El fotògraf recull una amplia mostra de l’optimisme de la naturalesa, que contrasta vivament, amb el desencís, el pessimisme, i fins la por, que sent la major part de la ciutadania, davant la persistència d’una crisis econòmica, que per l’estultícia dels nostres politics , ens podria abocar novament a un conflicte armat de caire ‘ civil’. Raons dissortadament no en manquen.
La que fou església parroquial de Sant Feliu d’Arrahona fins l’any 1.373, està documentada des del 1.024. Aleshores la vida creixia justament , en el lloc on troben avui els sabadellencs l’etern descans.
L'edifici, situat sobre el barranc de Sant Nicolau, a la riba esquerra del Ripoll i a llevant de la ciutat, comprèn dos espais diferenciats: l'absis, de planta rectangular i cobert amb volta de canó, i un segon espai que s'obre per la part de llevant a l'absis: un transsepte elevat, més alt que l'absis i cobert amb volta de canó transversal.
Montserrat Pages i Paretes, en el seu estudi ‘EL TRANSSEPTE ELEVAT DE SANT NICOLAU DE SABADELL SIMILAR ALS DE SANT PERE D'EGARA 1 SANTA CREU D'OLORDA, ens diu :
Aquests transseptes es caracteritzen volumètricament pel fet que són més elevats que els absis i les naus respectives, i perquè són coberts amb volta en sentit transversal a les de la nau i I'absis; són ben lluny encara del concepte de transsepte romànic o cos interposat per engalzar-hi les absidioles i donar pas a les naus laterals i per bastir-hi el cimbori al creuer o punt d'intersecció de la nau i el transsepte. Aquests transseptes que comentem són continus, és a dir, llur alçat no és interromput per cap altra estructura; en planta són només un poc més amples que els absis que precedeixen i llur funcionalitat implica un concepte d'espai ben diferenciat dels d’època romànica.
En síntesi, els transseptes comentats impliquen un concepte d'espai nou en l’arquitectura preromànica tradicional. que en certa manera prefigura el que seran posteriorment els transseptes romànics, amb personalitat ben diferenciada. Per llurs característiques estructurals s'adscriuen als models constructius dictats per l’arquitectura carolíngia, i per llurs trets constructius prefiguren l’arquitectura romànica catalana.
Al costat nord de l'església es construí un mas cap al segle XV, que encara perdurava al segle XVIII, ja que documentació del 1702 indica que s'obrí una porta de comunicació entre el mas i l’església , aquesta circumstància corrobora l’evidencia que els dos edificis es tocaven.
El 1815 l’església va ser tancada al culte.
L’any 1927 l'ajuntament de Sabadell comprà l'edifici i hi féu algunes obres de ‘recreació’ ; hom creu que el que avui es conserva era el braç dret de la creu de la parròquia del segle XII.
Entorn de l'església hi ha una extensa necròpoli alt-medieval, amb tombes de tipologia molt variada, datables entre els segles IX-X i XIV, quan l'església deixà de ser parròquia.
El vent càlid que puja des del mar i acarona les flors dels arbres, porta essències de llibertat.
Des del seu setial, Sant Nicolau portarà fins la cel la nostra sempiterna pregaria; Senyor allibera el teu poble !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada