s’agrega la parròquia rural de Maria Antiqua a l’església de Santa Perpètua.
Fou reformada el 1573 i no conserva de l'estructura primitiva romànica més que una part del mur nord i la base del campanar, de planta quadrada, acabat en diferent mena de pedra i amb finestrals ogivals. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de l'Heura, que fou trobada, segons la tradició el 1624.
.jpeg)
El Vallès Occidental disposa d’un bon nombre d’oratoris, capelles ,ermites, esglésies i campanars romànics, que constitueixen sens dubte un actiu important d’interès turístic i cultural, que demana únicament de les nostres Autoritats, una bona senyalització i un adequat nivell d’accés.
En un context de greu crisi econòmica, iniciatives per posar “ en valor” tot aquest patrimoni històric i cultural, foren sens dubte benvingudes.
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada