El pont del Diable de Cardona

Sobre la construcció d'aquest pont, diu la tradició popular que el pas del riu era molt perillós. A una banda del pont es trobava la capella de Sant Joan, un dels llocs més concorreguts perquè s'hi unien els camins de Solsona, San Llorenç de Morunys, Berga i Manresa amb els de Cardona, Calaf i Torà . En aquest indret eren molts els traginers que honoraven el sant i s'estaven de blasfemar. Al dimoni això s'ho mirava amb mals ulls i per aconseguir allunyar els viatgers de la capella, va començar a construir, una mica més avall, un enorme pont, amb el qual faria el camí dels traginers més curt i més fàcil.

Altres versions d'aquesta llegenda expliquen que tot va ser una juguesca per part del diable i de sant Joan, en la qual durant una sola nit tots dos contrincants havien de construir un pont estable i havien d'acabar-lo abans que sortís el sol o cantés el gall.

S’explica que fou una lluita sense parió , Sant Joan comptava amb l’ajuda dels àngels , però també l’altra part tenia reforços i una colla de dimonis iniciaren la construcció del pont. Fins semblava que les forces del mal tenien un lleuger avantatge; uns quants diables carregaven pedres del Montseny o de Montserrat, i d'altres feien el pont, que anava creixent amb major rapidesa que el Pont de sant Joan malgrat la seva evident migradesa.

La tradició relaciona amb aquest fet l’anomenada llegenda de la Pedra Llarga, comú a molts indrets d’aquest país nostre; el diable carregava grans pedres d’arreu de Catalunya, i fou vist en més d’un lloc mentre desenvolupava aquesta tasca; concretament prop de la riera de Caldes, on hi havia la masia de Can Cortès; la mestressa sense conèixer exactament la raó d’aquest activitat del diable va rumiar una solució, i sens pèrdua de temps va anar al corral i va llençar una galleda d'aigua sobre el gall que dormia. L'animaló, espantat, va llençar un quiquiriquic fort i fora d'hora que va ser respost pels galls del veïnat, tot i que encara no era de dia. Precisament quan el dimoni gros passava per aquells voltants, carregant un pedra enorme al coll, va cantar el gall d'aquesta masia.

El dimoni va pensar que era de dia i que havia perdut la partida: enrabiat, va llençar un renec i va deixar caure la pedra amb tal ira que quedà clavada set canes en la terra. Sembla que la mateixa acció la dugueren a terme al ensems la resta dels seus infernals col·laboradors.

L’abundància de gran pedres , aixecades per arreu de Catalunya , tindria una explicació coherent – tot i que certament màgica - i donaria cabal raó de l’abandó a mitjan fer del Pont de Cardona, conegut popularment com del diable.

Sant Joan i els àngels acabaren la seva obra en el termini previst.

(c) Antonio Mora Vergés