Seguíem les indicacions de Mn. Albert Torrens d’ençà de l’any 1994, Rector de la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes. Llicenciat en filosofia y lletres a Roma i a la universitat de Barcelona, per trobar l’accés a l’ermita de Santa Maria, prop del Mas l’Alzina, quin rellotge ens recorda que el temps passa i cal aprofitar-lo bé. Sota el rellotge es conserva un tros de roca, quina utilitat podia haver servit de suport a una imatge religiosa, o facilitar el desguàs de les aigües pluvials en un període anterior d’aquesta casa.
Trobem una minsa informació de la capella de Santa Maria :
El nom d'aquesta Església parroquial ha variat en funció del nom que se li ha donat al poble. Així al 931 es deia Malainanicos; al 1040 Malaichos; al 1064 Malannarges; al 1068 Malanicis; al 1076 Malanages (Mossen Mas; Nota històrica pàg. 4) Mn. Mas contínua dient que des de fa 100 anys es coneix a la localitat amb el nom de Malenyanes i així ho escriu al 1923.
D'aquesta forma, l'últim canvi en la denominació de la localitat i que afecta a la denominació de l'element a inventariar, es produeix després de 1923 passant a dir-se amb el nom de Malanyanes. En nombroses referències trobarem " Sanctae Agnetis " a causa del ús del llatí en els documents de registre i administratius, tal és el cas de la visita pastoral del segle XIV (ADB, V.P., vol 10, fol 97). Ara pertany a la diocesis de Terrassa.
La capella i la seva advocació actual gaudeixen d'una veneració especial perquè hom els atribueix protecció a les parteres. La població celebra la seva festa el dia de la Candelera i un aplec el segon diumenge de maig, amb diferents actes de caire litúrgic i popular.
Edifici d’una sola nau de planta rectangular capçada per un absis de planta quadrada. La nau i l’absis són coberts per una mateixa volta rebaixada de maó pla. L’accés és per la façana de ponent per un portal adovellat. A la façana de migdia hi ha dues finestres de doble biaix
La primera noticia que es té de Santa Maria és de l’any 1080 quan en el testament de Ramon Sunifred es deixa a la capella de Santa Maria de Malanyanes trenta passos pel cementiri. La capella tenia un benefici que, durant el segle XIV, n’exercien el dret de patronatge els senyors dela casa Soler i els del castell de la Roca. Al segle XVIII, era el bisbe de Barcelona qui nomenava els capellans. A finals d’aquest segle el benefici va quedar vacant i no es tornà a ocupar.
Us recomanem la lectura de http://torrens.espacioblog.com/ si voleu ampliar informació.
I per descomptat fer una passejada, en les primeres hores del mati, o passades les vuit del vespre, des del darrer carrer enquitranat de Santa Agnès de Malanyanes, fins a la masia de l’Alzina, en un curt trajecte – en la seva major ombrívol - que us permetrà gaudir de la contemplació d’aquesta ermita de Santa Maria de Malanyanes, que havia estat en temps església parroquial de la contrada.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada