L'actual edifici - tancat amb pany i forrellat - fou beneït el 1779, substituí un antic temple del segle XVI, dedicat a sant Antoni Abad i a la Mare de Déu del Remi . Per a la construcció es van aprofitar peces de l’edificació anterior tal com la campana datada el 1744. Segons la tradició, la imatge és una marededéu trobada.
L’ermita del Remei, és un dels centres de devoció popular més important de la comarca, està situada a uns 3 quilòmetres del poble, que poden fer-se amb cotxe, malgrat el ferm presenta un evident abandó. Al costat del Santuari, hi ha un restaurant on hi hagué la casa de l’ermità, que substituïda primer per una casa de colònies l’any 1961, està destinada actualment a tasques de restauració, principalment els caps de setmana, i quan fa bon temps. El dia de la nostra visita lluïa el cartell de ‘tancat’.
L’edifici pertany a l’època del Barroc (1761-1772). La façana està emmarcada per dues torres circulars que fan de campanar i presidida per un portal de pedra. També conté curiosos elements decoratius tal com un escut del poble, una imatge de Sant Antoni Abad, una rosassa, un rellotge de sol de 1808 i dos penells coronant els campanars. Durant la guerra, l’any 1936, els retaules, imatges i exvots van ser destrossats. Només els frescos es van salvar.
L’ermita del Remei sempre ha estat un lloc molt visitat, i no únicament per motius religiosos; al costat del santuari hi ha grans pedres de saldó i pins que porten cap a la “cova dels Tres Trucs”; també és el punt de partida per anar cap a les fonts del Glorieta o “el niu de l’àliga”, i per descomptat el lloc per celebrar el dilluns de Pasqua i l’Aplec de Sardanes de l’Alt Camp.
Des de 1865 la fira del poble coincideix amb la diada de la Mare de Déu del Remei.
Ens hauria agradat visitar l’interior del temple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada